El Govern central branda l'estat d'excepció per frenar el procés

Cada vegada que la Generalitat fa un pas a favor del referèndum unilateral d’independència, el Govern central assegura amb rotunditat que aquesta consulta no s’acabarà celebrant. Fonts de la Moncloa van arribar a parlar fa unes setmanes de prendre mesures «coercitives» i van citar la possibilitat de precintar els col·legis per evitar la col·locació de les urnes, cosa que podria fer gràcies a l’article 155 de la Constitució, una de les eines que ha brandat en més d’una ocasió per plantar cara al desafiament secessionista. Aquest article permet al Govern central aprovar «les mesures necessàries» per obligar una autonomia «al compliment forçós» de les obligacions que la Carta Magna o altres lleis li imposin. El que la Moncloa no havia dit mai fins ara és que també ha estudiat la possibilitat de fer servir el 116, que es refereix als estats d’alarma, excepció i setge. Així ho ha deixat escrit en un document enviat a la Comissió de Venècia (del Consell d’Europa), per justificar l’última reforma del Tribunal Constitucional, amb la qual aquesta institució pot acordar suspendre en les seves funcions les autoritats o empleats públics de l’Administració responsables que incompleixin les seves resolucions.

La Comissió de Venècia, que s’encarrega d’oferir opinions sobre les reformes legals dels 47 estats del Consell d’Europa, emetrà demà dissabte l’informe preliminar (no vinculant) sobre els canvis que Mariano Rajoy va impulsar el 2015.

En el document amb què el Govern espanyol justifica la reforma –que va tirar endavant gràcies a la majoria absoluta i que va ser molt criticada per l’oposició– la Moncloa deixa clar que quan diu que ho té tot preparat per impedir el referèndum inclou la possible aplicació de l’article 116. «En el cas que hi hagués una forta reticència d’un o diversos governs regionals o locals per complir amb les sentències i les decisions del Tribunal Constitucional, desafiant obertament els poders d’execució del tribunal, posant en risc el sistema constitucional en el seu conjunt, es podria aplicar l’article 155. Si la situació fos més greu, llavors l’article 116 també podria ser aplicable», escriu l’Executiu en el document enviat a la Comissió de Venècia.

LA VAGA DE CONTROLADORS

El 116 remet a la llei orgànica 4/1981, desenvolupada poc després del 23–F, que concreta com seria la declaració dels estats d’alarma, excepció o setge. L’estat d’alarma, utilitzat el 2011 amb motiu de la vaga de controladors, està previst per a catàstrofes, crisis sanitàries, paralització de serveis públics essencials i situacions de desproveïment.

L’estat d’excepció està destinat a restaurar l’ordre públic i el de setge fa referència a les amenaces o insurreccions contra la sobirania d’Espanya i «la seva integritat territorial o l’ordenament constitucional» que no es pogués resoldre «per altres mitjans», això és, pel 155. En aquests dos últims casos, que requereixen el vistiplau del Congrés, es poden suspendre drets i llibertats com el de la inviolabilitat del domicili i els de reunió, manifestació i vaga, entre d’altres. 

Notícies relacionades

Puigdemont busca una sortida estatutària a l'avís del 'Constitucional català' sobre el referèndum

El Govern replicarà a la via unilateral amb mesures coercitives

En el cas de l’estat de setge, a més a més, el Govern espanyol podria designar una «autoritat militar» per «executar les mesures que procedeixin». El catedràtic de Dret Constitucional Francesc de Carreras confia que no s’hagi d’apel·lar al 116, encara que si s’arribés a aquest extrem, recorda que «és una eina més en defensa de l’ordre constitucional». «Igual que el 155 que, per cert, està gairebé copiat de la Constitució alemanya», afegeix.

Eduardo Vírgala, catedràtic que va estudiar àmpliament el 155 quan es va llançar el pla Ibarretxe, remarca que el 116 es reservaria per a situacions de violència extrema que requerissin la intervenció de l’Exèrcit i recorda que amb el 155 l’Executiu central ja pot donar instruccions als Mossos.