La Guàrdia Civil sospita que CDC va desviar diners a l'estranger

La Guàrdia Civil sospita que l'extinta Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) va desviar diners a l'estranger a través de la venda de la seva seu central del carrer de Còrsega de Barcelona. Així consta a les diligències judicials obertes en un jutjat del Vendrell pel ‘cas 3%’ de suposats pagaments de comissions il·legals al partit. Aquests desemborsaments, segons les indagacions, es van camuflar presumptament a través de fundacions afins, entre les quals els agents que estan portant l'assumpte han inclòs la Fundació Privada Òmnium, vinculada a Òmnium Cultural i dissolta el 2010.

En l'entrada i escorcoll realitzada l'agost del 2015 per la Guàrdia Civil al despatx de l'extresorer de CDC i de la fundació CatDem, Andreu Viloca, els agents van trobar documents sobre la venda l'abril del 2015 de la seu central del partit a un grup inversor de Hong Kong, el mateix que mesos abans va adquirir l'Hotel Asturias de Madrid. En l'acta en què un notari “dona fe” de l'operació figuren en representació del partit el que va ser el seu tresorer, Andreu Viloca, i l'hindú Ravichadran Narasimhan, que actua en nom de la mercantil Synergy Inversions 2014. Com a apoderada d'aquesta companyia apareix C. R. N., una dona que ostenta fins a 158 càrrecs en més d'un centenar de societats. CDC va rebre 13,1 milions d'euros per l'operació.

Segons exposa en un informe, la Guàrdia Civil considera que s'haurien de fer gestions de comprovació sobre la persona que figura com a representant de l'empresa compradora i que té el seu domicili a Hong Kong, un enclavament que està inclòs an la llista de jurisdiccions no cooperatives amb Espanya en matèria fiscal. Els agents subratllen que resulta “significativa” la figura de la dona C. R. N, “circumstància que mereixeria ulteriors investigacions a fi de descartar possibles muntatges societaris per encobrir algun tipus d'operació”. L'escrit conclou que “convindria descartar que no s'està en una operativa dissenyada per posar béns de CDC fora de l'abast de les autoritats espanyoles recorrent a jurisdiccions no cooperatives”. La compravenda es va realitzar just un mes abans de les eleccions municipals.

TRANSVASAMENT DE FONS

Els investigadors estan rastrejant la comptabilitat de CDC (han demanat els informes fiscalitzadors del Tribunal de Comptes) i també de les fundacions CatDem (abans Trias Fargas), Nous Catalans i Fòrum Barcelona. La Guàrdia Civil ha detectat traspassos de fons entre aquestes entitats, que s'han nodrit de donacions d'empreses adjudicatàries de l'obres o serveis públics. Però els agents també han dirigit les seves mirades als diners que ha anat d'aquestes fundacions a Convergència.

“De la realització d'aquest estudi preliminar es desprendria l'existència d'una gestió única” dels comptes a nom de diferents fundacions, “havent-hi fluxos econòmics entre elles sense que hi mediï una justificació aparent”, sosté un informe de la Guàrdia Civil. D'aquí ve que els investigadors concloguin que “efectivament tota l'estructura financera de CDC constitueix una sola caixa comuna administrada a capritx”.

DONACIONS SOTA SOSPITA

Notícies relacionades

"Un contractista implica per primera vegada Mas davant el jutge per la trama del 3%", diu 'El Mundo'

Mas diu que l'Estat vol destruir el PDECat perquè sense ell "no hi haurà" independència

El jutge ha requerit a una sèrie d'entitats bancàries que facilitin la informació sobre aquestes fundacions, encara que també ha inclòs la Fundació Privada Òmnium. Segons la Guàrdia Civil, aquesta entitat va percebre el 2008 de l'empresa Bluegreen 20.000 euros i, l'any següent, de Teyco, 20.000 més. Així mateix, un document intervingut a la seu de CDC corrobora que la Fundació Fòrum Barcelona va rebre el  2012 donatius per un import de 120.000 euros i CatDem, 1,2 milions d'euros entre el 2008 i el 2012, dels grups empresarials Agbar, Ortiz i Soler.

Els investigadors no tan sols incideixen en la idea que empreses, moltes d'elles constructores, van fer donacions a les fundacions de CDC com a peatge per obtenir obres i serveis de diferents administracions, sinó també possibles manipulacions en els concursos. La Guàrdia Civil destaca en un dels seus informes sobre la construcció d'un edifici de vivendes de protecció oficial a Sant Cugat del Vallès --l'alcalde era llavors Lluís Recoder, (que després va ser conseller de Territori)-- que “els indicis disponibles fins al moment apunten a una possible alteració” del concurs, “ja que fa la impressió que Teyco (una de les empreses investigades) va realitzar una baixada temerària [de l'oferta] que va ser obviada a l'hora de l'adjudicació”.