CORRUPCIÓ.CAT
La fiscal de 'Pretòria' pacta salvar de la presó Alavedra si confessa
Dos acusats accepten sis mesos de presó a l'admetre que van ajudar a l'exconseller a blanquejar diners
Anticorrupció demana traduir les converses que l'excàrrec de CDC va mantenir amb Mas i Pujol
Tot just començar el judici del 'cas Pretòria', la fiscal d’Anticorrupció Ana Cuenca va anunciar que havia arribat a acords amb quatre dels 11 acusats, entre ells, Macià Alavedra, que va ser conseller d’Economia en temps del 'regnat' de Jordi Pujol. Tant en el seu cas, com en el de l’empresari Manuel Carrillo, es formalitzarà al detallar les seves conclusions definitives, quan el judici s’estigui acabant, i dependrà de la declaració que prestin al tribunal i del pagament de la totalitat de les multes que sol·licita.
Els altres dos pactes es van fer efectius a l’acabar la sessió i suposen les primeres condemnes que es dictaran per les irregularitats urbanístiques comeses entre el 2001 i el 2009 a Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona. Es tracta de les dues persones que van actuar com a testaferros de l’exconseller d’Economia: Gloria Torres i Philip McMahan Bolich, que han acceptat sis mesos de presó i el pagament de les multes que sol·licitava per a ells la fiscalia.
SIS ANYS I 10 MESOS PER A ALAVEDRA
En les seves conclusions provisionals, Anticorrupció sol·licitava 6 anys i 10 mesos per a Alavedra i una multa de més de 10 milions d’euros. A més a més, proposava el decomís de 3.243.103 euros pels «guanys il·lícits» que va obtenir. Per a Carrillo demanava tres anys per suborn, per haver aconseguit la concessió del servei de neteja de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, gràcies a l’ajuda del que aleshores era el seu alcalde, el socialista Bartomeu Muñoz, que s’enfronta a 6 anys i 10 mesos de presó.
COMPTES I ENTRAMAT ‘OFF SHORE’
Gloria Torres, de qui la fiscal diu que mantenia amb Alavedra «una fluida relació personal», i Philip McMahan Bolich van admetre davant el tribunal haver-lo ajudat a crear «un entramat societari i financer constituït per societats domiciliades en territoris 'off shore' així com per comptes oberts en entitats bancàries andorranes a través de les quals va canalitzar els seus fons», que l’acusació pública xifra en 6.080.405 euros procedents d’activitats il·lícites. La presidenta de la Sala, Concepción Espejel, els va anunciar llavors que seran condemnats a sis mesos de presó per un delicte de blanqueig no continuat amb l’atenuant de confessió, i no hauran d’assistir a la resta del judici.
La fiscalia demanava per a Torres dos anys i mig de presó, i per a Mc Mahan, tres anys i mig. Ella ja va abonar el dia 8 la multa de 315.000 euros que se li reclamava. En el cas de Mc Mahan, la fiscal va demanar que aboni una multa de més de dos milions d’euros (la meitat del que s’ha sol·licitat en l’escrit provisional), i si no ho fa, se li imposarà un any més d’arrest.
CONVERSES AMB ELS EXPRESIDENTS
La fiscal va proposar, a més a més, que s’incloguessin i traduïssin diverses converses telefòniques, entre elles, les que Alavedra va mantenir el juliol de 2009, tres mesos abans del seu arrest, amb els expresidents de la Generalitat Artur Mas (llavors cap de l’oposició) i Jordi Pujol Soley, ja que en aquestes converses, segons l’acusació pública, «apareix una prova que valida el tràfic d’influències» que s’imputa als acusats i «l’activitat il·lícita del blanqueig que s’investiga», així com de les operacions urbanístiques qüestionades.
El tribunal les va admetre, malgrat que les defenses, especialment les de Bartomeu Muñoz i la del considerat cervell de la trama, Luis Andrés García, conegut com a 'Luigi', que s’enfronta a vuit anys de presó, es van oposar amb fermesa que s’incloguessin les converses. Els advocats Fermín Morales i Cristóbal Martell van sostenir que la intervenció de les comunicacions es va fer vulnerant els drets fonamentals dels acusats, i per aquest motiu havien de ser apartades del procediment.
Notícies relacionadesEn canvi, la Sala, seguint el criteri de la fiscalia, va rebutjar l’al·legació de la defensa de falta de competència de l’Audiència Nacional per jutjar els delictes pels quals s’acusa les 11 persones que seuen al banc dels acusats, ja que per si sols no entren dins dels establerts per ser investigats per aquest tribunal. A més a més, van sostenir que la causa es va iniciar amb un procediment obert anys abans que esclatés el 'cas Pretòria' en què es van investigar presumptes delictes fiscals comesos a través de la sucursal a Jersey del BBV Privanza.
El judici, que continuarà demà amb l’interrogatori dels acusats, que està previst que inauguri Bartomeu Muñoz, durarà fins al setembre, ja que no només s’ha de compaginar amb la resta de vistes que se celebren a l’Audiència Nacional, sinó també amb el 'cas Palau', ja que hi ha tres advocats que exerceixen la defensa en els dos procediments.
Prenafeta refusa pactar
L’altre home fort durant la presidència de Jordi Pujol que seu al banc dels acusats és Lluís Prenafeta, però, a diferència de Macià Alavedra, es resisteix a pactar amb la fiscalia. En el sumari no només consten les converses que va mantenir l’exconseller d’Economia amb Artur Mas, quan era cap de l’oposició, i amb Jordi Pujol, sinó també les que va realitzar el que va ser secretari de Presidència de la Generalitat. La seva transcripció, malgrat que evidencia, com retreuen les defenses, un deficient coneixement de molts noms catalans, acredita l’acusació pel delicte de tràfic d’influències que formula la fiscalia contra tots dos investigats, perquè reflecteixen l’«ascendent i influència que exercien sobre determinats càrrecs públics de Catalunya», entre ells, els expresidents.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia