Urdangarin, crònica d'una llibertat anunciada

Molt pocs s'han sorprès amb el penúltim capítol del 'cas Nóos', un serial tan llarg i addictiu com 'The good wife'. No s'havia de ser científic del CERN de Ginebra (on es va confirmar l'existència del bosó de Higgs, la partícula de Déu) per imaginar-se que Iñaki Urdangarin fintaria la presó i seguiria passejant tranquil·lament (de moment) pels carrers de la ciutat suïssa. La decisió de deixar-lo en llibertat i sense fiança és la crònica de la llibertat anunciada del marit de la infanta Cristina.

Al costat de les dobles parelles que formaven Urdangarin, Diego Torres i les seves dones, n'hi ha hagut una altra que ha protagonitzat aquesta història: la del jutge instructor, José Castro, i el fiscal anticorrupció de les Balears, Pedro Horrach. El 2010, en la primera temporada d'aquesta sèrie judicial, eren fidels aliats, i treballaven colze amb colze per destapar aquella trama de malversació de diner públic. Van ser una pinya fins a la quarta temporada. La seva unió es va esquerdar el 2013, quan el jutge, tot i l'oposició del fiscal, va decidir imputar la infanta. "No ha canviat res en el terreny personal per la meva part. Quan això es tanqui ens en anirem de copes i ens besarem”, aventurava Castro, tot i que ja havien passat de l'amor a l'odi.

¿TRACTE INJUST?

"La infanta Cristina ha sigut tractada de manera injusta per ser qui és", clamava Horrach després de llegir la resolució del jutge Castro, que mantenia la imputació de la infanta per blanqueig de capital i delictes fiscals. Acusava el seu examic d'haver practicat "instrucció a la carta, inversa, presidida per un credo i no per la sana guia del dubte", confonent la funció de jutge i de la part acusadora. Convertit en paladí de la infanta, va intentar infructuosament que la germana del Rei driblés el banc dels acusats.

Notícies relacionades

Urdangarin se salva per ara de la presó pel seu "arrelament i conducta"

L'Audiència de les Balears decideix aquest dijous si Urdangarin entra ja a la presó

Fins i tot Pablo Iglesias va tenir un 'cameo' en un dels millors girs de guió de la sèrie. Primer va intentar fitxar, sense èxit, el jutge Castro per a les eleccions del 20-D del 2015. "Hauria sigut un honor, però em queda un treball a fer com a jutge", va comentar el líder de Podem que li havia dit el magistrat. A qui sí que va aconseguir convèncer va ser a Juan Pedro Yllanes. El magistrat designat per presidir el tribunal que havia de jutjar per primera vegada dos membres de la reialesa espanyola s'agafava una excedència per ser el cap de llista de la formació morada a les Balears.

A menys de dos mesos per a l'inici del judici més esperat, el tribunal quedava decapitat. La partida de pòquer la va acabar resolent el trio de magistrades Samantha Romero, Eleonor Moyà i Rocío Martín: la infanta, absolta, i sis anys i tres mesos de presó per al seu marit, a expenses del que li puguin rebaixar al Suprem. De moment, i a diferència de Torres, a Urdangarin no li han retirat el passaport perquè segueixi vivint a Ginebra. La perspectiva que el cunyat del Rei passi per la presó es veu tan llunyana com la possibilitat que es compleixi el vaticini de Castro i ell i Horrach tanquin la sèrie amb copes i petó.