La Generalitat desisteix de guanyar-se a França per a la causa independentista

Després d’uns quants anys intentant-ho, la Generalitat s’ha convençut que París no recolzarà mai «una ruptura constitucional a Espanya» i ha deixat de fer proselitisme davant el Govern francès, segons van explicar diplomàtics francesos en una conversa informal amb la premsa.

Les autoritats catalanes, a través del Diplocat i també aprofitant tots els contactes dels principals representants del Govern amb polítics estrangers, han intentat captar la comprensió de la comunitat internacional amb el procés. França estava marcada en vermell en la seva llista de països clau. Com a veí i com a membre potent de la Unió Europea, la seva veu era determinant en la campanya internacional del sobiranisme català. No obstant, tant en públic com en privat, els independentistes s’han trobat amb la negativa francesa a recolzar un referèndum il·legal.

Els dirigents catalans, segons fonts diplomàtiques franceses, van intentar vendre durant uns quants anys les bondats d’una «república catalana» als principals representants de la república francesa, que consideren, com el mateix Mariano Rajoy, que el desafiament independentista és el principal repte que té Espanya actualment. «En un primer moment, els responsables de la Generalitat van intentar convèncer-nos-en, però ja no hi insisteixen més. ‘¿Com han de dir que la perspectiva d’una república catalana els sembla malament?’, ens deien», explica un dels alts funcionaris francesos.

LA CARTA A HOLLANDE

L’expresident Artur Mas va arribar a enviar una carta al president francès, François Hollande, a finals del 2013, en la qual defensava el dret a decidir de Catalunya. L’Elisi no va considerar oportú respondre a la missiva perquè, com havia dit mesos abans el cap d’Estat francès, no volia comentar un tema que és «intern» perquè «Catalunya és una regió d’Espanya». Tampoc l’ex primer ministre Manuel Valls, d’origen català, va recolzar la causa quan va estar en el càrrec (2014-2016) i va arribar a advertir en una visita a Madrid de les «greus conseqüències polítiques i econòmiques» que tindria la secessió.

La relació entre la Generalitat i el Govern francès també va viure un altre moment de tensió la tardor passada, quan França va considerar «un gest no amistós» que el Parlament de Catalunya aprovés una declaració que demana el dret d’autodeterminació dels «Països Catalans», inclosa la Catalunya Nord. Segons van informar en el seu moment fonts diplomàtiques franceses, el contingut de la resolució, recolzada per Junts pel Sí i la CUP, no els va agradar i així l’hi van fer saber al Govern espanyol i també al de la Generalitat directament.

Rajoy i Hollande, que abandonarà d’aquí uns mesos la presidència de l’Estat, podran parlar del desafiament independentista català en la cimera que la setmana que ve se celebrarà a Màlaga entre els dos països, tot i que no serà l’assumpte principal, segons fonts dels dos governs.

REACCIÓ DEL PDECAT

Notícies relacionades

França es va queixar davant la Generalitat que el Parlament demanés l'autodeterminació de la Catalunya Nord

França torna a reclamar que Catalunya respecti la seva sobirania

La coordinadora del PDECat, Marta Pascal, va afirmar després de conèixer la notícia que no li consta que el Govern hagi decidit tirar la tovallola amb França, informa Fidel Masreal. En roda de premsa a la seu del partit, Pascal va dir que considerava que era el conseller d’Exteriors, Raül Romeva, el que havia de comentar aquest tema, però va subratllar que una «part fonamental del procés és la internacionalització». «S’ha de fer amb la diplomàcia hard (dura), amb el cos diplomàtic, i també amb la diplomàcia soft (suau), podem usar totes les vies per fer arribar el nostre missatge respecte al futur polític de Catalunya, la capacitat econòmica, la projecció del nostre territori», va afegir.

Tant Jordi Pujol com Artur Mas i també Carles Puigdemont, en diferents moments de la història recent, han admès que han intentat guanyar-se la complicitat de França encara que sempre amb el mateix pobre resultat. Pujol va mimar i va prioritzar els contactes amb el sud del país veí i Mas no va aconseguir mai una reunió transcendent amb les autoritats franceses a partir del 2012, quan l’exlíder de Convergència va canviar de rumb polític i va virar cap a la independència. La presència dels membres dels executius catalans en els tres últims anys a París es limiten a petites intervencions i conferències gairebé sense ressò als mitjans.