El PSOE es prepara per lliurar la seva batalla interna més sanguinària

Quan Pedro Sánchez va caure, l’1 d’octubre passat, els partidaris de Susana Díaz pensaven que la presidenta d’Andalusia podia agafar el relleu per aclamació. El full de ruta consistia a ajornar les primàries perquè la militància assimilés la traumàtica abstenció davant el PP, aconseguir pel camí que l’exsecretari general es diluís i que Díaz aparegués com l’única cridada a ocupar el lloc. Excepte el domini dels temps, res d’això s’ha complert. Ni les bases socialistes han acceptat com a mal menor haver facilitat la continuïtat de Mariano Rajoy a la Moncloa ni Díaz aconseguirà el lideratge del PSOE sense enfrontar-se a cap rival. Si els equips dels tres aspirants (Patxi López, Sánchez i la presidenta de la Junta) coincideixen en una cosa és que la carrera que ara comença serà la més sanguinària viscuda pel PSOE en tot el període democràtic.

Primer va arribar l’exlehendakari. El 14 de gener, hores després que els socialistes aprovessin la celebració de les seves primàries a finals de maig, López, que s’havia mostrat en contra de l’abstenció davant el PP, va trucar als líders territorials per anunciar-los que l’endemà mateix presentaria la seva candidatura. A tots, expliquen diversos d’ells, els va dir que es llançava per tallar-li el pas a Sánchez. Va aconseguir l’efecte oposat. L’exlíder havia estat fins a aquell moment abatut, «de dol» segons els seus col·laboradors, però allò va ser «un revulsiu». Va reactivar els seus actes amb els militants i poc després va anunciar que ell també competia. Des d’aleshores, ha mostrat una enorme capacitat de convocatòria, fins al punt de forçar Díaz, que volia esperar fins al mes que ve, a avançar el seu pas endavant. L’andalusa el va fer diumenge passat d’una estranya manera: en lloc d’anunciar ella mateixa que s’hi llançava, el seu entorn va anunciar que d’aquí dues setmanes, el 26 de març, anunciaria que s’hi llançava.

«Aquesta carrera no és com les altres. Tot el que ha passat en els últims mesos i l’animadversió que es tenen Sánchez i Díaz la fa completament diferent», assenyala un veterà dirigent.

Els partidaris de la presidenta de la Junta argumenten que l’exsecretari general «desborda els marges del PSOE». Dibuixen un dirigent que després de deixar el partit «més dividit que mai» i aconseguir «uns resultats patètics», es vesteix ara de «salvador», advocant per la plurinacionalitat d’Espanya i la feina «colze a colze» amb Podem, sense importar-li les ferides que reobrirà ni si «desestabilitzarà» els presidents autonòmics socialistes. Excepte la balear Francina Armengol, tots estan amb Díaz. Els col·laboradors de l’exlíder, en canvi, destaquen que aquesta batalla serà sanguinària per culpa de l’andalusa i els seus suports, que van utilitzar uns mètodes expeditius per forçar la caiguda de Sánchez (la dimissió de la meitat més un dels membres de l’última executiva, per exemple) sense precedents.

L'EMPIPAMENT DE LES BASES

Notícies relacionades

Susana Díaz presentarà la seva candidatura a les primàries del PSOE el 26 de març

Sánchez canvia el seu lema: "Sí és sí", a un PSOE d'esquerres

I entremig hi ha López, que es presenta com l’antídot a la «confrontació» i ho fia tot a aquest missatge. Els equips de Díaz i Sánchez creuen que l’exlehendakari només aconseguirà al voltant del 10% dels vots dels 180.000 militants, però a part d’això no s’atreveixen a fer grans prediccions sobre el resultat de les eleccions internes.

La presidenta de la Junta, càrrec que vol compatibilitzar amb el de líder del PSOE, surt com a favorita. Té darrere els líders de les federacions més importants, la majoria dels afiliats andalusos, que sumen prop de 45.000, i pesos històrics com Felipe González, Alfredo Pérez Rubalcaba i José Luis Rodríguez Zapatero. L’equip de Sánchez reconeix aquest avantatge de la seva adversària, però assegura tenir dues armes per neutralitzar-la: Catalunya i l’empipament de les bases amb una abstenció davant el PP de què responsabilitzen Díaz. Si l’exsecretari general obté una àmplia victòria entre els 14.000 militants del PSC i recull el 30% de vots andalusos, cosa en què confien, pot donar la sorpresa d’aquí uns dos mesos, un espai de temps que es farà llarguíssim dins del PSOE.