Albert Rivera: "El PP tapa la corrupció, no la combat"

El líder de Ciutadans s'esforça per mantenir un complex equilibri: soci preferent de Mariano Rajoy i, alhora, flagell de la corrupció del PP. Albert Rivera es mostra crític amb la passivitat del Govern davant el conflicte català, però aquí no és equidistant. 

-De 0 a 10, ¿com puntuaria el compliment del pacte amb Ciutadans per part del PP?

-En l'apartat econòmic i social, un notable. S'han pres moltes mesures a favor de la classe mitjana i treballadora: els permisos de paternitat, el complement salarial, el pacte contra la pobresa infantil... Però pel que fa a la regeneració, el PP necessita progressar: arrossega els peus i tapa la corrupció en lloc de combatre-la. Com a exemple, la comissió d'investigació del 'cas Bárcenas', que el PP va firmar però després l'hem fet tirar endavant entre Ciutadans, Podem i PSOE. El PP ha d'assumir que no té majoria absoluta i que ha de complir els seus pactes. Però si no ho fa construirem majories alternatives.

-¿El PP està apartant els càrrecs públics imputats per corrupció, com diu l'acord?

-A nivell nacional no hi ha hagut casos, sorprenentment, però sí a nivell autonòmic: el pacte s'ha aplicat, per exemple, a la Comunitat de Madrid. Per això ens xoca molt que en el cas del president de Múrcia, Pedro Antonio Sánchez el PP s'enroqui i protegeixi un imputat per quatre delictes de corrupció. El PP segueix sent un partit conservador i immobilista, que carrega amb unes motxilles de corrupció molt pesants.                                                                                                                                                                                                                                                                

-¿Se sumarà C's a la moció de censura del PSOE

-La recolzarem, però només si és per convocar eleccions. O el PP canvia al president, o eleccions. Espero que el PSOE i Podem no pretenguin repartir-se les cadires, sinó donar la veu als murcians.

-¿És possible que Sánchez continuï pel desacord entre PSOE, Podem i C’s?                                               

-Pot passar, però seria un gravíssim error del PSOE. La nostra proposta és pactar la investidura d'un president instrumental que convoqui eleccions. 

-"No volem un president que estigui sota l'ombra de la Gürtel i del 'cas Bárcenas', ni amb la seu embargada" ¿Es  penedeix més d'aquesta frase o d'haver-se'n desdit després?

-En efecte, Rajoy i el PP tenen motxilles de corrupció que els impedeixen impulsar la regeneració i apartar els imputats. Vaig dir aquella frase en la confiança que el PP i el PSOE no voldrien unes terceres eleccions, i que per tant nosaltres no hauríem de recolzar la investidura de Rajoy. Però en un moment donat em vaig adonar que el PSOE preferia eleccions que abstenir-se. Per això C’s va posar un llistó molt alt de regeneració, perquè la investidura no permetés que el PP campés tranquil·la.

-Ara C’s col·labora amb el PSOE i Podem per controlar Rajoy, però fa un any l'haurien pogut substituir i no ho van fer. Crida l'atenció...

-Aquest bloqueig al qual irresponsablement ens va portar Rajoy va propiciar un pacte entre C’s i PSOE amb 200 reformes que segueixo defensant, però Pablo Iglesias, ell solet, va decidir que Rajoy seguís governant. 

-La història es completa amb el veto recíproc entre C’s i Podem.

-Nosaltres volíem un govern que apliqués la reformes pactades amb el PSOE, no un Govern de Podem amb nacionalistes i separatistes. No podem governar junts, però sí avançar en la regeneració.

-¿Espanya tindrà pressupostos?

-Espero que sí. Tenim un preacord amb mesures socials i d'infraestructures, inclòs el corredor mediterrani i Rodalies, i el Govern s'ha compromès a pressupostar aquells 3.800 milions d'euros. Estem aconseguint capgirar la visió radial d'Espanya que té el PP, que no va apostar per l'eix mediterrani, i que sigui més perifèrica. No podem construir aeroports que són buits i a la vegada tenir les mercaderies aturades perquè no arriben als nostres ports.

-No n'hi ha prou amb el suport de C’s.

-El més raonable seria que el PSOE s'abstingués, incidint en les polítiques pressupostàries. No entenc per què el PSOE té tanta por...

-Potser perquè afronta unes primàries

-Sí, encara que hi podria haver un acord de no agressió, perquè en diverses comunitats autònomes el PSOE ha de tirar endavant els pressupostos amb l'oposició. No és intel·ligent criminalitzar l'abstenció al Congrés i després demanar a altres que es mullin en les autonomies. Les crisis internes dels partits no poden posar en perill l'estabilitat d'un país.

-¿Quin aspirant del PSOE considera més procliu a aquesta col·laboració que reclama? ¿Susana Díaz o Pedro Sánchez?

-Tinc la meva opinió, però me la guardaré per no perjudicar cap candidat. Nosaltres vam fer president del Congrés a Patxi López, vam pactar la investidura amb Díaz i també vam arribar a un acord amb Sánchez. Ciutadans pot construir ponts amb tots. Però, guanyi qui guanyi les primàries del PSOE, hauria d'estar disposat a mantenir una mínima entesa en qüestions d'Estat.

-Sánchez defensa un PSOE més a l'esquerra i propens a reconèixer la  plurinacionalitat d'Espanya. ¿Reconeix el líder socialista de qui va recolzar la investidura?

-El contingut del nostre acord amb Sánchez no té gaire cosa a veure amb aquella visió confederal d'Espanya que ara expressa, i amb la qual no coincideixo. De fet, en el pacte hi havia una clàusula que deixava clar que en cap cas es podia celebrar un referèndum. Una altra qüestió és que se senti obligat a tapar el forat a la seva esquerra. El PSOE està tenint un debat de persones, però s'enfronta a Espanya al mateix problema que Jeremy Corbyn al Regne Unit o Benoît Hamon a França: al llarg del segle XX el socialisme europeu va formular propostes a la ciutadania que al final hem assumit tots els partits, però davant l'economia del coneixement i la globalització s'ha quedat sense respostes.                                                           

-¿I les té el liberalisme?

-Els conservadors pensen que tot ha de seguir igual, i per això els populismes creixen a Europa. Als liberals ens toca plangar cara als conservadors en polítiques socials, laborals i econòmiques. S'han de donar oportunitats als joves i fer una revolució educativa, perquè Espanya no pot estar a la cua d'Europa en educació i amb el mateix atur que Grècia. Els liberals hem de fer aquesta batalla, com fan Emmanuel Macron a França o Justin Trudeau al Canadà.

-¿Ciutadans mantindrà el seu suport parlamentari a Susana Díaz si compagina la presidència andalusa amb la secretaria general del PSOE?

Mai entrem en el debat dels càrrecs orgànics d'altres partits. Em preocuparia que, com s'infereix de la pregunta, fes desistiment de funcions com a presidenta de la Junta, però tenir un càrrec de responsabilitat en un partit no té per què ser incompatible amb una presidència autonòmica.

-Si guanya Sánchez amb el seu 'no és no' s'haurà de conformar una altra majoria pressupostària

-M'incomodaria si es barregés la negociació pressupostària amb qüestions identitàries, la celebració d'un referèndum d'independència o el trasllat dels presos d'ETA. Si es parla d'infraestructures, d'acabar la Y vasca o de soterrar línies de tren, cap problema.

-A Catalunya ja és inevitable el xoc de trens

-És evitable, però no hi ha voluntat. Demà podrien asseure's en una taula la Generalitat i el Govern d'Espanya, acordar que la base és la Constitució i l'Estatut i, a partir d'aquí, parlar de competències, de finançament autonòmic, d'infraestructures... Llavors es podria solucionar, encara que no seria fàcil. El problema és que la Generalitat s'ha aixecat de la taula. És veritat que el Govern ha estat molt de temps inactiu, cosa que ha fet que calessin missatges com l'Espanya ens roba i que es fes una política d'enfrontament. Encara que no jugaré a l'equidistància: Rajoy pot haver estat més o menys encertat o mancat de visió estratègica, però això no justifica que ningú se salti la llei. Quan parlo en privat amb els dirigents de Convergència, tots em diuen que si no hi ha referèndum d'independència no hi ha res de què parlar. I aquesta és una condició que cap partit que aspiri a governar Espanya pot acceptar.

-La Generalitat es pot haver aixecat de la taula, però el Govern central ni tan sols s'hi ha assegut...

-Tard, però s'hi han assegut: la conferència de presidents, el finançament, el corredor mediterrani... Hi devem haver tingut alguna cosa a veure. Els independentistes haurien d'entendre que si el camí del 9-N no ha funcionat, potser deurien seure a negociar sobre assumptes que sí que importen als catalans. Amb Junts pel Sí i amb Carles Puigdemont aquesta interlocució és molt difícil. Si hi ha eleccions a Catalunya, el repte serà trobar a un interlocutor que pugui seure en aquella taula. Escombro cap a casa, però els catalans haurem de decidir si volem de president Oriol Junqueras o Inés Arrimadas. 

-¿I el PDECat, l'antiga CDC?

No té autoritat, està inhabilitada. Sobretot, després del que Macià Alavedra va explicar al judici del 'cas Pretòria'. Vist per a sentència: aquell partit no pot seguir governant Catalunya, entre altres coses perquè és la banda del 3%.

-Diu que el Govern de Rajoy s'ha assegut a negociar, però en realitat només ha convocat fòrums multilaterals: la conferència de presidents, la reforma del finançament. ¿No cal un diàleg bilateral per a encarrilar aquest conflicte?

-El marc és l'Estat autonòmic i l'Estatut, que fan de Catalunya un dels territoris amb més autogovern d'Espanya i Europa, encara que amb la caixa buida, 72.000 milions de deute i rescatada per l'Estat. Fora de la Constitució i l'Estatut no hi ha acord possible. Una altra qüestió és que la Generalitat s'adoni que no hi ha una cap més sortida i demani flotador o 'manguitos' per sortir d'aquesta. Però el referèndum d'independència, que divideix els catalans en dos bàndols, no és la solució, sinó part del problema. La solució passa per la reforma dins del marc de la Constitució i l'Estatut.

-¿Rajoy és conscient de la magnitud del problema català?

-Comença a ser-ho. Però cal un projecte modern d'Espanya que atregui Catalunya, i el PP de Rajoy no pot oferir-lo. Com que fa 40 anys que està en política, Rajoy no pensa en el futur. I Espanya necessita un projecte per als pròxims 40 anys. 

Notícies relacionades

La declaració de Bárcenas, en 10 frases

Ciutadans demana la dimissió del president de Múrcia per la imputació en el 'cas Auditori'

-¿C’s recolzarà el Govern si pren mesures coercitives, com la suspensió de l'autonomia catalana?

-Seria imprudent especular. El que s'ha d'evitar és el xoc amb la llei, i qui té la facultat de no saltar-se-la és la Generalitat. En tot cas, a alguns els agradaria que vingués la Guàrdia Civil, però les respostes han de ser proporcionals. En lloc d'actuar penalment a posteriori, l'Estat hauria de donar cobertura i assessorar els funcionaris, que són els que han de complir la llei.