L'impostor Millet, un 'bitxitu' molt voraç

¿El delinqüent neix o es fa? És un dilema científic antic. Però hi ha casos, com el de Fèlix Maria Millet Tusell, que no admeten cap mena de dubte. De petit, la seva mare l'anomenava afectuosament Bitxitu, perquè se les enginyava per sortir-se sempre amb la seva. Quan es repartien caramels entre els cinc germans, ell els devorava i es posava a plorar fins que els seus germans n'hi donaven dels seus. Després, l'espavilat Bitxitu els venia als companys de classe.

Abans d'arribar a les presidències de l'Orfeó Català-Palau de la Música, de la Fundació del Barça i de l'Agrupació Mútua i de convertir-se en multimilionari, Millet va estar els anys 60 a Fernando Poo, enclavament colonial espanyol al golf de Guinea, dirigint la societat familiar Caifer, que explotava plantacions de cafè i cacau; una bona escola per aprendre a espoliar.

Millet va tornar a Catalunya al morir el seu pare, Fèlix Millet Maristany, que va presidir el Banco Popular i va cofundar l'asseguradora Chasyr i Banca Catalana. Era un personatge amb reputació en el món catalanista per haver cofundat Òmnium Cultural i Benèfica Minerva i per haver presidit l'Orfeó. Fèlix Millet Tusell va explotar el pedigrí treballat tant pel seu pare com pel seu oncle avi, el mestre Lluís Millet, cofundador de l'Orfeó Català, impulsor del Palau de la Música i compositor del totèmic Cant de la Senyera.

El 1976, Montserrat Tusell, mare del Fèlix, va aconseguir col·locar el seu llavors ociós i desarrelat Bitxitu a la vicepresidència de l'Orfeó. Un cop a la segona poltrona, no va parar de conspirar fins que va treure de la primera el seu valedor, Joan Anton Maragall, amb l'ajuda d'un grup d'intel·lectuals que propugnaven popularitzar el Palau.

Millet aviat es va fer seu el Palau de la Música, en el pitjor sentit de la paraula. Cap objecte que entrava al preciós edifici construït per Lluís Domènech i Muntaner li resultava aliè. Al cap de poc de ser nomenat, va canviar el mobiliari del seu despatx. Va treure les taules, cadires i prestatges que hi havia i els va substituir per altres de procedents d'un antic despatx seu. Els va fer pagar al Palau com a nous. Aquell va ser el primer d'una llarga llista de talons que Millet va cobrar al llarg de 30 anys de saqueig africà.

El 1974, Millet va entrar a l'empresa immobiliària Renta Catalana, dirigida pels germans Ignasi i Antonio María Baquer. Nou anys després, va estar dues setmanes en presó preventiva per un delicte d'estafa relacionada amb aquesta empresa.

En la seva llarga època daurada, Millet sempre es vantava de les seves bones relacions amb l'alta societat. I l'explotava sense complexos. Per això era «el senyor Millet» i per això no li estranyava al cambrer del bar de l'Ametlla del Vallès on esmorzava que pagués amb bitllets de 500 euros. «No sabia que l'estava ajudant a blanquejar diners», lamenta ara el cambrer.

La jugada més coneguda de Millet és la dels casaments de les seves dues filles, Laila i Clara. Va desmuntar la platea del Palau per posar-hi les taules del banquet. Hi va anar la flor i nata de Barcelona. Els investigadors del saqueig van comprovar després que les celebracions van anar a càrrec íntegrament del Palau, però que, tot i així, Millet va cobrar als consogres la meitat de les despeses.

Notícies relacionades

Millet: "Suposo que a moltes entitats em criden perquè surti el meu cognom"

El Suprem absol Millet i Montull pel cas de l'hotel del Palau

La seva ambició no tenia límit. Va aspirar a la presidència del Barça. Va maniobrar per presentar-se com a alternativa a Josep Lluís Núñez. Va fracassar i va acceptar presidir la fundació blaugrana. Va intentar aliar-se amb Lluís Bassat. Va fracassar i va entrar a la junta del nunyista Joan Gaspart i després a la de Joan Laporta. I de la mateixa manera que va estripar el carnet de l'Espanyol per ser dirigent del Barça, presumia de catalanista però no va dubtar a entrar a la FAES aznarista a canvi de més subvencions estatals per al seu Palau.

Penúltim pelotazo: va associar Òmnium amb l'Orfeó per obtenir un canal televisiu que després va vendre per una milionada al Grupo Godó, que el convertiria en l'actual 8TV.