Les cinc ferides que van canviar Podem

Podem ha passat de la il·lusió per assaltar el cel al psicodrama en una mica més de dos anys. Cinc grans sacsejades han obert ferides profundes en els seus dirigents i han transformat la força morada en un partit obert en dos. Aquests són els moments que han accelerat la ruptura.

1. SORTIDA DE MONEDERO

El fundador Juan Carlos Monedero se’n va l’abril del 2015, en plena antesala de les eleccions autonòmiques, enmig de la tempesta desencadenada per les presumptes irregularitats fiscals al declarar treballs d’assessoria a Veneçuela. El qui era número tres se’n va després de fer unes declaracions que incendien el partit, en què diu sentir-se «traït» pels seus. Encara que Pablo Iglesias acorda amb ell la sortida, les esquerdes amb Íñigo Errejón comencen a obrir-se. El secretari general constata per primera vegada que el seu criteri no és majoritari i s’acosta més a altres col·laboradors, com Rafael Mayoral, Irene Montero i Juanma del Olmo.

2. PASCUAL, FULMINAT

Un any després l’esquerda s’obre definitivament. Iglesias destitueix de manera fulminant el secretari d’Organització, Sergio Pascual, càrrec de la màxima confiança d’Errejón, el març del 2016. La decisió la coneix abans la premsa que l’afectat. El líder al·lega «pèrdua de confiança» i el seu entorn l’acusa de construir una estructura paral·lela a l’ombra, emparada pel número dos. Errejón desapareix deu dies i quan torna admet que no comparteix la decisió però evita desmarcar-se amb claredat d’Iglesias. Podem escull Pablo Echenique com a successor de Pascual, un dirigent que procedeix del corrent anticapitalista i que encara no estava enquadrat en el pablisme.

3. GIR RADICAL

El clima d’entusiasme que es viu el 20-D després d’una remuntada que reactiva les bases s’esvaeix en la punxada del 26-J. Entre les dues dates, Iglesias incendia el Congrés amb el seu discurs de la «calç viva» i la seva proposta de formar un Govern de coalició amb Pedro Sánchez fracassa. En les segones eleccions, l’aliança amb IU –que Errejón va acceptar a contracor– no aconsegueix el sorpasso sobre el PSOE i la força morada perd un milió de vots en la repetició dels comicis. Iglesias se’n va de vacances amb el seu nou entorn i, a la tornada, puja als escenaris de la campanya gallega i basca amb la seva aposta per la radicalitat. No consulta el gir a la cúpula del partit. Errejón el contesta a Twitter i es desferma la confrontació entre els seus respectius partidaris a les xarxes.

4. FUGUES PABLISTES

Notícies relacionades

Rebenta la treva nadalenca de Podem

L'assemblea de Vistalegre 2 de Podem: últimes notícies en directe

El pols previ a Vistalegre 2 són les primàries de Madrid, el novembre del 2016. La capital és el cor de Podem, d’on procedeix el nucli dur de dirigents. Per sorpresa, un grup de pablistes surt d’aquest entorn i s’enquadra en l’errejonisme. El seu canvi de files es dona a conèixer amb la candidatura a les primàries. Perfils com Tania Sánchez, Miguel Vila i Edu Rubiño se sumen a la candidatura de Rita Maestre, que es confronta amb l’oficialista Ramón Espinar. Guanya el candidat pablista, però el corriment de forces enerva al secretari general, que ho veu com una traïció. La consulta interna, el 22 de desembre, per decidir les normes de Vistalegre 2 també la guanya Iglesias, però amb un marge tan ajustat (2.000 vots) que evidencia que Errejón té la meitat del partit.

5. CAMPANYA BRUTA

L’arribada d’Espinar al poder a Madrid es tradueix en 12 destitucions d’errejonistes, inclòs el portaveu a l’Assemblea, José Manuel López. Errejón lamenta la decisió a Twitter i l’entorn pablista llança la campanya #ÍñigoAsíNo en ple Nadal. El joc brut i l’intercanvi d’acusacions evidencien la dificultat de tots dos per arribar a un acord i anar en la mateixa candidatura a Vistalegre 2. Iglesias planteja la campanya com un plebiscit i amenaça de dimitir. La fundadora Carolina Bescansa –pròxima al pablisme– dimiteix i retreu a tots dos el «xoc de trens». Echenique busca pel seu compte un sistema de votació que afavoreixi Iglesias, però l’empresa Agora Voting ho evita. El conclave comença amb apel·lacions de les bases a la unitat però amb els dirigents enfrontats.