Francesc Sanchez: "Jo no necessito que ningú doni la cara per mi"

Fa una setmana Francesc Sanchez estava detingut en el marc de l’última operació contra el presumpte finançament il·legal de CDC. Coneix les interioritats del partit i, com a advocat, les diferents causes que té obertes. Es defineix com un home d’esquerres i és poc donat a la correcció política.

 

–¿Encara segueix sense saber per què el van detenir?

–No, no entenc per què em van detenir.

–Vostè és advocat. ¿Escoltant les preguntes que li van fer no té cap pista?

–És que no hi va haver cap pregunta perquè jo no vaig voler declarar davant la Guàrdia Civil. Si hagués sigut davant un jutge no hi hauria tingut cap inconvenient. Pel paper que em van comentar quan em van llegir els meus drets crec que és per alguna adjudicació d’un carril bici de Barcelona.

–¿No declarar forma part de la seva estratègia de defensa o és perquè no tenia res a dir?  

–Jo declararé davant un jutge, que és qui instrueix el cas.  A mi se’m va detenir per ordre de la fiscalia i els fiscals no hi eren quan havia de declarar. Hi havia la Guàrdia Civil.  

  

–¿Considera que la seva detenció forma part d’una operació política? 

–No, jo estic convençut que algú deu haver parlat malament de mi. No crec ni en casualitats ni en conspiracions. Ni en una cosa ni en l’altra. Algú ha utilitzat el meu nom i ells han considerat que havien de registrar-me. Cap problema. Només cal fer un advertiment i és que jo soc advocat de Convergència i, per tant, conec perfectament aquest cas perquè és la meva obligació. Quan dic que no crec en les casualitats és perquè no sé si aquest era el moment més oportú.

–Doncs anem al cas. Dues de les empreses més generoses a l’hora de fer donacions a la fundació CatDem, Copisa i el Grup Soler, tornen a aparèixer al centre de les investigacions. ¿Casualitat? 

–És que formen part del procés judicial. M’imagino que deuen estar investigant com han aconseguit adjudicacions i quin tipus de donacions han fet. Però són donacions que han sigut auditades pel Tribunal de Comptes. I la Fiscalia ha anat dient que són impecables.

–No em negarà que són dues constructores esplèndides. Copisa va donar 580.000 i el Grup Soler, 539.000. 

–Sí, però no en un any, ¿no?

–Entre el 2008 i el 2013.

–És a dir, en cinc anys. Per tant, són uns100.000 euros a l’any. Entenc que hi pugui haver gent que des del punt de vista ètic pugui tenir dubtes respecte de les donacions a fundacions de partits.

–¿El dubte és si són donacions a canvi de res?

–Per a una adjudicació cal la intervenció de molta gent. Això no és que un polític parla amb un altre polític i canvia una adjudicació. Hi ha òrgans de control, taules de contractació... Que hi hagi empreses de la construcció o d’altres sectors que comparteixin els ideals d’un partit no és un delicte. Donar diners a una fundació no significa que siguis un delinqüent. Igual que la gent dona diners a una oenagé. Sé que la política està molt menystinguda però forma part de la democràcia i és important. Els recordo que des del gener el partit no rep aquest tipus de donacions per evitar que la gent malpensi.

–Els investigadors reconeixen que les adjudicacions són correctes i sospiten que les irregularitats es cometen abans. O sigui, que quan les empreses es presenten a concursos ja s’ha arribat a un acord per assegurar-se que guanyen.

–¿I com es fa això?

–Jo no ho sé.

–¿Com diuen els investigadors que es fa? ¿Es parla amb una persona del partit, el partit els diu presenteu-vos que guanyareu? ¿Això va així? Perquè és impossible sabent que el 60% d’una adjudicació depèn del preu, que hi ha una taula de contractació i que mai adjudica un polític perquè ho fan funcionaris.   

–¿És normal que Germà Gordó rebés les empreses adjudicatàries al Palau de la Generalitat?

–Hem convertit el fet de reunir-se amb gent en un delicte. I no ho és. És lògic que les empreses es reuneixin amb el secretari del Govern o amb gent de CDC. Jo també he mantingut reunions amb empresaris que venien a queixar-se de com funcionava l’economia o de com estava l’Administració. Hi pot haver qui després d’una reunió amb el polític de torn utilitzi el seu nom per dir aquest ajudarà. Si passa això, aquesta persona tindrà una querella. Ara, per sort, amb la llei de transparència, hi ha un registre de lobbies i les agendes són públiques. Una altra cosa és que després tu com a polític actuïs bé o malament.

–¿El senyor Gordó ha actuat bé?

–Estic convençut que sí. Si algú li pregunta, Germà Gordó contestarà. En tot cas, de qui estic absolutament convençut que ha actuat correctament és de mi.

–Vaja, que només posa la mà al foc per vostè.   

–És que jo no vull que ningú posi la mà al foc per mi. No es tracta d’això. No necessito que ningú em defensi ni doni la cara per mi. La dono jo. No tinc res a amagar. Mai he ficat la mà a la caixa en cap dels llocs que he ocupat, no m’he dedicat a fer d’aconseguidor per a cap obra ni tinc diners per amagar. 

–No necessita que ningú el defensi, ni vostè defensa ningú...

–El que jo defenso és l’actuació de Convergència en general. El que no puc defensar és l’actuació concreta d’una persona en concret. Però sobre el finançament de CDC estic absolutament tranquil. La creença de la teva honorabilitat o la del teu partit depèn de la percepció de cadascú. Els que em coneixen saben que soc honorable però puc arribar a entendre que tal com es percep la política hi hagi gent que no ho cregui. No els demano que em creguin.

 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

–¿La seva conclusió és que CDC ha actuat bé però que algú, dins o fora del partit, ha utilitzat el seu nom en va?

–Estic convençut que és així.