Daniel Osàcar: "Tot el que s'ha dit de mi és fals"

Daniel Osàcar, extresorer de CDC i de la fundació convergent Trias Fargas, ha afirmat al judici pel saqueig del Palau de la Música que només tenia contacte amb els responsables de l'auditori a partir de la base dels convenis firmats per la fundació per a la promoció de la cultura i la música catalanes. Ha defensat aquests acords, que es remunten a abans que ell es fes càrrec de les finances de la formació d'Artur Mas, dient que eren perquè a les festes majors dels pobles “no només se sentís música andalusa, sinó també sardanes”. Aquest imputat ha negat rotundament que fes d'intermediari del pagament de comissions per part de la constructora Ferrovial a través de l'entitat cultural. “Als directius de Ferrovial els he conegut en aquest judici”, ha sostingut.

“S'ha mentit molt aquí”, ha repetit en més d'una ocasió. Osàcar ha explicat que només anava al Palau de la Música per firmar els convenis de col·laboració que es firmaven amb la fundació Trias Fargas. Ha afegit que només es reunia amb Jordi Montull, que era directiu de l'auditori, i només per aquests acords, i ha desmentit que rebés diners en efectiu per al finançament il·legal de CDC. “Exclusivament hi anava pels convenis”, ha recalcat.

SENSE DINERS A LA BUTXACA

Notícies relacionades

Gemma Montull, Jordi Montull i Fèlix Millet declaren en el judici del 'cas Palau' | Directe

Mas compareixerà quan hagin declarat els principals encausats del 'cas Palau'

Després ha afegit que anava en metro i autobús, però “sense diners a la butxaca”. Osàcar ha assegurat, a més, que els serveis contractats pel partit sempre els pagava CDC, mai altres persones o entitats, i que els comptes estan fiscalitzats. La fiscalia sosté que algunes d'aquestes despeses van anar a càrrec del Palau de la Música.

A preguntes del seu advocat, Xavier Melero, Osàcar ha relatat que Germà Gordó va ser qui el 2005, després de la mort de Carles Torrent, li va proposar que fos responsable de finances de CDC. Primer va desistir i, davant la insistència de l'ara diputat de Junts pel Sí, ho va acceptar. “No era un càrrec retribuït”. Osàcar va començar a militar a Convergència el 1982. El seu lletrat ha enumerat una sèrie de noms relacionats amb obres públiques, amb el partit i la seva contractació per si els coneixia. De la majoria ha dit que no.