El saqueig dels vikings

Fèlix Millet va declarar en la seva ja habitual cadira que, igual que al Professor X, l’erigeix en cap de la banda, i va atendre les preguntes del fiscal Emilio Sánchez Ulled amb les orelles tapades pels cascos de la traducció simultània. Però els portava no perquè no entengués, sinó perquè no hi sent bé. Gairebé dues hores va durar la seva declaració davant el fiscal. Sánchez Ulled li preguntava per tot i feia projectar documents del Palau davant el tribunal.

Millet contemplava la pantalla penjada amb mig somriure i anava comentant que era la primera vegada que veia tot allò, o que no recordava haver-ho vist abans, excepte quan podia col·locar-ho als tresorers de CDC, el difunt Carles Torrent i Daniel Osàcar, que presenciava el judici abandonat i apartat al banc. Ningú, cap dels seus, va tenir el gest de mostrar-se al costat seu. Tampoc cap altre acusat se li va seure al costat. Semblava llançat en solitari al fossat dels lleons com el Daniel de l’Antic Testament. El mateix personatge bíblic que va ser cridat pel rei de Babilònia perquè interpretés un somni que l’havia pertorbat: se li apareixia un gegant amb els peus de fang.

A Millet només li van tremolar les mans durant la vista quan va pronunciar la paraula Ferrovial, i llavors es va agafar al micròfon. Però havia vingut disposat a sacrificar la seva mà dreta, i així va responsabilitzar sempre que va poder el seu vell col·lega Jordi Montull, exdirector administratiu del Palau. També va explicar que havia celebrat els casaments de les seves filles al Palau amb la idea  de publicitar la institució, perquè la gent sabés que es podien fer casaments al recinte, i en diverses ocasions va deixar caure que per això havia invitat gairebé més membres del Palau que de la família.

"UN ALTRE ERROR, UN ALTRE ERROR, UN ALTRE ERROR..."

Així mateix va admetre que va pagar amb diners del Palau la campanya electoral de l’alcalde de CDC de l’Ametlla del Vallès, que és on resideix. Però com que en cap assumpte donava cap mena de detalls, el fiscal va exclamar: «Vostè es quedava els diners i ja està, no entra en els detalls...». Millet va al·legar: «Jo cobrava de molts llocs», i el fiscal va observar: «Ja me n’he adonat». Després li van mostrar la seva agenda i va afirmar que sí, que era la lletra de la seva secretària, però que ell no estava al corrent de les anotacions, cosa que va portar el fiscal a preguntar: «Però, senyor Millet, ¿les notes de la seva secretària les dictava vostè o ella al matí embogia i començava a anotar tot això?».

En tota la seva intervenció Millet no va parar de demanar disculpes i de murmurar com un mantra: «Un altre error, un altre error, un altre error...». Al preguntar-li si en les irregularitats havia participat algú de CDC per sobre dels tresorers, va contestar: «Suposo que sí, però no ho sé». A l’arribar el torn de la defensa, Millet va dir que Mariona Carulla, l’actual presidenta del Palau, estava al corrent d’aquests assumptes.

A continuació va comparèixer Gemma Montull, exdirectora financera del Palau, i amb ella s’acabaria la sessió. A la filla de Jordi Montull se li saltaven les llàgrimes cada vegada que inculpava el seu pare, però un pacte és un pacte. Ho va dir Sant Pau en una epístola als romans: «Amb el cor es creu per a la justícia i amb la boca es confessa per aconseguir la salvació». Ho va repetir diverses vegades: «El senyor Millet ho controlava tot, absolutament tot, i tenia la seva mà dreta, que era el meu pare».

EL 'PEN DRIVE' I ELS PET SHOP BOYS

Notícies relacionades

La "confiança plena" d'Artur Mas i altres dirigents de CDC en Osàcar

Així ha justificat Millet que el Palau pagués els casaments de les seves filles

Alguna cosa sabia ella, però va assegurar que se n’havia assabentat tard i malament, perquè ni li deixaven preguntar ni gosava fer-ho. Quan el fiscal va reclamar la peça de convicció número 5, una funcionària va portar un sobre i el va obrir amb unes estisores. ¿Què hi havia dins? Un de més petit. ¿I a dins? El 'pen drive' que Gemma Montull havia intentat ocultar en va quan, el 2009, aquell mateix fiscal es va presentar amb els Mossos al Palau per efectuar el registre.

Van projectar a les pantalles el contingut d’una carpeta amb el nom de  P. ¿I què contenia? L’arxiu 'Los Vikingos' on es justificaven uns moviments de fons a què Hisenda havia posat pegues, i un altre arxiu d’àudio amb els grans èxits dels Pet Shop Boys. Hi va haver un temps en què tot era bufar i fer ampolles.