El Suprem fixa per al 27 de febrer el judici d'Homs pel 9-N

La Sala Segona del Tribunal Suprem no tenia cap altre judici pendent, així que, un cop que l'exconseller de Presidència catalana i actual portaveu al Congrés del PDECat, Francesc Homs, va presentar el seu escrit de defensa no hi havia cap raó per no assenyalar la data del judici com més aviat millor. Serà el 27 de febrer quan el polític català començarà a ser jutjat pels delictes de prevaricació i desobediència per la consulta del 9-N del 2014, pels quals el fiscal demana que sigui condemnat a nou anys d'inhabilitació. 

Mentre Homs declarava com a testimoni al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en el judici que se celebra contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega, el Suprem feia pública la providència en què fixa la data d'inici del judici, que es preveu que s'acabi l'1 de març, i la compareixença dels testimonis, i la resolució en què admet les proves sol·licitades pel fiscal i rebutja les demanades en exclusiva per la defensa. 

Com és habitual en aquesta mena de procediment, la Sala Penal ha ampliat de cinc a set magistrats la composició del tribunal que jutjarà Homs. El president de la Sala Segona, Manuel Marchena, serà el ponent de la sentència que es dicti. El tribunal també el formaran els  magistrats José Ramón Soriano, Francisco Monterde, Juan Ramón Berdugo, Ana Ferrer, Andrés Martínez Arrieta i Miguel Colmenero.

CAP POLÍTIC DEL GOVERN CENTRAL

Entre les proves admeses hi ha la pericial dels guàrdies civils que van fer l'informe tècnic sobre l'anàlisi dels programes informàtics utilitzats la jornada del 9-N. Però rebutja les testificals proposades per Homs del president del Govern, Mariano Rajoi, el president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, l'exfiscal general Eduardo Torres-Dulce i el ministre de Justícia, Rafael Catalá, per no tenir cap “enllaç amb l'objecte del procés”.

La resolució explica que no forma part d'aquest procés la valoració política dels fets assumida pels membres del Govern de la nació de qui es reivindica el testimoni, i que tampoc hi ha cap raó per cridar a judici el president del Constitucional o el fiscal general de l'Estat en el seu moment, ja que són els documents que obren en la causa i no el testimoni personal dels que dirigeixen aquestes institucions els que reflecteixen les decisions adoptades en els seus respectius àmbits funcionals. Homs, per exemple, proposava la declaració de Rajoy, perquè en el seu moment va restar tota transcendència a la consulta per la qual ara s'asseurà al banc dels acusats.

MAS, VIVER I LAMARCA

Pel que fa al testimoni sol·licitat de l'expresident català Artur Mas, el tribunal assenyala que, al trobar-se actualment acusat en una causa derivada dels mateixos fets, quedarà exempt del deure de prestar jurament i serà advertit del seu dret a no contestar a aquelles preguntes que puguin resultar perjudicials per a la seva defensa. Respecte a les declaracions sol·licitades de Carles Viver Pi-Sunyer i Albert Lamarca i Marqués, el tribunal accepta la seva compareixença en el judici però no com pèrits sinó com a testimonis.

Notícies relacionades

El Suprem proposa jutjar Homs per prevaricació i desobediència

Puigdemont eleva el to de la bronca pel judici del 9-N

Tots tres i Miguel Buch declararan el 28 de febrer a la tarda, mentre que la vigília, a més del mateix Homs, declararan Bernat Rigau, Jose Descó, Josefa Martín Bazoco, Jordi Escalé, Felipe Puig, Daniel Ramón Martínez de Obregón i Joan Codol. El 28 al matí compareixeran Isabel Vidal, Fátima Soro, Pere Camprubí, Carles Fabró, Mónica Osacar, Ignasi Genovés, Marta Coll, Federico Undina i Jordi Vilajoana.

Tampoc no s'ha acceptat incorporar la resolució de la Junta de Fiscals de la Fiscalia Superior de la comunitat autònoma de Catalunya, de 18 de novembre del 2014, que va discutir aquest assumpte, i va rebutjar interposar una querella contra Mas per la consulta del 9-N. El tribunal recorda que aquell document té caràcter d'ofici i no de resolució, ja que forma part dels treballs preparatoris que van il·lustrar la decisió del màxim responsable de la Fiscalia General de l'Estat, que ostenta la direcció del ministeri fiscal. La Sala considera que el rebuig d'aquesta prova no genera indefensió perquè ja obra en la causa.