El "tot o res" d'ERC: independència o tots inhabilitats

La velocitat dels fets en el procés fa impossible treure'n fotos fixes. Aquesta és una crònica dinàmica que comença en un escenari i acaba en un altre i sobre el qual pesa l'enorme sospita que aquest últim no serà el que finalment passarà. Abandonada l'estàtica de les fotos, millor abraçar la dinàmica del vídeo per detallar com afronta ERC una eventual inhabilitació d'Oriol Junqueras.

La primera escena transcorre fa molt de temps, tant com gairebé dos mesos, i s'hi veu destacats polítics del PDECat fregar-se les mans davant el pla malèfic que la conjuntura els ofereix per frenar la marxa marcial d'ERC en les enquestes. Amb un Carles Puigdemont que no es presentarà a les pròximes eleccions, els neoconvergents veuen l'oportunitat d'arrossegar el líder màxim i únic d'Esquerra cap a la seva pròpia inhabilitació, gràcies a la preparació del referèndum. Comparteixen el pla amb el seu entorn natural sense adonar-se que, aquests interlocutors, històricament lligats a Convergència, ja han començat a acostar-se, influïts per les enquestes, al mateix Junqueras.

Segona escena. Païda la informació, en el si dels republicans s'obre un dubte enorme. Tothom a ERC repeteix el mantra de Junqueras que no els mou la lògica electoral, que estan centrats en el referèndum, i, per tant, no hi ha un altre escenari que aquest. Ergo, no hi ha dissenyat un pla B, per si inhabiliten el líder, justament perquè això seria 'pensar de reüll' en unes eleccions i, sobretot, donar per mort el procés’. I d'aquí no surten.

LIDERATGE INDISCUTIT

Hi ha un altre motiu pel qual, en aquestes setmanes, ERC es mostra hermètica. Parlar d'altres candidats podria donar a entendre que hi ha una lluita successòria quan, de moment (sempre s'ha d'usar la locució adverbial amb els històricament impredictibles republicans) això no és veritat. El lideratge de Junqueras no es discuteix.

La inhabilitació del líder està sobre la taula. I hi ha reunions. D'aquestes dominicals, indetectables, a casa d'algun dels primers protagonistes. En elles hi ha cert consens que el que ha de fer Junqueras és implicar-se tot el possible amb el referèndum, els seus electors no entendrien una altra cosa. I després confiar que els temps de la justícia espanyola siguin prou lents perquè la nova legalitat a què aspiren, la catalana, s'implementi abans. ¿I si no?

S'encreuen estratègies i, en totes, apareix el nom de Marta Rovira com la candidata ideal, sempre transmetent, alhora, que es tracta d'un pur formalisme burocràtic, perquè Junqueras no faria ni un pas enrere ni al costat. Seguiria timó en mà. En aquestes reunions, la més reticent, per no dir contrària és la mateixa Rovira.

L'estratègia, o més aviat el desideràtum, neoconvergent, per capil·laritat, comença a veure's als mitjans. ERC calla i fa veure que no s'ha assabentat de les enraonies.

TOTS INHABILITATS

Notícies relacionades

Quan ERC fustigava CDC a la comissió del 'cas Palau'

Tardà: "Europa no permetrà que els drets dels catalans siguin vulnerats per l'article 116 o pel 155"

La tercera escena, i última d'aquest relat, es produeix la setmana passada. Mas, que aquest diumenge llançava un dard a ERC demanant "censurar l'excés de partidisme", difícilment tindrà el suport del PDECat per ser el candidat després de les revelacions del ‘cas Palau’ i, per tant, aquest sortirà, per exemple del mateix Govern. Pot ser Neus Munté. O Santi Vila, Santi Vila,encara que a ulls d'ERC sembli menys probable. En paral·lel, circula per ERC la sensació que la inhabilitació serà inevitable, sobretot si el procés no conclou de manera sastisfactòria per als secessionistes. Sorgeix la idea –expressada dies després, aquest dimarts- de la convocatòria col·legiada, firmada pel Govern en ple, cosa que iguala Junqueras amb els convergents abans citats. I creix la sensació que l'Estat també es llançarà sobre Junts pel Sí, és a dir sobre la número 2 del grup parlamentari (la mateixa Rovira) i, fins i tot, sobre els diputats de peu. I aquesta sensació alimenta el primer impuls, el d'apostar a fons pel referèndum.

“Si no aconseguim la independència, tota una generació ens anirem cap a casa” apunta una veu d'ERC, per sentenciar: “O tot o res”. ¿I qui mantindria en peu el pavelló? “Gent que no estigui al Parlament ni al Govern”, especula (perquè no hi ha res parlat, és només sentit comú). És a dir, algú que estigui ara al Congrés, aliè a inhabilitacions, i que comptaria amb el suport i el consell de Junqueras. Algú amb molt carisma, tanto que, arribat el cas (i és molt arribar), assegut a la presidència de la Generalitat, podria ser vist com un nou Francesc Macià, un 'Avi II':  Joan Tardà.Joan Tardà