¿I si hi hagués un empat a Podem?

Quan Pablo Iglesias i Íñigo Errejón van estudiar Antonio Gramsci van aprendre el risc que implica el que el filòsof marxista denomina un «empat catastròfic»: quan dos bàndols en pugna estan tan igualats només poden aconseguir la seva mútua destrucció. No tenen la força suficient per imposar-se, però poden seguir lluitant fins a l’aniquilació recíproca. Els màxims dirigents de Podem, alumnes avantatjats en Ciència Política, són conscients que aquest perill els amenaça en la seva segona assemblea ciutadana, Vistalegre 2, que podria acabar aquest diumenge amb un tancament en fals de conseqüències pertorbadores. No han passat ni dos anys i mig des del seu primer conclave, però tots dos han après que per prendre «el cel per assalt» han de dominar, abans, el terra del partit.

En el compte enrere per al congrés cap dels corrents morats disposa de dades rigoroses sobre com està evolucionant el vot i els nervis es disparen. Hi han participat uns 80.000 inscrits de 455.932, en unes urnes obertes fins dissabte. L’elecció és secreta i només l’empresa responsable del procés, Agora Voting, té accés als trackings. No obstant, les famílies disposen de certa informació vinculada al moviment dels seus simpatitzants en les xarxes socials que els permet deduir que les forces estan igualades. Quan falten dos dies per al final de campanya, admeten que el resultat serà ajustat i els preocupa que de Vistalegre 2 no surti un vencedor clar. Segons les pistes que analitzen, Iglesias i Errejón es trepitgen els talons amb lleugeres variacions, però sense una tendència constant a l’alça ni a la baixa.

EL PERILL DE LA SUMA ZERO / L’únic evident és que Iglesias serà reelegit secretari general. Però és en la resta de votacions, que criden menys l’atenció, en les que es dirimeix el més substancial: si té força per impulsar el seu projecte, si assumeix a contracor la ruta d’Errejón, quants dirigents li donen suport, si compleix la seva amenaça i se’n va o aposta per la integració i es queda.

És un recompte més aviat gris i poc sexi el que acabarà determinant el futur de Podem. I, si es constata l’empat, aquest futur depèn del fet que dilluns vinent les famílies aconsegueixin un cert consens, per polaritzant que fos. Si no fos així, si no es cosissin les dues ànimes en una cirurgia d’extrema necessitat, el conclave es podria tancar en fals.

Dirigents morats admeten en converses informals que els preocupa que el resultat sigui de suma zero, en què ningú guanya, i el partit quedi abocat a solucions d’emergència. Una d’elles, sostenen, seria convocar en pocs mesos una nova consulta per formar una «direcció de concentració» emparada en figures amb relativa independència que segueixen sent referents per als morats. Cridar llavors la dimitida Carolina Bescansa o líders territorials amb cert pes i crear una executiva d’unitat forçada que ara sembla un impossible. O almenys, improbable, tenint en compte l’escalada de fang en les acusacions. Ahir, el líder va criticar el número dos i el va emplaçar a rectificar els seus «errors» i a anar «de cara». Errejón va respondre que amb l’equip d’Iglesias fent oposició Mariano Rajoy continuarà a la Moncloa.

Entre els pronòstics abunda la idea que Iglesias, recolzat per un sistema de votació que l’afavoreix, podria aconseguir imposar-se en una casella clau, la que elegeix la cúpula dirigent de Podem, el Consell Ciutadà Estatal (CCE). S’elegeixen 62 consellers i tret de la desena que podria aconseguir el corrent anticapitalista –que prefereix no fer conjectures– i representants random de cercles, el poder executiu a Podem es decidirà per la proporció que aconsegueixin Iglesias i Errejón d’aquesta cinquantena de consellers. Les dues famílies descarten arrasar perquè intueixen que els simpatitzants elegeixen vots creuats de les dues candidatures.

Notícies relacionades

Vistalegre II es juga a Catalunya

Jèssica Albiach: "És una llàstima que les tesis errejonistes no estiguin a l'executiva de Podem"

Tampoc sembla haver-hi distàncies a l’altra casella vital per definir qui és el vencedor, la dels documents. La impressió generalitzada és que Errejón podria imposar-se en el rumb polític cap a la transversalitat i derrotar la radicalitat que postula Iglesias, en certa mesura perquè en les primàries de Madrid, al novembre, la seva família ja va guanyar aquesta batalla encara que va sucumbir en les llistes.

EL RELAT MANA / El possible empat catastròfic demostra que el primer que està en disputa és el relat de qui ha vençut. El contracte entre Podem i Agora Voting estableix que el partit coneixerà els resultats diumenge a dos quarts de deu del matí, encara que els podemistes no els donaran a conèixer fins a les dues o les tres de la tarda. Després, Iglesias pujarà a l’escenari a pronunciar el seu discurs davant 10.500 simpatitzants. L’última vegada que el va trepitjar va immortalitzar aquell «assalt al cel» del qual semblen haver passat, més que dos anys, dues glaciacions.