Pablo Iglesias, peus de fang

Quan Pablo Iglesias va guanyar a Vistalegre 2 Íñigo Errejón totes les famílies de Podem van reconèixer en privat la influència de tres factors: el seu magnetisme, la seva amenaça de dimissió si perdia i un sistema d’elecció que regalava un gran avantatge al més votat. Cap d’aquestes tres claus era prou tangible per comprendre què passa en el tercer partit estatal, una radiografia que ara fa l’enquesta del GESOP per a aquest diari i que dona resultats paradoxals. Revela els peus de fang sobre els quals Iglesias sosté la seva victòria i subratlla, en canvi, el fort lideratge del perdedor, que –tret d’imponderables– serà candidat de Podem a la Comunitat de Madrid el 2019.

Més enllà de personalismes, l’estudi detecta el risc que els morats quedin arraconats al marge del tauler polític, incapaços de governar. La xifra és si més no sorprenent. Quatre de cada 10 votants podemistes (38,7%) admeten que amb Iglesias com a secretari general no guanyaran les eleccions. Aquesta opinió augmenta al 65,4% entre el global de la població i puja fins al 73,3% entre els votants socialistes. La dada és inquietant ja que a Podem assumeixen que atraure els simpatitzants del PSOE és una condició sine qua non per guanyar. 

Submergir-se en les microdades de l’enquesta és un exercici desconcertant. El 30% dels que diuen que votaran Podem en les pròximes eleccions es resignen, reconeixen que amb Iglesias no guanyaran, però tot i això elegiran morat. El percentatge és aclaparador perquè el partit va néixer justament com a fórmula contra el conformisme de la vella esquerra, el que preferia perdre penjant-se la medalla de la puresa.

Aquest 38,7% que considera improductiu el lideratge d’Iglesias és rellevant perquè encaixa amb el percentatge de vots que va aconseguir Errejón en el seu conclave intern (37%), i ve a indicar que els errejonistes veuen Iglesias incapaç de seduir electors d’altres partits per construir una majoria guanyadora. La dada cobra encara més importància si es té en compte que, a més, Errejón rep una nota marcadament millor dels votants de PSOE i Ciutadans que el cap morat. 

MILITANTS I ELECTORS/ Els dirigents de Podem sospiten des de fa temps que els que els voten en les eleccions són notablement diferents dels seus militants. Aquesta bretxa era més una intuïció insondable que un fet contrastat. L’enquesta del GESOP confirma aquest abisme: els simpatitzants que van votar Units Podem el 26-J valoren Errejón (6,5) per sobre d’Iglesias (6,3). Si a Vistalegre 2 es va imposar el líder, només es pot pensar que la majoria d’inscrits (militants amb dret a vot en qüestions orgàniques) són pablistes, mentre que els electors són majoritàriament errejonistes. Aquesta conclusió obre una incògnita inquietant. Sense Errejón com a contrapès en l’estructura estatal, ¿quants d’aquests votants tornarien a elegir Podem en unes eleccions generals? 

Comparat amb els altres líders, el cap podemista és el més mal valorat entre els seus votants. Iglesias rep un 6,3 davant el 6,9 que li donen a Albert Rivera els seus, el 6,4 de Pedro Sánchez i el 6,86 de Mariano Rajoy.

Notícies relacionades

Els votants del PSOE prefereixen Sánchez però creuen que guanyarà Díaz

Echenique va buscar un model de votació que afavoria Iglesias a Vistalegre 2

FORTA CONTESTA INTERNA / Una altra conclusió fonamental és la forta contesta interna que té el líder. Errejón és més ben valorat que Iglesias en tots els territoris, franges d’edat, nivell d’estudis i desglossament per gènere, dins del partit morat però també entre els votants d’altres forces polítiques.

Les dades revelen que les dones prefereixen clarament l’exnúmero 2, que aconsegueix un 4,4 davant el 3,6 del líder. L’estrateg és preferit a Iglesias en tots els territoris, però on aconsegueix més suport és al País Basc (5,3), Catalunya (5) i la Comunitat Madrid (4,6). I una dada sorprenent: Andalusia, la comunitat amb un nombre més gran d’inscrits podemistes, és juntament amb Galícia la que pitjor nota posa a Iglesias (3,1).