Unes anotacions vinculen l'exconseller Germà Gordó amb adjudicacions il·legals

La Guàrdia Civil va trobar en un registre practicat el 21 d'octubre del 2015 al domicili del que va ser directiu de l'empresa Copisa Francesc Xavier Tauler, i a la seu d'aquesta societat, anotacions manuscrites que evidencien, al seu entendre, la suposada implicació de l'actual diputat de Junts pel Sí i exconseller de Justícia Germà Gordó en l'adjudicació irregular de dos contractes a la constructora, segons un informe inclòs en el 'cas 3%' de suposat pagament de comissions a CDC al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO. Les obres que estan sota sospita van ser licitades pel Consorci d’Educació de Barcelona i per l'Autoritat Portuària de Barcelona, una concretament de 40 milions d'euros per la construcció del dic est del port de la capital catalana.

L'informe de la Guàrdia Civil fa referència a les suposades evidències trobades contra Gordó, que sempre ha negat haver comès cap il·legalitat, encara que els investigadors el vinculen a 19 obres. L'escrit detalla que en el registre efectuat el mateix 21 d'octubre del 2015 a la seu de l'empresa pública Infraestructures.cat de la Generalitat (antiga Gisa) i, més concretament, al despatx del seu director general, Josep Antoni Rosell, els agents van trobar material que apunta a Gordó. En aquest sentit, els agents destaquen la troballa de dos llapis de memòria de color vermell en els quals figuren dades exportades de comptes de correus electrònics, un d'ells del mateix alt càrrec.

En una carpeta d'un d'aquests 'pen drive', els agents van localitzar un 'e-mail' entre dues persones amb data 29 de juliol del 2011, enviat a les 14.55 hores, que, al seu torn, conté un Excel amb el títol "'Trucades-Reunions 2011 Josep Antoni Rosell'". En aquest document, sempre segons els investigadors, hi figuren i "s'assenten" reunions i trucades concretes de Rosell amb diversos empresaris i constructors que venien, segons l'informe, "enviats" o "de part" de Gordó, que llavors era secretari del Govern. Copisa és una de les empreses que han entregat importants sumes de diners a la fundació CatDem i Fòrum Barcelona, totes dues vinculades a Convergència.

En el registre del domicili de l'empresari Juan Luis Romero Gamero i a la societat Rogasa els agents van trobar una agenda personal d'aquesta persona en la qual ressenyava nombroses cites concretades amb Gordó, en ocasions al·ludint a cites per menjar i en altres "referint-se directament, presumiblement, a obres públiques".

UN INSTITUT I UN CARRIL BICI

La Guàrdia  Civil també va trobar en el registre del domicili de l'investigat Josep Manel Bassols i de la seva empresa, Oproler, situat a la Torre Mapfre, diverses anotacions manuscrites, documents economicofinancers i comunicacions que evidencien, segons els agents que han investigat l'assumpte, la suposada implicació de Gordó en l'adjudicació d'un contracte a Oproler per part d'Infraestructures.cat (l'Institut Lluis de Peguera). Els investigadors, a més, vinculen l'exconseller amb l'adjudicació a aquesta mateixa empresa d'un carril bici a la capital catalana per part de l'empresa municipal BIMSA . Segons el mateix informe, Gordó hauria sigut "complimentat" pel constructor amb dinars i altres regals.

Notícies relacionades

Un empresari del 3% va contactar amb Mas i Gordó perquè col·loquessin la seva dona

El Govern aplicarà als ‘influencers’ la llei de dret de rectificació

La Guàrdia Civil conclou que no troba "causa justificada legal i coherent" amb els càrrecs ocupats per Gordó que justifiqui "quantitat de gestions, reunions i dinars" amb alguns empresaris, "coincidint en ocasions" amb el que va ser tresorer del partit Andreu Viloca. Només hi troben una explicació segons la qual el diputat era "un element necessari" per aconseguir, mitjançant la seva influència política, adjudicacions irregulars on el seu partit, CDC, tingués responsabilitats per poder contractar.

El document de la Guàrdia Civil va ser la base que van usar els fiscals anticorrupció Fernando Bermejo i José Grinda per sol·licitar al jutge del Vendrell que remetés al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la part del procés on apareix l'exconseller, ja que és l'alt tribunal català l'únic que el pot investigar per la seva condició d'aforat. El magistrat va atendre la petició de la fiscalia, però el TSJC va rebutjar els seus arguments perquè "l'exposició raonada del jutge no compleix degudament amb les exigències requerides per justificar la seva competència" per falta de concreció i d'indicis clars. La fiscalia té intenció de tornar a sol·licitar al jutge la seva inhibició al TSJC.