Díaz exhibeix força i suport orgànic per liderar el PSOE

Sense complexos, com a hereva natural del PSOE històric, el de les polítiques «transformadores» del país i el de les mítiques victòries, Susana Díaz va donar ahir el tret de sortida a la seva carrera cap a la secretaria general del seu partit, en primer lloc, i a la Moncloa, com a meta final. «Pel PSOE i per Espanya», va ser la seva primera justificació.

Ho va fer en un acte a Madrid, multitudinari i planificat al mil·límetre amb dos objectius. El primer, exhibir força, al congregar gairebé 9.000 persones de totes les generacions, unes de conegudes i altres militants de base, que van desbordar el pavelló de l’Ifema habilitat. El segon, demostrar capacitat de reconciliació, al situar a les primeres files dirigents històricament enfrontats com Felipe González i Alfonso Guerra, Alfredo Pérez Rubalcaba i Carme Chacón o José Luis Rodríguez Zapatero i José Bono.

El seu equip va tenir dubtes de presentar-la com la candidata de l’aparell, però finalment les imatges de Díaz al costat de la vella guàrdia del PSOE i gairebé tots els barons socialistes, així com diversos alcaldes i exdirigents van protagonitzar l’acte. Per no mencionar la càrrega semàntica que suposa congregar diferents famílies a les portes d’una batalla que es preveu acarnissada contra Pedro Sánchez. La defensora de la necessitat de «cosir» l’organització degut a la fractura provocada per l’abstenció davant Mariano Rajoy, presumint d’unir sensibilitats oposades.

LES EXPECTATIVES/ Zapatero va resumir a l’entrada de l’acte que uneix l’establisment al voltant de Díaz: «L’expectativa que pugui guanyar Rajoy». I sabent que la seva victòria a Andalusia és un dels seus principals actius davant els pèssims resultats aconseguits per Sánchez, ella va reclamar el suport dels seus per portar el timó de Ferraz, carrer on es troba la seu nacional, però sobretot per portar el seu partit fins a les «victòries de Felipe i Zapatero». «Espanya ens necessita i el PSOE està disposat a fer-se’n càrrec», va clamar al principi del seu discurs.

Díaz va subratllar que té «ganes de guanyar» en les eleccions, de «reconciliar-se amb la majoria social» i arribar al poder sense pactes, per diferenciar-se de les presumptes intencions de coalitzar-se amb Podem del seu principal adversari. La presidenta andalusa no el va esmentar, com tampoc Patxi López, però sí que hi va haver crítiques velades al suposat projecte de l’exlíder quan va defensar un PSOE «autònom» i que no «imiti» el partit morat.

Així mateix, va demanar el vot «de qui no estigui en el rancor i el ressentiment», i va reclamar unes primàries «netes» i «fraternals» que no es converteixin en una «carrera de greuges ni de màrqueting».

LES SEVES SENYES D’IDENTITAT/ Díaz va aprofitar la seva posada de llarg per posar en valor les seves senyes d’identitat: que és andalusa, dona i de la «casta dels fontaners», en referència al seu origen humil. Així mateix, es va declarar «apassionada» del PSOE. Però per allunyar la imatge de dirigent manipuladora, va assenyalar que és conscient que el partit no li «pertany al 100%», malgrat que el seu lema és «100% PSOE».

Hi va haver apel·lacions constants a la història de la formació, però va reconèixer que no aconseguirà conquistar la Moncloa gràcies als èxits passats, sinó per les receptes que defensi davant els tres desafiaments del país: la pobresa i la desigualtat, el populisme i els nacionalismes. «Que ningú aixequi murs ni barreres», va assenyalar, abans de beneir «un canvi federal per als pobles, amb les seves singularitats, identitats, amb un finançament just, per aconseguir un país inclusiu i millor».

Notícies relacionades

Tres maneres de reinventar la socialdemocràcia

Balmón recolza Susana Díaz i l'acompanyarà en el llançament de la seva candidatura

ELS TELONERS/ A aquest respecte, la va precedir en l’ús de la paraula l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, com a representant del sector del PSC que recolza la seva candidatura. L’elecció dels teloners també va ser calculada per fer ostensible el suport de socialistes de diverses generacions i procedències.

Juntament amb el regidor català, van intervenir una jove militant de Cantàbria, Estela Goicochea, l’exministra amb Felipe González i del sector guerrista Matilde Fernández, i Eduardo Madina, el candidat que Díaz no va recolzar quan el 2014 es va enfrontar a Sánchez. El diputat basc va ser molt aclamat a l’assenyalar que ahir, al pavelló de l’Ifema, s’escrivia «la reconciliació» del PSOE. Ella i els seus suports, tots projectant la mateixa imatge.