El diari de Gemma

Troballa. Tres llibretes amb anotacions manuscrites en què es relatava el dia a dia del Palau de la Música fins que Fèlix Millet i el seu equip en van ser desallotjats, a finals de juliol de l’any passat. Van dimitir just abans que els fessin fora per la porta del darrere al descobrir-se el desfalc. Aquests documents van ser confiscats al despatx de Gemma Montull, exdirectora financera del Palau i filla de Jordi Montull, mà dreta de Millet. Fonts de la investigació asseguren que aquesta dona, imputada pel jutge pel desviament de fons, era qui escrivia aquests dietaris. En alguna frase hi posa«papàs»o descriu qüestions domèstiques seves.

Aquests papers donen a entendre que Gemma Montull controlava els moviments comptables de l’entitat i la seva organització interna i que no era, com ella ha declarat, una simple empleada a qui el seu pare va nomenar directora financera només per l’altisonant càrrec. La imputada sempre ha defensat que es limitava a complir ordres del seu progenitor, que exercia de director d’administració, i de Millet. Tant si era així com si no, tot quedava reflectit a les llibretes, avui en poder d’Hisenda.

De Ferrovial n’hi ha uns quants apunts. Ella anotava el que el Palau tenia pendent de cobrar per part de la constructora, no només com a membre d’honor, sinó també com a patrocinadora del cicle musical Palau 100. També hi detallava els mesos i s’anotava que havia de reclamar a la companyia una factura o una altra encara no girada. Aportacions d’aquesta empresa i de la també constructora Copisa eren ingressades en ocasions en dipòsits bancaris.

Fins i tot les nòmines

Exemple, una nota del 16 de juny del 2008:«Diversos Caixa Catalunya. Dipòsits Copisa+Ferrov[ial]». Després d’aquest concepte, una sèrie de quantitats que sumen 415.557 euros, i aquesta precisió:«Veure quins dipòsits queden per fer». Hi figuren altres entitats bancàries, com el BSCH, La Caixa, el Banc Sabadell i Barclays.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

De dies després, 19 de juny del 2008, és la següent anotació, que reflecteix el coneixement dels comptes que tenia Gemma: «Cobrat Ferrovial. 58.000, Centenari. 116.000, Centenari. 174.000, són per guardar. Cobrat, 357.173,28 (conveni). Repartiment: 307.908. F[actu]res, 97.200 [i] 95.243. Resta guardar». La Fundació Trias Fargas, de Convergència Democràtica, hi apareix en múltiples fulls i amb les quantitats concretes que s’havien de traspassar des de l’entitat. Les nòmines del Palau quedaven reflectides a les llibretes, així com els pagaments a la Seguretat Social i l’IRPF que havia de desemborsar.

Quan Gemma va començar a treballar al Palau, però, s’encarregava de tasques menys compromeses, com anar a recollir xecs. Després, va ampliar les seves funcions i va començar a anotar traspassos de diners. Entre ells, conceptes com«veí Menorca» o«càmeres casa papà, a casa nova». No s’oblidava de les factures de les empreses que van fer obres particulars per a Millet a càrrec del Palau.