Secessionisme al divan

Poques especialitats mèdiques han vist traslladada a l'anàlisi política o al llenguatge col·loquial tants termes científics propis com la psiquiatria. I no diguem si es tracta d'explicar fenòmens inesperats que posen en evidència els analistes de tot calat. Alienacions, deliris, capficament, gregarisme, disbarat o desvari són diagnòstics, convertits en adjectius qualificatius, que han sovintejat quan s'ha abordat la qüestió secessionista catalana des de les ciències socials.

Al catedràtic de Psiquiatria (UAB) Adolf  Tobeña li ha semblat oportú posar límits a tanta confusió i acaba de publicar ‘La pasión secesionista’, dins de la col·lecció que l'editor Fèlix Riera dirigeix per a la divisió de llibres d'Economía Digital.

Llibre científic en bona part, però també amb la voluntat polemista que anima el seu autor des de fa lustres. Tobeña es queixa, amb raó, que les ciències socials (sociòlegs, politòlegs, historiadors) han copat l'anàlisi de l'eclosió independentista iniciada el 2006 i dominant a partir del setembre del 2012. Des de la seva especialitat, Tobeña acota termes, desarbora tòpics i crea la seva pròpia tesi, elaborada des de la seva convicció política que es mou entre l'antiga UPyD i Federalistes d’Esquerres.

INVESTIGACIONS EN NEUROCIÈNCIA

El corpus més científic del text -de lectura fàcil per la seva precisió docent- Tobeña el dedica a descriure les investigacions més en voga com la neurociència i la psicobiologia. Per simplificar: treballs científics sobre l'evolució del pensament d'un grup de voluntaris (entre els quals s'inclou, sense avisar la resta, persones entrenades en respostes errònies) per analitzar l'evolució de les opinions sobre determinades realitats, recollides per aparells de ressonància magnètica que detecten les parts del cervell que registren més o menys activitat. Hi ha, és clar, qui es deixa portar per la majoria (engany deliberat) o qui es manté en les seves conviccions. El més indicatiu és que aquestes conductes s'han contrastat en països i condicions ben diferents.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Tobeña càrrega sobre el prestigi que li donen aquestes veritats científiques per elaborar la seva tesi: “És un rotund error utilitzar el llenguatge dels desordres mentals, encara que sigui de manera figurada. Només contribueix a confondre. El frenesí català és complicat i apressant… però no s'ha d'invocar fenòmens pròxims a la patologia”. Error, a més, passar del pla individual al col·lectiu. I si es tracta de buscar una expressió adequada al que ha succeït l'últim lustre, és més encertada, diu l'autor, la referència a la passió romàntica (enamorament),  sense descrèdit de la qüestió social del xoc etnocultural en el si de la societat catalana (percentatge de vots secessionistes i unionistes del 27-S, empat a ocultar pels primers), prolongació del mateix xoc amb la cultura centralista espanyola.

Tobeña, com a bon psiquiatre, ha escrit una obra que de ben segur serà polèmica i controvertida. Si és que hi ha algú a l'altre costat disposat a contradir-lo en butaques de debat, no divans.