Artur Mas es declara davant el jutge responsable de "tot el 9-N"

L'expresident de la Generalitat Artur Mas no s'ha mogut ni un mil·límetre en els seus arguments en defensa de la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014. Tal com va fer en la seva declaració davant el jutge instructor, l'exmandatari català s'ha erigit davant el tribunal que el jutja per presumpta desobediència al tribunal com el "màxim responsable polític" d'haver ideat i impulsat el procés participatiu alternatiu a la consulta. “La iniciativa política va ser meva i del meu Govern, però jo donava les directrius polítiques”, ha explicat amb contundència. Mas s'ha acollit al seu dret a no respondre a les preguntes de la fiscalia ni de l'acusació particular i només ha contestat al seu advocat, Javier Melero.

“Jo era el màxim responsable de tot”, ha afirmat, a la vegada que ha volgut deixar constància que, davant la primera prohibició del Tribunal Constitucional, hi va haver un "canvi de format" i es va deixar en mans de voluntaris l'organització de la consulta alternativa. “Sense els 42.000 voluntaris no es podria haver portat a terme el procés participatiu”, ha detallat. L'expresident s'ha assegut al banc dels acusats amb l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau. La fiscalia reclama per a l'exmandatari 10 anys d'inhabilitació i nou anys per a les altres ex alts càrrecs pels delictes de desobediència i prevaricació.

En la seva declaració de menys d'una hora, Mas ha assegurat que les directrius per organitzar la consulta sobiranista van ser seves, com a president de la Generalitat, i la resta dels membres del Govern, com Ortega i Rigau, només les van seguir. La consulta, ha detallat, tenia unes arrels “estrictament democràtiques” i tenia com a objectiu escoltar el poble de Catalunya sobre si volia o no un estat propi dins de la Unió Europea.

MANDAT PARLAMENTARI

Ha recordat que després de les eleccions del 2012 hi havia una majoria al Parlament a favor del dret a decidir i que des de la Cambra catalana es va instar el govern català a promoure una consulta sobiranista. “Sí que es va intentar negociar un referèndum pactat amb el Govern central, però no hi va haver manera”, ha subratllat. Fins i tot, ha concretat que va tenir diverses converses amb el president del Govern central, Mariano Rajoy. “El procés participatiu no va ser un caprici individual, ni una sortida de to, sinó que es va seguir un mandat del Parlament”, ha afirmat.

Mas ha ressaltat que la primera consulta convocada, que va ser prohibida pel Constitucional, havia sigut organitzada i impulsada des de la mateixa Administració autonòmica, però la segona, és a dir el procés participatiu del 9-N, es va deixar en mans dels voluntaris. “L'organització es va canviar, encara que l'objectiu era el mateix: saber l'opinió de la gent de Catalunya”, ha insistit. I tot en base a la mobilització popular al carrer. La Generalitat els facilita als voluntaris els mitjans.

“Vam demanar la implicació de 20.000 persones i se n'hi van apuntar 42.000”, ha precisat, per després afegir que van ser un element i una “peça imprescindible” en l'organització del 9-N, que l'expresident ha qualificat de “jornada democràtica”. “No hi havia l'ànim de cometre cap delicte, ni de desobeir. Creia que s'havia complert el que havia acordat pel Constitucional, encara que era imprecís el seu mandat”, ha sostingut. ”Davant la impossibilitat, l'evidència i la magnitud del que estava passant al país, s'havia de celebrar la jornada amb normalitat, tal com va passar”, ha dit Mas. L'exmandatari ha expressat també que el Constitucional no va fer res el dia de la consulta per aturar-la i que no es posessin les urnes.

ORTEGA I RIGAU

En el mateix sentit que Mas han declarat les altres dues acusades. Ortega i Rigau, en una declaració de mitja hora cada una, han volgut deixar clar el paper fonamental dels voluntaris per organitzar i desenvolupar el 9-N. Per Ortega, van ser "l'ànima del procés" ja que "ho van fer tot: com obrir els col·legis, organitzar cues, pujar les dades de participació..." i ha assegurat que cap funcionari va fer tasques durant les votacions de forma oficial.

L'exvicepresidenta ha assegurat que abans de la suspensió del 4 de novembre les empreses encarregades dels preparatius, com fer les urnes o distribuir els ordinadors ja havien facturat i entregat els seus treballs i que va dissenyar tota l'organització del 9-N, a petició de Mas, "dins del marc legal i amb respecte per la llei i la democràcia".

Notícies relacionades

Puigdemont, sobre el judici del 9-N: "Avui molts ens sentim jutjats"

El Govern demana a Mas que no "paralitzi" la vida dels catalans

Per la seva part, la consellera Rigau també ha remarcat el paper fonamental dels voluntaris que es van encarregar d'obrir els centres escolars i ha negat que entre el 4 i el 9 de novembre es dictés cap resolució ni acte administratiu en relació amb el procés participatiu. Rigau ha confirmat que 156 col·legis van obrir per a les votacions encara que hi va haver més de mil punts amb urnes.

La sessió d'aquest dilluns, que ha durat dues hores i mitja, ha finalitzat poc després de les 12 hores amb la campaneta agitada pel president del tribunal. La vista es reprendrà aquest dimarts amb la declaració de testimonis.