Com un acudit sobre Carrero Blanco pot suposar presó

La resposta a la pregunta de si un acudit sobre el president el Govern durant la dictadura franquista Luis Carrero Blanco pot comportar presó és senzilla: potser un de sol no, però si en publiques al voltant d'una desena a Twitter, el més probable és que acabis a l'Audiència Nacional. Ho proven les recents condemnes a tuiters per delicte d'enaltiment del terrorisme o d'humiliació a les víctimes, a les quals ahir es va sumar la dictada contra la murciana CassandraCassandra, que ha tornat a fer saltar les alarmes sobre la restricció a la llibertat d'expressió que s'està experimentant.

"Estem vivint l'atac més important a la llibertat d'expressió de la democràcia", resumeix el catedràtic de Dret Penal de la Universitat Carles III Javier Álvarez, promotor del manifest firmat per gairebé 300 professors d'aquesta disciplinamanifest de tot Espanya contra la persecució d'aquestes conductes.

Costa feina entendre que publicar 12 tuits en uns quants anys a les xarxes socials pugui suposar una condemna d'un any de presó i set d'inhabilitació absoluta com la imposada a la jove natural d'Águilas, que no entrarà a la presó, encara que la pena constarà en el seu expedient. Això, probablement, li plantejarà més problemes, per exemple, a l'hora d'optar a ofertes públiques de feina.

SUPORT A LES XARXES

La sentència de l'Audiència Nacional va ser contestada amb la publicació d'acudits sobre Carrero Blanco, assassinat per ETA durant la dictadura, per part del líder d'Izquierda Unida, Alberto Garzón, i el de Podem, Pablo Iglesias, que, com el catedràtic de la Universitat de Barcelona Joan Queralt, distingeixen "entre un tiranicidi i una víctima terrorista". Els dos polítics no han de preocupar-se, perquè un sol tuit no sol conduir-te a l'Audiència Nacional. Encara que tampoc en calen gaires. En el cas de Cassandra en van ser 12 i en el del líder de Def con Dos, César Montaña, Strawberry, vuit.

El cas del cantant és paradigmàtic, perquè va ser absolt per l'Audiència Nacional i després condemnat pel Tribunal Suprem. Aquest tribunal va establir que la intenció de l'autor del comentari és indiferent, perquè la víctima del terrorisme a la qual l'article 578 del Codi Penal "sobreprotegeix", segons Queralt, rep el tuit sense "un informe pericial" que li aclareixi que aquella mofa es deu a una transgressió artística de qui ho escriu. 

I els tuits es persegueixen encara que la víctima directament al·ludida no se senti ofesa, com va manifestar la neta de Carrero Blanco o van deixar clar, per un costat, Irene Villa, quan el regidor d'Ahora Madrid Guillermo Zapata va ser jutjat per un acudit sobre ella i les nenes d'Alcàsser, i, per un altre, el diputat socialista Eduardo Madina, citat per Strawberry. 

OPERACIÓ ARANYA I PENES MÉS GREUS

Álvarez situa en "el 2010 o el 2011" el moment en què es van començar a perseguir comentaris a Twitter que uns anys abans estaven en boca de tothom en forma d'acudits de mal gust. "Els de Carrero es van deixar d'explicar, perquè ja avorrien", recorda. Queralt explica que l'enaltiment es va incloure en el 2000 al Codi Penal per combatre les amenaces directes que realitzava llavors l'entorn d'ETA.

Però des d'aleshores la situació ha canviat tant que la banda terrorista ha deixat de matar i la majoria d'enaltiments que es persegueixen a l'Audiència Nacional i transcendeixen -molts per terrorisme gihadista-, són de tuiters. Encara que hi ha algunes denúncies d'associacions de víctimes, la majoria de les causes parteixen de la "actuació prospectiva" de la Guàrdia Civil, que, després de rastrejar organitzacions terroristes i el seu entorn en xarxes socials, va desenvolupar l'operació Aranya. En les seves quatre fases va detenir més de 60 persones; una era Strawberry.

A més, el PP, amb la seva majoria absoluta, va reformar el Codi Penal i va agreujar les penes tant del delicte d'enaltiment i humiliació a les víctimes com del d'odi. Per a aquests últims es va retirar el requisit previ d'incitar a la violència i en el d'enaltiment, la reforma es va incorporar al pacte entre PP i PSOE per dotar l'Estat de més armes contra el terrorisme gihadista. Va suposar que, si l'alabança o ofensa es realitza a través de les xarxes socials, la pena prevista d'entre un i tres anys de presó s'imposi en el seu ventall superior (de dos a tres). Quan el comentari pot derivar en una acció violenta es pot castigar amb fins a quatre anys i mig de presó. 

LA INICIATIVA DE PODEM

Aquest enduriment "crea una indeterminació" que permet la persecució de qualsevol comentari, apunta Álvarez. Queralt insisteix a dir que aquests delictes han quedat "tan oberts que cadascú defensa els seus, cosa que demostra que s'han de derogar", una mesura sol·licitada sense èxit pel líder de Podem aquesta mateixa setmana. Encara que ha aconseguit que el PSOE -que juntament amb el PP i C's considera "imprescindible" mantenir el tipus penal- hagi admès que potser "cal ajustar-lo", si s'utilitza per condemnar actituds que "res tenen a veure" amb l'enaltiment.

La secretària general adjunta del grup socialista al Congrés, Isabel Rodríguez, va recordar que quan es va incloure al Codi Penal no existien les xarxes socials i va anunciar que el seu grup reflexionarà davant el problema després d'estudiar "amb rigor" la sentència de Cassandra, informa Patricia Martín.

DIVISIÓ IDEOLÒGICA

Notícies relacionades

Divisió entre jutges i fiscals

El Suprem condemna el cantant Strawberry per enaltir el terrorisme a Twitter

Des de la fiscalia, molt criticada per exercir l'acusació en aquests casos, se sosté que s'ha de "separar la ideologia d'aquest tipus de delictes". En la seva opinió, els mateixos que critiquen la condemna de Cassandra es posen les mans al cap perquè no s'actua contra el autobús trànsfob de Fes-te Sentirautobús trànsfobFes-te Sentir, paralitzat en diverses ciutats espanyoles per promoure la discriminació sexista, o pels exabruptes que podrien constituir delictes d'odi que van inundar les xarxes socials arran de la mort de la model Bimba BoséBimba Bosé.

Queralt sentència que "no existeix el delicte verbal", i per aquest motiu, segons el seu parer, és "un disbarat" la persecució de qualsevol comentari, "agradi o no", que no es traslladi a fets.