Artur Mas, condemnat a dos anys d'inhabilitació per la consulta del 9-N

Decantat des de fa temps cap al flanc judicial, el procés independentistava superar ahir una altra meta volant amb un resultat diferent del que demanava la fiscalia i allunyat també del que reclamaven les defenses. Artur Mas va ser condemnat a dos anys d’inhabilitació per desobediència per haver impulsat la celebració de la consulta del 

9-N del 2014 malgrat l’advertència del Tribunal Constitucional (TC) i va ser absolt del delicte de prevaricació, raó per la qual els 10 anys de suspensió que reclamava el ministeri públic s’han vist considerablement reduïts.

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) condemna també pel mateix motiu a un any i nou mesos d’inhabilitació l’exconsellera de Presidència Joana Ortega i a un any i mig l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau.

La sentència de la terna de magistrats que presidia Jesús María Barrientos s’ha produït per unanimitat un mes després que tingués lloc el judici. El tercer poder s’ha estalviat així qualsevol conat de discrepància i ha evitat que el Tribunal Suprem se li avancés amb la sentència de l’exconseller i diputat a Corts Francesc Homs, jutjat a Madrid també pel 9-N però tres setmanes després que Mas, Ortega i Rigau.

Seguint aquests tempos, el TSJC marca un perfil propi i dota de més independència –com a mínim, simbòlica– el seu veredicte, segons el qual l’expresident de la Generalitat «no va fer res» per suspendre o paralitzar la consulta alternativa «malgrat tenir un perfecte coneixement del contingut i els efectes» de la providència dictada pel TC el 4 de novembre del 2014. Amb aquesta actitud, afegeix, «va pervertir els principis de la democràcia bàsics per a la convivència pacífica».

Mas, que en el judici va al·legar que van ser els voluntaris els que van executar el «procés participatiu» després d’haver-lo ideat el seu Executiu, ha reiterat que recorrerà contra qualsevol resolució inculpatòria en totes les instàncies possibles, incloent-hi el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg si el Tribunal Suprem i el TC no li donen la raó, que és el que ell s’espera. «Condemnats una mica, sí, però agenollats, de cap manera», va proclamar l’exmandatari nacionalista en una roda de premsa a la seu del PDECat.

Des d’aquest faristol va aprofitar també per llançar un altre dard a l’Estat al reiterar que ho tornaria a fer i denunciar que «la llei no és igual per a tots a Espanya» perquè «el Govern espanyol s’ha atipat suposadament de desobeir sentències fermes del TC» i no ha passat res». «Espanya és una democràcia amputada que persegueix la gent per les seves idees», va afirmar. A part d’ell, l’actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va deixar un avís a propis i estranys: «A cada dificultat, aquest compromís [amb el procés] surt reforçat».

"CARRERA EMBLEMÀTICA"

En la mateixa línia que els seus superiors es va expressar l’exconsellera Rigau, que va acusar l’Estat de voler frenar la «carrera emblemàtica» de l’expresident Mas. Ningú dubta que ella podrà seguir al seu escó del Parlament representant Junts pel Sí perquè va ser elegida abans de la sentència. En canvi, el panorama s’enfosqueix encara més si pot ser per a l’exlíder de CDC i ara del PDECat, ja que malgrat que la condemna no és en ferm, tot indica que ja no haurà de seguir esfullant la margarida de fer o no el pas en cas d’uns nous comicis al Parlament que ningú situa més enllà de l’any que ve.

La raó és la següent: d’acord amb l’article 6.2 de la llei orgànica de règim electoral general (LOREG), Mas no es podrà presentar a cap elecció –municipal, autonòmica o a les Corts– durant el període fixat en la condemna perquè així s’impedeix als que hagin comès delictes de «rebel·lió, terrorisme, contra l’Administració pública o contra les institucions de l’Estat». El mateix expresident, així mateix, va descartar ser candidat basant-se en «la legislació espanyola», i així va deixar entreveure un fi de cicle just quan els mals vents del 'cas Palau' i del cas 3% bufen en la seva contra fins al punt de treure-li suports fins i tot en les seves pròpies files.

MULTA DE 36.000 EUROS

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

A part dels dos anys d’inhabilitació, l’expresident haurà d’abonar una multa de 36.000 euros i tant ell com les exconselleres Rigau i Ortega pagaran a mitges les costes del judici, la sentència del qual ha tornat a unir el sobiranisme després d’uns dies de mirades de reüll arran de les confessions de Fèlix Millet i Jordi Montull i de noves investigacions que enfanguen un entorn cada vegada més pròxim a l’expresident de CDC.

Coincidència o no, la sentència es va fer pública després d’un degoteig continu de proves sobre les suposades comissions que s’enduia CDC i dos dies abans que Mas comparegui al Parlament a donar explicacions sobre elles, i no sobre el full de ruta sobiranista. Mentrestant, tot el bloc independentista va sortir en tromba a defensar que la condemna «no podrà parar» el procés independentista, la fi del qual només es produirà «a través de les urnes». A l’ala contrària, tant Ciutadans com el PPC, els més contundents, es van felicitar de la sentència inculpatòria i la van elevar a categoria d’avís a navegants per a Oriol Junqueras i Puigdemont perquè «qui la fa la paga». Més enllà de la Sénia, només Podem va criticar la sentència.