La jutge del cas dels ERO aixeca la fiança de 4,2 milions imposada a Griñán

La jutge María Núñez Bolaños ha arxivat les peces de responsabilitat civil obertes com a garantia cautelar contra els 26 ex alts càrrecs investigats en la peça separada del procediment específic pel qual es van concedir les ajudes investigades en el cas dels ERO fraudulents, aixecant d'aquesta manera la fiança civil de 4.214.702 euros imposada a l'expresident de la Junta José Antonio Griñán.

En 26 interlocutòries diferents, la instructora arxiva les peces de responsabilitat civil obertes contra els 26 ex alts càrrecs investigats després que l'acusació particular que exerceix la Junta, que va sol·licitar l'arxivament d'aquesta peça separada, hagi manifestat en un escrit que "es reserva expressament l'acció civil per exercitar-la davant la jurisdicció competent, una vegada acabat el judici penal, si pertoqués".

A la interlocutòria en què va obrir judici oral contra els expresidents Manuel Chaves -a qui no es va arribar a imposar fiança civil- i José Antonio Griñán i 24 ex alts càrrecs més, el llavors jutge de reforç del Jutjat d'Instrucció número 6 de Sevilla, Álvaro Martín, va requerir Griñán i l'exconsellera d'Hisenda Carmen Martínez Aguayo perquè prestessin una fiança de 4.214.702 euros; l'exconseller d'Ocupació José Antonio Viera perquè ho fes en la quantitat de 6.229.108 euros, i a l'exconseller d'Innovació Francisco Vallejo li va demanar una fiança de 3.763.332 euros.

El jutge Álvaro Martín, que els va advertir que, en cas de no fer front a aquesta fiances en el termini de 30 dies, es procediria a decretar l'embargament de béns, va imposar posteriorment -mitjançant interlocutòria del 21 de desembre- una fiança de responsabilitat civil d'1.975.534 euros a l'exdirector general de l'agència IDEA Jacinto Cañete, mentre que l'exconseller d'Ocupació Antonio Fernández tenia una fiança civil de 807 milions i l'exdirector general de Treball Francisco Javier Guerrero, de 686 milions.

La instructora explica en les actuacions que l'exercici de l'acció civil juntament amb la penal està previst als articles 108 i 110 a 112 de la llei d'enjudiciament criminal, preceptes que "contemplen l'exercici conjunt de les dues accions en el marc del procés penal, i només en cas que el perjudicat opti per reservar-se l'acció civil per al seu exercici en el corresponent procés en aquesta jurisdicció serà possible una separació de les dues accions".

D'acord amb això, argumenta que correspon a la fiscalia "l'exercici en el si del procés penal de les accions de contingut punitiu i l'exercici de les accions civils derivades de la infracció penal en benefici del perjudicat o perjudicats, llevat que aquest o aquests hi haguessin renunciat o les haguessin reservat per exercitar-les davant la jurisdicció civil".

"Encara que els perjudicats per la infracció penal no es mostrin com a part en la causa penal, no per això s'ha d'entendre que renuncien a les indemnitzacions que els puguin correspondre, que hauran de ser exercitades pel Ministeri Fiscal en benefici d'aquells", subratlla la jutge, que en aquest sentit recorda que l'article 111 de la llei d'enjudiciament criminal "atorga al perjudicat la possibilitat de fer reserva de les accions civils en el procés penal per exercitar-les posteriorment davant la jurisdicció civil".

I posa de manifest que, "exercitada en el procés penal només l'acció penal, d'acord amb l'article 112 de la llei d'enjudiciament criminal, s'entendrà exercitada també l'acció civil, fora que el perjudicat la renunciï o reservi expressament per exercitar-la després d'acabat el procés penal", de manera que "queda clar que en el nostre ordenament jurídic, el procés criminal té per objecte no només l'acció penal sinó també la civil per a la restitució de la cosa, la reparació del dany i la indemnització de perjudicis, tret de renúncia o reserva expressa dels perjudicats pel fet punible".

La jutge recorda en aquest punt que la Junta, com a perjudicada, va exercitar com a acusació particular l'acció penal, "i en conseqüència s'entenia exercitada també l'acció civil", i afegeix que una vegada "manifestada la seva postura processal de no exercici de l'acció penal", la Junta "havia d'aclarir la seva posició en l'exercici de l'acció civil i si d'acord amb el que està previst" en l'article 112 de la llei d'enjudiciament criminal "renunciava o es reservava el dret a exercitar-la després d'acabat el procés penal".

Notícies relacionades

L'any que asseurà al banc dels acusats Chaves i Griñán

Els judicis del 2017

Segons afegeix, en aquest supòsit, com així ha passat en la peça 'política' dels ERO, "no és posible l'exercici de l'acció civil pel Ministeri Públic ni per descomptat per una altra acusació diferent al perjudicat". Una vegada oberta peça de responsabilitat civil "exclusiva" en la peça 'política' dels ERO "amb l'objectiu de garantir cautelarment la possible responsabilitat civil exdelicte, feta reserva de l'exercici civil" per part de la Junta, "procedeix a l'arxivament d'aquesta".

Tot plegat, afegeix, "sense perjudici del seu manteniment per garantir la responsabilitat civil derivada dels fets investigats en altres peces si això fos procedent, és a dir, si l'investigat ho fos també" en la causa matriu dels ERO o en altres de les peces separades en què s'ha dividit el procediment.