El magistrat González Rivas: de rata de biblioteca a president del TC
El substitut de Pérez de los Cobos és conservador i molt religiós
/
El magistrat Juan José González Rivas és des d'avui el president del Tribunal Constitucional. L'han elegit els seus companys de l'alt tribunal per vuit vots a favor i quatre abstencions, malgrat que molts d'ells consideren que no té certes qualitats que creuen imprescindibles per desenvolupar adequadament la nova responsabilitat que assumeix.
Cap li treu mèrit a la seva tasca jurisdiccional, que desenvolupa en diferents destins des que el 1976 va aprovar les oposicions a jutge. Primer a Piedrahita (Àvila), després a l'Audiència de Madrid, als jutjats de Barcelona, al Tribunal Superior de Justícia de Madrid i al Tribunal Suprem, on va arribar després d'haver sigut també lletrat del Consell General del Poder Judicial i del mateix Tribunal Constitucional. Tampoc dubta ningú de la seva capacitat de treball. “Arriba a les vuit del matí i se'n va a les vuit del vespre”, asseguren a l'alt tribunal.
Però el veuen “una rata de biblioteca”, algú que no s'ha bregat en la negociació política, que li serà imprescindible per representar el tribunal que, a pesar seu, s'ha convertit, de moment, en l'últim bastió de la democràcia espanyola per parar els peus al procés sobiranista iniciat per la Generalitat.
A més, és al president del Constitucional a qui correspon fixar els plens i decidir-ne l'ordre del dia, el que determina l'agenda del tribunal a partir de les propostes que cada magistrat fa amb les ponències que li han correspost. És en aquesta decisió quinzenal que haurà d'adoptar, on alguns li atribueixen una falta de caràcter que pot dificultar l'activitat normal de l'alt tribunal.
MATRIMONI GAI
Molt conservador, els que el coneixen asseguren que és tan religiós com l'altre aspirant a la presidència, el vetat Andrés Ollero, que va veure dissipades les seves opcions a assumir la presidència abans que es conegués quins nous magistrats entrarien al Constitucional per la quota del Senat. Tots dos van discrepar de la sentència que va avalar el matrimoni gai.
Notícies relacionadesGonzález Rivas sostenia en el seu vot particular que contravenia la Constitució. En el seu vot, en què també rebutjava que les parelles del mateix sexe poguessin adoptar, es mostrava partidari que “el legislador regulés, al marge de la institució matrimonial, altres fórmules de convivència, i dotés d'un específic règim jurídic totes les unions assimilables però diferenciades de la institució matrimonial, en forma de contracte, pacte o acord, comprenent en aquesta regulació el contingut essencial dels seus drets i obligacions”.
La responsabilitat que assumeix ara permetrà descobrir com es mou en aquestes negociacions que excedeixen les deliberacions necessàries per dictar sentències, i si és capaç o no de desmentir amb els fets els seus detractors demostrant-los el que poden fer les rates de biblioteca.
- Informe de la Fundació BBVA La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022
- Les novetats de la reforma
- Política tributària El Govern aprova el paquet fiscal i renegociarà l’impost energètic
- El mercat laboral Díaz dona per esgotada amb la patronal la negociació de la reducció de jornada
- Els HRC Awards reconeixen el doctor Manel del Castillo