L'Audiència Nacional comença a jutjar la corrupció urbanística del 'cas Pretòria'

Tot just es començava a conèixer la magnitud del saqueig del Palau de la Música, però encara faltava molt perquè esclatés l'escàndol del 3%, quan una operació ordenada pel llavors jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón portava a la presó dos dels homes que havien gaudit de la màxima confiança de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol. El 27 d'octubre del 2009, Lluís Prenafeta i Macià Alavedra, juntament amb el llavors alcalde de Santa Coloma de Gramenet, el socialista Bartomeu Muñoz, i l'exdiputat del PSC Luis Andrés García, 'Luigi', van compartir furgó en direcció a la presó. Aquest dilluns tornaran a coincidir en el judici que gairebé vuit anys després començarà a celebrar l'Audiència Nacional, i que se solaparà amb el que segueix en ple apogeu a Barcelona pel 'cas Palau'.

El 'cas Pretòria', amb què es van destapar les irregularitats urbanístiques comeses entre el 2001 i el 2009 a Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona, va permetre descobrir com algú amb prou influència sobre càrrecs públics d'administracions que adjudicaven obres decidia a qui havia de ser concedit determinat contracte a canvi de comissions, que després s'ocultaven a través de complicats entramats societaris en paradisos fiscals, que anaven des de la pròxima Andorra a les llunyanes illes Verges.

La fiscal Ana Cuenca, que recentment va aconseguir la condemna de la 'trama Gürtel' a València, sol·licita penes que van des dels vuit anys de presó i multa de més de 22 milions d'euros per a Luis Andrés García als 11 mesos que proposa per a Josep Singla, l'empresa del qual, Proinosa, va ser adjudicatària de moltes de les obres qüestionades. Per a Muñoz, Alavedra i Prenafeta la petició de pena és de sis anys i 10 mesos, i multes que van de quatre a 13 milions. Sis persones més compartiran amb ells el banc dels acusats, entre elles, Maria Lluïsa Mas, dona de Prenafeta, que s'enfronta a tres anys i mig per blanqueig.

CONEGUT PER L'ENTORN EMPRESARIAL

En el seu escrit, la fiscal defineix el que va ser diputat del PSC del 1980 al 1988 com una persona "coneguda en tot l'entorn empresarial" immobiliari i de la construcció "pel seu paper d'aconseguidor, facilitador o intermediari". Ho aconseguia perquè "era notòria la relació i influència que exercia sobre els càrrecs públics" que havien de decidir les adjudicacions. Per a la seva tasca s'ajudava de Manuel Valera (que s'enfronta a dos anys i nou mesos de presó), administrador de les societats que utilitzava per lucrar-se amb les operacions immobiliàries o per ocultar els seus ingressos al fisc.

L'ascendent que 'Luigi' exercia sobre Bartomeu Muñoz i sobre Manuel Dobarco (per a qui es demana un any de presó), responsable d'Urbanisme a Santa Coloma, era tan fort que era qui, en realitat, "dirigia i prenia moltes de les decisions urbanístiques" que l'alcalde "assumia com a pròpies, i percebia per això quantioses i il·lícites comissions". Gràcies a això es van poder lucrar amb l'operació Pallaresa, adjudicada a l'UTE de la qual formava part Proinosa, "en detriment dels interessos municipals".

INFLUÈNCIES MÚTUES

Notícies relacionades

'Cas Pretòria': el judici que no arriba

Prenafeta i Alavedra lloen Pujol i esquiven el 'cas Pretòria'

Alavedra i Prenafeta, "sabedors de la facilitat amb què es movia Luis García" a Sant Andreu de Llavaneres i Badalona, i gràcies "a la influència que també ells exercien sobre determinats càrrecs públics de Catalunya, es van concertar amb ell, i van planificar i executar la gestió dels temps del desenvolupament urbanístic de les adjudicacions". Així van obtenir "comissions d'empresaris que, gràcies a les seves influències, van aconseguir adjudicacions".

A Sant Andreu, com que sabien que es preparava una important modificació urbanística, van adquirir unes finques a través de Niesma Corporació i les van vendre quan es van revaloritzar. La compradora va ingressar a Poliafers, propietat de Prenafeta, 451.769 euros, que es va repartir amb Alavedra i García. A Badalona, al darrere del grup inversor que va adquirir unes finques pròximes al port esportiu hi estava 'Luigi', que va aconseguir "manipular l'adjudicació dels terrenys per obtenir quantioses comissions en clar perjudici per als ens públics propietaris", sosté la fiscal.