Millet tempteja arribar a un acord amb la fiscalia per rebaixar la pena

L’expresident del Palau de la Música Fèlix Millet, que s’enfronta a 27 anys de presó, va temptejar la fiscalia per arribar a un acord de cara a obtenir una rebaixa de la pena a canvi de confessar i potser implicar Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). S’ha produït un primer acostament, però no hi ha res de definitiu, segons fonts consultades per aquest diari.

En un principi, segons les mateixes fonts, el fiscal del cas no estava gaire disposat a acceptar l’oferta de qui va ser màxim responsable de l’entitat cultural, ja que ja compta amb l’acord de dos dels altres principals investigats: Jordi Montull i la seva filla Gemma. I és que tots dos estan disposats a delatar CDC i donar detalls sobre les suposades comissions de Ferrovial, a través de l’entitat, per poder aconseguir obra pública. Hi ha documents que demostrarien el pagament del 4% per la Línia 9 del metro i per la Ciutat de la Justícia.

Malgrat aquest acostament de Millet, no hi ha cap acord tancat. No obstant, pot influir en aquesta decisió el fet que el pròxim dia 8, tant Montull com la seva filla confessin i, posteriorment, ho faci el mateix expresident del Palau per no quedar-se sol i davant una condemna gairebé segura. Una dada rellevant és que l’advocat de l’expresident, Abraham Castro, no va plantejar cap qüestió prèvia durant el judici, quan és un expert, i que només va aportar un peritatge. Millet preferiria prendre una decisió quan hagin declarat Montull i la seva filla. Aquesta serà la que donarà més dades i el pare les confirmarà.

En la sessió d’ahir, Millet i Montull, a qui el fiscal estaria disposat a rebaixar la pena sota l’atenuant de confessió, van estar conversant abans que s’iniciés la vista. Gemma Montull, per la seva part, aconseguiria una rebaixa de 26 anys de presó a només tres. Un d’ells seria substituït per una multa, i així evitaria l’ingrés en un centre penitenciari. Els advocats defensors de la família Montull estaven ultimant ahir els últims detalls de la declaració.      

NO A LA PRESCRIPCIÓ

La segona jornada del judici pel saqueig del Palau de la Música es va iniciar ahir a la Ciutat de la Justícia amb l’oposició del fiscal Emilio Sánchez Ulled a les sol·licituds fetes per l’extresorer de CDC Daniel Osàcar, dos directius de Ferrovial acusats i altres imputats de prescripció dels seus delictes. En la seva opinió, existeix en tots ells una connexió delictiva que transcorre al llarg d’uns quants anys i que causa un perjudici a la societat i a l’«interès general» en el context «del finançament il·legal» de CDC mitjançant l’«abús» en els pagaments il·lícits de Ferrovial al partit a través de la institució cultural.

Sánchez Ulled es va oposar a la prescripció del delicte de tràfic d’influències atribuït a Osàcar perquè hi ha connexió amb el de blanqueig de capitals i s’ha de prendre com a referència aquest delicte per comptabilitzar la prescripció. «Hi ha una continuïtat delictiva», va dir.

Notícies relacionades

Montull, sobre el judici: "La setmana que ve serà molt divertit"

Colau, sobre Millet: "La impunitat és el pitjor que hi pot haver en democràcia"

Respecte als dos acusats de Ferrovial, el fiscal va mantenir que els delictes tampoc han prescrit per a ells. I va afegir: «L’administració deslleial (delicte imputat) no apareix en el marc de la gestió entre l’empresa i el Palau, sinó que és el context del finançament il·legal d’un partit» i, per tant, comporta un perjudici social i «afecta l’interès general». Va detallar que «aquests pagaments il·lícits no són necessaris per al normal desenvolupament de l’objecte social de la constructora i suposen un abús». «Seria esgarrifós que en una sala de judicis es volgués  forçar l’argument que pagar comissions il·legals i obtenir-ne un benefici econòmic és fantàstic», va insistir.

El fiscal va defensar la legalitat del material informàtic trobat al Palau i va negar que s’hagués trencat la cadena de custòdia. Entre aquestes proves hi ha documents trobats als ordinadors que apunten al pagament de comissions del 4% per les obres a la Línia 9 del metro i a la Ciutat de la Justícia. Aquesta informació es va copiar en un cedé, es va entregar als pèrits i, al tornar-lo, estava danyat. Per solucionar aquesta situació, els pèrits van aportar el que tenien a l’ordinador i es va comparar amb una altra còpia realitzada després en el servidor informàtic de l’auditori. El tribunal va absoldre Marc Martí, de l’empresa Publicitat, per la prescripció del delicte, a petició del fiscal.