Errejón deixa el seu futur en mans d'Iglesias

Quan es va anunciar oficialment el seu triomf arrasador, ja conegut des de gairebé dues hores abans, Pablo Iglesias es va anar abraçant sobre l’escenari del palau de Vistalegre amb tots els membres del nou consell ciutadà, màxim òrgan de Podem. Els contactes van tenir intensitats diferents. Amb Íñigo Errejón, principal contrapoder del secretari general fins a la votació d’ahir, el seu íntim amic convertit en rival intern, l’abraçada va ser breu. Tot just uns segons. El secretari polític i portaveu parlamentari va intentar sense èxit camuflar el seu estat d’ànim. Amb gest compungit, va donar dos freds cops a l’esquena d’Iglesias, deixant entreveure la bretxa creada entre tots dos els últims temps i la incògnita del que succeirà a partir d’ara en la seva relació política. A diferència del secretari general, Errejón mai va dir que si perdia abandonaria els càrrecs que ocupa, i just després d’aquesta escena, en un fosc i fred passadís del mateix recinte, va deixar el seu futur en mans del líder. 

No serà ell qui faci per si mateix un pas enrere. El número dos del partit morat, de fet, va assenyalar que volia continuar en el seu càrrec, però al mateix temps va deixar clar que la seva sortida, com la de diversos membres del seu corrent que formen part de l’executiva de Podem, cotitzava a l’alça. «La nova direcció haurà de decidir on col·loca els companys que hem estat en els càrrecs de més responsabilitat. Hi ha un mandat clar de pluralitat. Jo estaré on es consideri que puc ser més útil al projecte polític. Som més forts quan som capaços d’integrar», va explicar.

LA COMPARACIÓ DE MONTERO

La decisió sobre qui integra la nova cúpula de la força morada no es coneixerà com a mínim fins d’aquí uns dies, però Iglesias i el seu equip van emetre senyals poc encoratjadors per al futur d’Errejón. Després de la protocol·lària abraçada, el secretari general es va envoltar dels membres del seu nucli dur per cantar L’estaca, de Lluís Llach, desplaçant la seva antiga mà dreta. Minuts més tard, al mateix passadís on l’encara portaveu parlamentari havia reclamat als guanyadors que respectessin la «pluralitat», Irene Montero, cap de gabinet d’Iglesias, va equiparar el seu futur al d’altres fundadors de Podem que ja no tenen càrrecs orgànics. «És clar que Errejón ha de seguir tenint un paper fonamental, com [Juan Carlos] Monedero i [Carolina] Bescansa», va anticipar. 

Notícies relacionades

Iglesias arrasa Errejón

Les cinc ferides que van canviar Podem

No es tracta només del secretari polític, sinó també de molts altres dirigents que han ocupat un paper destacat en el derrotat corrent intern, com Pablo Bustinduy, Ángela Ballester, Jorge Moruno, Auxiliadora Honorato, Eduardo Rubiño i Rita Maestre, que ocupa un lloc especial. Maestre, portaveu de l’ajuntament de la capital, ja va perdre el novembre passat les primàries pel lideratge a la Comunitat de Madrid davant del pablista Ramón Espinar, portaveu al Senat. La derrota va ser ajustada, amb prou feines hi va haver 2.000 vots de diferència (13.686 per 11.783), però la regidora es troba ara en una situació encara més feble.

Iglesias va evitar anticipar res en el seu breu discurs com a vencedor, limitant-se a demanar «unitat i humilitat» però en el seu document polític advoca, sense grans concrecions, per reordenar les tres grans secretaries de Podem: l’organitzativa, en mans de Pablo Echenique; la política, que porta Errejón, i la general, que ocupa ell mateix. De moment, les bases del partit li han concedit un poder gairebé absolut.