Quan ERC fustigava CDC a la comissió del 'cas Palau'

20 de novembre del 2010. Míting central de la campanya d'ERC a les eleccions catalanes. Els republicans van omplir les 2.146 butaques del Palau de la Música. Encara que no era la primera vegada que escollien aquest enclavament per a un acte electoral, fer-ho en aquell moment tenia poc de casualitat. El saqueig d'aquesta institució cultural per part de Fèlix Millet i Jordi Montull seguia deixant notícies gairebé diàriament, i feia molt pocs mesos s'havia clausurat al Parlament una comissió d'investigació sobre l'espoli.

En aquest context, ¿es podia anar al 'palau de la corrupció' i no parlar del 'cas Millet'? Esquerra ho va poder fer. Joan Puigcercós, llavors líder i presidenciable, va ventilar l'assumpte amb l'afirmació: "Fa molt temps que parlem de coses tristes en aquest Palau. Avui no és el dia". I va reblar el seu silenci parafrasejant Woody Allen: "M'interessa més parlar del futur, que és on passaré més temps".

Amb el tripartit a les acaballes i Artur Mas a punt de recuperar la Generalitat, ERC havia decidit dosificar els seus atacs a l'únic aliat potencial que podria tenir després d'aquells comicis. No obstant, quatre mesos abans, el portaveu republicà a la 'comissió Palau', Pere Bosch, arribava a la següent conclusió sobre CDC: "Un partit que aspira a governar no només ha de tenir les mans lliures, també les ha de tenir netes [...] La comissió ha dibuixat clarament una trama de finançament irregular de CiU".

Bosch i la seva companya de bancada Maria Àngels Cabasés van ser durant els gairebé dos mesos que va durar la comissió d'investigació els autèntics flagells de CDC, i van tractar d'acorralar els seus dirigents amb les seves preguntes sobre les sospitoses coincidències "al cèntim" entre les sortides de diners de Ferrovial i les entrades a la fundació convergent Ramon Trias Fargas (actual CatDem), amb el Palau de la Música com a estació intermèdia.

"La majoria de compareixents, fins i tot els que han tingut responsabilitats a Convergència, no han pogut desmentir absolutament cap dels documents. I malgrat això, les proves són presents en cada racó del Palau de la Música. Allà on tots esperaríem trobar programes i partitures musicals, apareixen en canvi anotacions de pagaments a Ferrovial derivats de l'adjudicació d'obra pública, que després de passar pel Palau de la Música es reencaminaven a la fundació Trias Fargas o a CiU. Es tracta de dues trames: la trama d'enriquiment personal i la trama de desviament de recursos. Dues trames que es van retroalimentar durant anys i anys".

Amb aquesta demolidora conclusió llegida per Bosch començava un vídeo resum de la comissió d'investigació, titulat 'La veritat del cas Palau', elaborat per aquella Esquerra del 2010, prèvia a l'arribada d'Oriol Junqueras, que es va dedicar durant mesos a fer pujar els colors a CDC. Aquest vídeo i uns tríptics informatius van formar part d'un cicle de conferències amb què els republicans van difondre per tot Catalunya les "connexions" entre Millet i Convergència.

Aquesta campanya es va batejar amb l'epígraf 'Gent honesta a la política', a fi de subratllar que "no tots els polítics són iguals" i, indirectament, qüestionar l'honradesa dels dirigents de CDC. El llavors número dos de Mas, Oriol Pujol, es va donar per al·ludit i va advertir a ERC que amb tota aquella ofensiva estava actuant com un "piròman" i que podia acabar "abrasat per les seves flames".

A la comissió d'investigació, constituïda el 2 de juny del 2010 i clausurada el 29 de juliol següent, es van viure moments tensos entre convergents i republicans. Abans que comencessin les compareixences, el portaveu de CiU a la comissió, Jordi Turull, ja havia acusat el tripartit de pràctiques dictatorials: "Això s'ha convertit en un tribunal polític d'altres èpoques, que alguns pensàvem que només coneixeríem pels llibres d'història".

Però les comparacions amb les caces de bruixes i els règims del terror no es van acabar aquí. Felip Puig i Pere Macias, que van comparèixer com a que exconsellers d'Obres Públiques, es van escapolir de la pressió de Bosch i Cabasés equiparant la seva incisiva actitud amb el Tribunal d'Ordre Públic franquista, el maccarthisme, el Comitè de Salvació Pública de Robespierre i la Inquisició.

Notícies relacionades

Millet, el 2009: "El que ho sap tot és Montull"

Quan Millet convidava Mas i Aznar a casa seva a Menorca

Puigcercós va arribar a acusar CDC d'"emportar-se" 5,8 milions d'euros del Palau en sis anys a través d'un "entramat econòmic", i va censurar que els llavors nacionalistes pretenguessin "donar totes les culpes al seu extresorer ja mort", en al·lusió a Carles Torrent. Els republicans van preguntar als convergents qui donava les ordres al comptable.

La comissió es va nodrir en bona mesura de les informacions i els documents que anava revelant EL PERIÓDICO. Pel llavors número dos d'ERC, Joan Ridao, aquella allau de notícies demostrava que "el president Pasqual Maragall es va quedar curt quan va dir que el problema era el 3%, perquè sembla que és del 4%". I va postil·lar: "Jordi Pujol va guanyar l'èpica al Palau de la Música [pels Fets del Palau] i ara Mas està a punt de perdre l'ètica si no dona explicacions. Ningú rep diners a canvi de res".