Un testimoni acusa el Govern de "forçar" els directors a cedir els instituts

En la segona sessió del judici contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas per presumpta desobediència a l'haver impulsat la consulta alternativa del 9-N s'està lliurant una verdadera batalla entre la fiscalia i les defenses per portar al seu terreny els testimonis que estan desfilant per la sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El primer testimoni, l'inspector de la Conselleria d’Ensenyament Josep Alsina ha donat munició a les acusacions al declarar que, davant la convocatòria de Mas de la primera consulta, s'estava produint una situació al seu parer irregular, ja que s'estaven "forçant" els directors dels centres educatius a obrir les seves portes el dia de la votació. En un altre moment de la declaració ha parlat de "pressions", encara que la directora de l'institut Pompeu Fabra de Badalona, Josefa Bosch, ha declarat durant el seu torn d'intervenció que no va rebre cap trucada per pressionar-la.

El testimoni ha admès que fora de l'horari escolar la Generalitat pot fer ús dels centres, com passa quan es realitzen oposicions, però ha assegurat que sempre s'envia una carta informativa. "Sempre, sempre per escrit. Si hi ha un incendi, evidentment, no hi ha temps a fer un escrit, però amb la consulta sí que hi havia temps", ha afirmat. Alsina ha afegit que va assessorar les directores dels dos instituts que li corresponien per zona i els va dir que demanessin instruccions per escrit. "Els actes administratius s'han de donar per escrit", ha recordat.

Aquest testimoni també ha explicat que la directora del Pompeu Fabra de Badalona li va transmetre la seva inquietud pel fet d'haver d'entregar les claus del centre a un voluntari del 9-N. Posteriorment, li va traslladar la seva "tranquil·litat" perquè havia donat les claus a algú que coneixia i li va fer entrega d'un document en què així es consignava. No obstant, aquest document, que ha sigut exhibit a la sala, portava el segell de la Conselleria d'Ensenyament i no estava firmat per ningú. Al ser preguntat sobre si tenia algun dubte que el 4 de novembre del 2014 el Tribunal Constitucional havia prohibit la consulta del 9-N, el testimoni ha contestat: "No em va quedar cap dubte".

"L'AMO POT FER EL QUE CONSIDERI OPORTÚ"

El segon testimoni, el també inspector Jesús Rul, ha donat més arguments a la fiscalia i ha declarat que en una reunió el seu cap, Francesc Güell, va demanar als funcionaris de la seva categoria que s'"abstinguessin" d'actuar sobre el procés participatiu del 9-N, una actitud que va ser qüestionada per ell, ja que, al seu entendre, l'ús dels centres entra dintre de les seves atribucions. Guell ha confirmat aquesta versió. En aquella reunió, segons la seva versió, el seu cap va comentar: "L'amo pot fer el que consideri oportú".

El testimoni ha admès, a preguntes de la defensa de Mas, que va poder actuar lliurement i sense cap coacció, però reitera que l'actuació de l'Administració en aquell cas no seguia els conductes habituals i els directors d'institut estaven inquiets per qui seria responsable dels centres durant la votació.

LLOBET NEGA HAVER DONAT INDICACIONS

Per la seva part, Montserrat Llobet, directora de Serveis Territorials d'Ensenyament de Barcelona, ha declarat que davant les trucades dels directors d'institut després de la convocatòria del procés participatiu va pensar a celebrar la reunió. Assegura que no va rebre cap instrucció d'una instància superior, però l'hi va comentar a la secretària general del seu departament, que era el seu superior, per saber si li semblava bé. Llobet sosté que la secretària li va donar el seu vistiplau.

Llobet ha reiterat una vegada i una altra que no va donar cap indicació als directors sobre què havien de fer. Simplement es va limitar a informar que "segurament" els seus instituts serien seu del 9-N, al ser propietat de la Generalitat. "Els instituts són propietat de la Generalitat i pot fer-ne ús com consideri", ha afegit.

A preguntes de la defensa, Llobet ha concretat que només hi va haver una directora d'institut (Dolores Agenjo, de l'Institut Pedraforca) que es va negar a cedir el centre a la Generalitat, però ha remarcat que no va patir "cap represàlia" per això. I ha afegit que aquesta directora únicament volia un document en què constés que havia entregat les claus per a passar-l'hi a la llavors delegada del Govern a Catalunya, María de los Llanos de Luna.

Josefa Bosch, directora de l'institut Pompeu Fabra de Badalona, per la seva part, ha explicat que va demanar instruccions per escrit sobre el que havia de fer el 9-N, i Llobet li va contestar que "no sabia si li podia donar instruccions per escrit". Després va enviar per escrit la seva inquietud a l'inspector de zona, Josep Alsina. També ha relatat que es va demanar a l'Administració que als directors se'ls donés un document acreditant que donaven les claus de l'institut per celebrar la consulta alternativa. I ha volgut deixar clar que no es va sentir cap  tipus de coacció o pressió. "Pressió hauria sigut si ens haguessin obligat a nosaltres a obrir els centres", ha especificat. 

LES CLAUS DELS INSTITUTS

Un altre moment destacat de la sessió matinal del judici aquest dimarts ha sigut la declaració de la directora de l'institut Pedraforca de l'Hospitalet de Llobregat, Dolores Agenjo, el 2014. Ha explicat davant el tribunal que li van trucar en diverses ocasions i en diferents dies requerint-li les claus del centre educatiu perquè pogués obrir les seves portes el 9-N, però ella s'hi va negar si no rebia abans una ordre per escrit. Ha arribat a relatar amb detalls les reiterades trucades, fins i tot, de Montserrat Llobet. "Ella em va dir que no feia falta ordre per escrit", ha explicat.

Notícies relacionades

Judici a Artur Mas: últimes notícies en directe

Les mirades d'Irene Rigau

Les trucades les va rebre el 6 i 7 de novembre, pocs dies abans de la consulta. En tot moment, la testimoni va demanar una ordre per escrit, que mai va arribar. Agenjo, ara jubilada, ha detallat que altres responsables de centres de l'Hospitalet també havien rebut aquestes trucades i estaven "angoixats".

Llobet, ha relatat, li va insistir diverses vegades que entregués les claus. "Ets l'última que queda per entregar-les", li va dir. "Em sentia violenta perquè era el meu superior i li vaig dir que semblava que jo volgués desobeir-lo, quan no era així. Ella em va contestar: doncs sembla que sí", ha detallat. "Ella em va dir que jo era empleada de la Generalitat i jo li vaig comentar que en el meu títol posava funcionària de l'Estat", ha agregat.  En una altra conversa, segons la testimoni, Llobet li donaria l'ordre per escrit, encara que li va advertir que no se l'ensenyés a ningú, a la qual cosa ella va contestar que l'hi donaria a la inspecció del Ministeri d'Educació i a la delegada del Govern. L'ordre escrita mai va arribar i quan van arribar al centre les urnes i les paperetes, Agenjo es va negar a quedar-se el material perquè no havia rebut la instrucció.