L'independentisme dosifica les mobilitzacions tot i la condemna a Mas

El sobiranisme dosifica esforços. Les entitats independentistes, que ja han demostrat força en diverses ocasions, han optat aquesta vegada per la prudència de no convocar de seguida mobilitzacions després de la condemna pel 9-N9-N ja que, apunten, a partir d'ara es viurà un 'crescendo' de conflictivitat que els porta a dosificar esforços. Mentrestant, l'expresident Artur Mas semblava que aquest dimarts cridava a una presència al carrer de la protesta. I és que la pressió popular és una de les claus de l'èxit o el fracàs del desafiament sobiranista.

"No podem cansar la gent", explica un destacat representant de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). També fonts d'Òmnium Cultural afegeixen: "Aquesta és una cursa de llarg recorregut; el que ha passat aquest dilluns [la condemna a Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau] és molt greu, però això no ha fet res més que començar".

Les entitats adverteixen: que ningú dubti de la seva capacitat de mobilització. És cert que en ocasions anteriors han aconseguit accions gairebé immediates convocant, per exemple, els independentistes a concentrar-se davant d'ajuntaments, com quan es va produir la detenció de l'alcaldessa de Berga, la cupaire Montse VenturósBergaMontse Venturós, pel procés judicial per exhibir l'estelada a l'edifici de l'ajuntament.

"Hem de mesurar les reaccions que anem portant a terme; han d'estar molt ben dosificades. No caurem en la trampa de l'Estat d'un escenari constant d'acció-reacció", reflexiona un destacat integrant de l'independentisme cívic. "Que ningú ens marqui l'agenda", insisteix.

A Junts pel Sí també s'argumenta que la ciutadania ja donava per descomptada la sentència i el que espera l'independentisme per tornar a manifestar-se és que es facin més passos a favor de la independència. "Estem a l'inici del compte enrere, del referèndum o referèndum; també és cert que convocar molt esgota, sí", apunta una persona destacada del grup sobiranista.

EL PAPER DEL PARLAMENT

En un sentit similar al que expliquen a JxSí, a les entitats sobiranistes també s'argumenta que "el conflicte sorgirà quan les institucions prenguin decisions i hi hagi suport del carrer; ja ho tenim ja a tocar, al juny o setembre". En tot cas, aquesta interpretació també afegeix que l'estratègia mobilitzadora consisteix a "esperar i aglutinar tot" l'enuig. Però primer, afegeixen, toca donar una resposta institucional, en concret del Parlament i de la seva Mesa, ja que una de les condemnades, Rigau, és l'única que ostenta un càrrec de representació per elecció popular: és diputada a la Cambra catalana.

No obstant, al no ser ferma la sentència --i al no haver exigit la fiscalia que sigui d'aplicació immediata-- que el Parlament protesti ara com ara és merament simbòlic. De moment, la Cambra no té prevista cap actuació d'aquesta mena.

"BANYS DE REALITAT"

En canvi, hi ha una altra versió, més crítica amb la capacitat de mobilització constant. Un membre del Govern català, aquest dimarts, responia així a l'absència de manifestacions: "Començarem a tenir banys de realitat". "Amb cassolades no es va enlloc", raona una altra font governamental.

Conscient que la mobilització és clau, aquest dimarts Mas reclamava al sobiranisme que "aprofiti" la sentència per impulsar el procés cap a la independència. "Ha de saber aprofitar que, per primera vegada, un Govern elegit legítimament sigui inhabilitat per actuar segons el mandat de les urnes", ha subratllat. En declaracions a RAC-1 i Onda Cero, l'expresident ha considerat que la resposta ideal ha de ser una combinació entre "carrer" i "urnes". "No tindria sentit que només hi hagués carrer si no estigués acompanyada de les urnes, però amb les urnes només no n'hi ha prou", ha afegit.

En el mateix sentit d'aprofitament de la sentència i de la figura dels condemnats, la portaveu del Govern, Neus Munté, anunciava que l'Executiu del PDECat i ERC vol comptar amb ells i amb Francesc Homs perquè siguin com uns ambaixadors de "com es de fràgil la democràcia" a l'Estat.

LA CANDIDATURA DE L'EXPRESIDENT

Notícies relacionades

El Parlament crea la ponència de la reforma del reglament que agilitzarà les lleis de desconnexió

Nous altercats en un estand de Societat Civil a la UAB

Així mateix, Mas ha assumit que "sota el règim jurídic espanyol" no es podrà presentar en dos anys a les eleccions, i ha recalcat que no és per voluntat pròpia: "No és que em descarti, és que m'han descartat; aquesta és la conseqüència de la inhabilitació".

No obstant, ha considerat que aquest any no hi hauria d'haver eleccions, sinó un referèndum, tal com es va comprometre el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. I ha assegurat que, malgrat que no podrà ser "a primera fila", seguirà "en política" de la mateixa manera que ho està fent ara.