Francesc Homs, condemnat a un any d'inhabilitació per la consulta del 9-N

La Sala Penal del Tribunal Suprem, per unanimitat, ha condemnat a un any i un mes d'inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electes i exercir funcions de govern -tant en l'àmbit estatal, com en l'autonòmic o local- i una multa de 30.000 euros l'exconseller de Presidència i actual portaveu al Congrés del PDECat, Francesc Homs, per un delicte de desobediència greu comès per autoritat administrativa, previst en l'article 410 del Codi Penal, per la seva participació el 2014 en la celebració de la consulta del 9-N. La sentència l'absol del delicte de prevaricació, del qual també l'acusava el fiscal, al quedar absorbit pel de desobediència.

La Sala precisa que “limita el seu àmbit de coneixement als delictes pels quals s'ha formulat acusació. No es qüestiona si l'aplicació econòmica de fons públics, promoguda per l'acusat en oberta i franca contradicció amb el mandat emanat del Tribunal Constitucional, té o no rellevància penal”, ja que la Fiscalia no li va imputar en cap moment un delicte de malversació.

Encara que la sentència, com no pot ser d'una altra manera, no fa cap referència a la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va condemnar l'expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega pels mateixos fets, el seu criteri serà el que prevalgui al resoldre els recursos de cassació anunciats. El TSJC va imposar penes lleugerament superiors a les del Suprem: dos anys d'inhabilitació a Mas, un any i nou mesos a Ortega i un any i mig a Rigau.

DE FÀCIL COMPRENSIÓ

La sentència donada a conèixer avui pel Suprem explica que la providència del Tribunal Constitucional de 4 de novembre del 2014, en què es recordava la suspensió de les activitats relacionades amb el procés de participació, era de fàcil comprensió i ordenava a Francesc Homs paralitzar les activitats ja posades en marxa i que s'abstingués de promoure qualsevol altra dirigida a la celebració de la consulta del 9-N.

En aquest sentit, indica que Francesc Homs sabia perfectament quin era l'objecte de la impugnació i sabia que en el contingut de la providència s'al·ludia a totes aquelles activitats, presents o futures, que estiguessin dirigides a fer realitat la votació. “La idea que l'excessiva amplitud del mandat enfosquia l'àmbit del que es prohibia conté un inacceptable sofisma. Entendre que quan el mandat ho engloba tot, en realitat no engloba res, no té sentit”, afirma la sentència, de la qual ha sigut ponent el president de la Sala Segona, Manuel Marchena.

Afegeix que la ruptura de les bases constitucionals i del marc normatiu que fa possible l'exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques, no pot resultar indiferent al dret penal. Sobretot, afirma la Sala, quan el legítim restabliment de la legalitat, expressat cautelarment a través de la providència de suspensió del Tribunal Constitucional va ser desatès pels seus principals destinataris. “I la claredat d'aquesta idea, crida a actuar com a pressupost de la convivència pacífica, no pot ser enfosquida mitjançant la voluntarista al·legació feta valer per l'acusat que va ser ell, en compliment del seu deure com a governant, qui va assumir el judici de ponderació i va decidir fer cas omís al requeriment del Tribunal Constitucional".

PREVARICACIÓ

El tribunal considera que no es donen els requisits exigits per condemnar per prevaricació, perquè totes les omissions de Francesc Homs que van permetre el desenvolupament del procés de participació "són seqüències d'una desobediència més àmplia", que el va impulsar a menysprear el mandat del Tribunal Constitucional. I condemnar-lo per prevaricació per aquestes conductes "suposaria fragmentar artificialment una conducta omissiva que només s'explica per la seva unitat".

“Les diferents omissions no són sinó manifestacions de la contumàcia de l'acusat, de la seva resistència a sotmetre's al mandat del Constitucional. Si es mira bé, la injustícia d'aquestes omissions –element necessari perquè hi hagi prevaricació- només es podria recolzar, en el seu cas, en la conducta desobedient que ja ha sigut objecte de punició”, conclou la Sala.

ACCIÓ POSITIVA

A més d'omissions, l'acusat va desenvolupar "una acció positiva clarament individualitzada", amb la carta, amb la qual el 6 de novembre va respondre als dubtes de T-Systems, que exigia saber si els treballs encomanats a aquesta empresa estaven afectats per la prohibició del Constitucional. Si aquesta carta s'arribés a considerar "una resolució injusta" podria haver-se condemnat Homs per prevaricació, però no ho fa, perquè és aquesta missiva just “el que ha servit a la Sala de pressupost" per condemnar-lo per desobediència.

Notícies relacionades

Artur Mas, condemnat a dos anys d'inhabilitació per la consulta del 9-N

Homs, després de ser condemnat pel 9-N: "Avui guanyem i seguirem guanyant"

Pel que fa a l'altra al·legació de la defensa que la consulta es va realitzar amb voluntaris, la Sala sosté que "la seva presència no es pot invocar com a argument exoneratori per convertir el que va ser un procés tutelat i dirigit des del Govern de la Generalitat en un espontani moviment ciutadà aliè a tota vinculació pública o institucional".

També rebutja que tingui valor exoneratori la proposta de la defensa d'anteposar el criteri de la Junta de Fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al de la Fiscalia General de l'Estat a l'hora d'interposar la querella que va donar origen al procediment. Això suposaria “donar la volta al disseny constitucional del ministeri fiscal i implica confondre el principi de dependència jeràrquica amb un extravagant format assembleari en el qual l'opinió dels fiscals del TSJC s'imposa a la de la Fiscal General de l'Estat”, tanca la resolució.