Montull ofereix al fiscal delatar CDC a canvi de salvar la seva filla

Jordi Montull, mà dreta de l'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet s'ha ofert a la fiscalia per pactar una rebaixa considerable de la pena sol·licitada per a la seva filla, Gemma Montull, a canvi de confessar haver-se apropiat de fons de l'entitat (en part ja ho va fer) i oferir detalls sobre el desviament de diners cap a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i la seva fundació Trias Fargas (ara CatDem), segons han confirmat a EL PERIÓDICO diferents fonts pròximes al cas. La rebaixa per a Gemma Montull consistiria a passar dels 26 anys de presó sol·licitats per la fiscalia a dos anys de presó i un altre any de presó substituït per una multa. Aquest escenari suposaria que no ingressaria en un centre penitenciari.

Les reunions entre els advocats de Montull i la fiscalia s'han intensificat en els últims dies, encara que el primer acostament es va produir fa almenys dues setmanes. Les fonts consultades expliquen que encara falta per concretar alguns serrells i, per tant, l'acord no està totalment tancat. Aquesta situació no suposa cap problema perquè aquest dimecres comenci el judici, ja que Montull i la resta d'acusats no declararan fins a la setmana que ve.

Els inconvenients perquè aquest pacte fructifiqui són uns altres, i és que la substitució d'una pena de presó per una multa només es pot fer si es paga la responsabilitat civil, és a dir, els diners sostrets al Palau. Per tant, el judici s'iniciarà amb les qüestions prèvies, però es desconeix com s'acabarà tot. Entre altres coses, perquè abans Montull ha de confessar. Si això es produeix, el fiscal modificaria la seva petició de pena inicial al final del judici. L'acusació pública reclama 27 anys i sis mesos de presó tant per a Montull, que era director administratiu del Palau, com per a Millet.  

Això podria provocar una allau d'acords amb la fiscalia per part de la resta dels investigats, fins i tot el mateix Millet. Una altra qüestió és com reaccionarà CDC davant aquest gir radical en el procés. Fonts de Convergència, per a qui l'acusació pública reclama 6,6 milions d'euros pel cobrament de "comissions il·lícites", han manifestat que ells pensen defensar-se fins al final. El Palau de la Música, que exerceix l'acusació particular, descarta cap pacte, entre altres coses perquè no se li ha tornat el total de diners sostrets. Només ha recuperat sis milions dels 34 que reclama. Els advocats defensors d'altres acusats han assegurat que els seus clients no pensen pactar.   

PAPERS INCRIMINATORIS

En les diligències judicials hi apareixen indicis contra CDC. I és que Millet va apuntar en un document partides que havia de rebre de Ferrovial i va vincular aquests pagaments amb les obres de la línia 9 del metro i de la Ciutat de la Justícia. Aquestes dues obres públiques van ser adjudicades pels últims governs de Jordi Pujol a una unió temporal d'empreses (UTE) en què participava Ferrovial. Amb posterioritat, els antics gestors de l'entitat cultural suposadament van traspassar part d'aquests diners a la fundació Trias Fargas. Els Mossos van confiscar aquests papers al despatx de Millet durant el registre practicat el 23 de juliol del 2009.

Els informes de l'Agència Tributària sobre el presumpte frau i la vinculació de CDC són concloents: el Palau, a través de Millet i Montull, va canalitzar aportacions de Ferrovial per satisfer “contraprestacions” d'obres públiques. El percentatge, segons les anotacions trobades a l'auditori, era del 4%. En un dels documents trobats encapçalat pel nom de Carles Torrent (tresorer de CDC que va morir el 2005) s'especifica: Ciutat de la Justícia, 263.000.000 euros, Ferrovial 22% (la seva participació en l'UTE) 57.860.000 i el “4%”, 2.314.400 (385.083.758 pessetes). Altres documents apunten al suposat pagament del 4% per l'adjudicació de la línia 9 del metro

El Govern de CiU en va adjudicar el 21 de juliol del 2001, a través de l'empresa GISA, diversos trams a l'UTE formada per FCC, Copcisa, OHL, Ferrovial i Copisa (aquesta última, igual que Ferrovial, promotora del Palau). Gairebé dos anys després, els va atorgar més obres. La Ciutat de la Justícia va ser adjudicada el 15 de juliol del mateix any a una altra UTE, en què també figurava Ferrovial.

Notícies relacionades

La FAVB no s'oposarà que Millet s'absenti en el judici del 'cas Palau'

L'oligarquia canta al Palau

Altres documents indiquen el destí de part dels diners de Ferrovial. Una llibreta manuscrita trobada al despatx de Gemma Montull, exdirectora financera del Palau, indica: “Diners rebuts de Ferrovial (120.2002 euros en efectiu)". Tot seguit afegeix: (60.101 euros FUND. Pagar Trias) (¿Es pot  pagar directam. del cte. Orfeó?”. I un altre apunt: “Al mes de maig s'ha d'efectuar pagament de 60.000 euros a Fund. Trias Fargas (esperar [de] cobrar Ferr[ovial]). La constructora va aportar en 10 anys uns 8,5 milions d'euros sota el concepte de patrocini.

També estan aportats a la causa documents que demostren que Millet va pagar amb diners de Ferrovial proveïdors del Palau i de CiU. L'entitat va desemborsar importants quantitats de diners a les empreses Hispart, New Letter i Letter Graphic. Aquestes firmes també facturaven a la fundació Trias Fargas i a CiU. Un any després del registre del Palau, el jutge que va investigar el cas va rebre per part dels nous gestors de l'entitat cultural noves proves contra CDC. Els papers implicaven directament Daniel Osàcar, extresorer del partit i també acusat.