Referèndum: no firmar és de covards

La por és humana però qui en tingui haurà d'abandonar el càrrec. Aquesta és, a manera de resum, la previsió que fa un destacat representant de Junts pel Sí, per emmarcar els passos que està disposat a fer el Govern per complir amb el seu compromís de convocar un referèndum. Perquè s'entengui, i traduint els sentiments en fets, el missatge que Carles Puigdemont i Oriol Junqueras han traslladat als seus consellers és que la convocatòria de la consulta portarà estampada la rúbrica del Gabinet en ple.

"Totes les decisions han de ser solidàries i col·legiades", expliquen a l'Executiu català. Això inclouria consellers imprescindibles per facilitar la celebració de la consulta i que exhibeixen un perfil moderat, com és el cas del titular d'Interior, Jordi Jané. D'ell dependrà (i del director general dels Mossos, Albert Batlle) que, arribat el cas, els agents de la policia autonòmica acabin acatant només les ordres que arribin des del Palau de la Generalitat o, per contra, atenguin les que els dicti la Fiscalia General de l'Estat en la mesura que els Mossos exerceixen de Policia judicial.

PREVISIBLE RESPOSTA

Si es confirmés aquesta firma col·lectiva és probable que la resposta de l'Estat sigui la d'una inhabilitació col·lectiva. La declaració que impedeixi als consellers seguir exercint les seves actuals funcions no té per què ser immediata, assenyalen fonts governamentals, encara que assumeixen també que seria ràpida. Ho seria per a Junqueras, que, segons totes les enquestes, està cridat a ser el pròxim president de la Generalitat --fora que tingui prohibit presentar-se-- i per a Santi Vila, actual conseller de Cultura, de perfil moderat, i que apareix en les quinieles com un dels possibles candidats del PDECat. Tant Junqueras com Vila són dos dels membres del Govern que més mesuren les seves paraules en les intervencions públiques.                                                                                                  

De totes maneres, tant si es realitza el referèndum com si no passa de ser una convocatòria --una opció cada vegada més probable--, l'antiga Convergència i ERC coincideixen que la seva intenció és que les eleccions no se celebrin fins a principis del 2018. L'únic que podria precipitar el calendari, sigui el de la convocatòria de la consulta com les seves conseqüències, seria asseure Carme Forcadell al banc dels acusats. Tots dos, el sobiranisme i el PP, saben que és el botó vermell que activaria la mobilització independentista al carrer. Cosa que no ha passat amb la condemna d'Artur Mas, que encara té ascendent entre l'electorat convergent, molt menys en el republicà i poc o cap en la CUP, com va quedar demostrat aquesta setmana en la seva compareixença al Parlament per donar compte de la presumpta corrupció a CDC.

ELS PREPARATIUS

El secretisme amb què l'Executiu dissenya la consulta comença a posar nerviosos els seus socis de la CUP, que reconeixen que, ara que ja han donat el seu suport als pressupostos, ho tenen més complicat per condicionar el Govern. Insisteixen a reclamar que s'anunciï ja la data i la pregunta del referèndum, però al Palau de la Generalitat no tenen pressa per acontentar-los. L''escrache' a la seu del PPC protagonitzat per Arran ha molestat perquè a Junts pel Sí interpreten que accions com aquesta són un argument per als que busquen desautoritzar el procés comparant-lo amb la violència que es va viure a Euskadi.

Per la seva part, els cupaires consideren que mentre el Parlament està realitzant la seva part de la feina, el Gabinet de Puigdemont-Junqueras es limita a assegurar que ja està tot a PUNT. "¿Cens, funcionaris, campanyes per instar a la participació?", es pregunta, expressant els seus dubtes, una dirigent cupaire. Interpel·lat el Govern, en públic per boca del vicepresident Junqueras, i en privat, per la d'altres responsables, la resposta és sempre la mateixa: "Organitzativament està tot preparat". Però no donen més pistes. En tot cas, aquest dilluns es va celebrar una de les periòdiques reunions secretes en quÈ participen consellers tant del PDECat com d'ERC i la conclusió en els dos casos és que els preparatius estan ben encarrilats.    

Un altre dels misteris encara no revelats és el contingut de la llei de transitorietat, l'aprovació de la qual permetrà "transitar des de l'ordenació jurídica espanyola fins a una ordenació jurídica pròpia", segons va resumir Junts pel Sí en el seu moment. Sí que se sap que el text defineix que l'objectiu de Catalunya és convertir-se en una "república de dret, democràtica i social" i a partir d'aquí hauria d'aclarir com es realitzarà el referèndum i què passarà si guanyés el 'sí' a divorciar-se de la resta d'Espanya.                                                                              

Notícies relacionades

El Govern amenaça Puigdemont amb la via penal davant el TC

Puigdemont: "Fins i tot posant pals a les rodes no ho podran evitar"

Al seu llibre 'La República possible', Antonio Baños intenta donar resposta a una de les preguntes que el Govern esquiva: ¿Què hi ha després de la independència? El que va ser cap de llista de la CUP recorda que Gaziel va escriure que la tragèdia de Catalunya és que ha tingut en els últims segles força suficient per no desaparèixer del mapa, però no tanta per aconseguir un reconeixement polític satisfactori. Potser estem només davant un altre episodi d'aquest empat infinit en què s'ha convertit aquest conflicte.

D'arguments perquè la política catalana es compari amb un bucle no en falten: aquesta setmana s'han complert els 18 mesos des de les eleccions del 27-S . O sigui, que si CDC i ERC haguessin complert la promesa que van fer en aquell moment, a Catalunya ja hauria d'haver-se proclamat la independència. I si s'hagués confirmat el pronòstic del PP, el suflé independentista s'hauria desinflat. No ha passat ni una cosa ni l'altra. Tots dos, Puigdemont per un costat i Mariano Rajoy per l'altre, intenten carregar-se de raons per no donar-la a l'altre.