Jo participo, jo importo

El Governde la Generalitat, en concret la Conselleria d’Exteriors de Raül Romeva, ha deixat per més endavant –per després del referèndum– l’anomenat procés constituent. És a dir, el mecanisme de participació ciutadana per construir una constitució catalana. Es va crear una comissió parlamentària (les conclusions de la qual també van ser impugnades pel Tribunal Constitucional, per cert) després de la qual s’havien de començar a forjar una sèrie de mecanismes polítics i ciutadans respecte d’aquesta constitució. Però no se’n va dir res més i entitats com Reiniciacatalunya.cat han congelat els treballs d’acompanyament d’aquest tipus de convencions, que ja són habituals en altres països.

És el cas d’Irlanda, que va impulsant reformes constitucionals sobre assumptes clau (igualtat en el matrimoni, avortament, edat mínima per ser candidat) a cop de Convenció constitucional amb la presència de 33 polítics i 66 ciutadans anònims escollits a l’atzar de manera proporcional per edat, sexe i procedència. Jane Suiter forma part de l’equip organitzador i com a tal és una de les ponents en el cicle que ha organitzat el Govern de la Generalitat sobre processos constituents al món, amb representants d’Islàndia, Bolívia, l’Equador, Xile i Escòcia.

Suiter és concretament la subdirectora de l’equip de la Convenció irlandesa i professora de Ciències Polítiques de la Universitat de Dublín. Explica que al principi els polítics no volien la Convenció perquè tenien la idea que s’estava convertint els ciutadans en polítics alternatius. «Però van entendre que era per un breu període i que no es dedicarien a la política. Ara tenim dos ministres que creuen que la Convenció és bona perquè hi van passar temps, van parlar amb la gent i van veure que no és una alternativa, sinó que és una via complementària de representar la democràcia», afegeix.

Una via que Suiter considera bàsica i exportable a situacions com la de Catalunya, en part per aconseguir un dels reptes clau del sobiranisme: ampliar la seva base social. «Un procés d’aquest tipus per involucrar la gent és important perquè el nombre de persones que van votar en l’últim referèndum a Catalunya no és alt, es va situar per sota del 50%. Per construir legitimitat seria bo aconseguir més del 50% i per a això necessites involucrar la gent, que entenguin les diferents qüestions implicades en la decisió; un referèndum és molt simple, blanc o negre, sí o no, i si la gent no entén totes les conseqüències és molt fàcil que es guiïn només per les emocions, no per pensar amb claredat les diferents opcions», subratlla. En aquest sentit, afegeix que per a la gent que no està pensant cada dia en això, és difícil entendre les diferències entre les opcions. «Processos que parlin d’aquestes opcions ajudaran a veure les coses bones i les dolentes de cada possibilitat, contràriament serà com el brexit, on es va donar una resposta emocional i es va invertir un munt de diners en una sola direcció; l’important és que la gent pugui pensar què és més pròxim als seus valors i interessos, als de la seva comunitat».

Antídots

Notícies relacionades

El Parlament esquiva per ara el xoc amb el TC pel procés constituent

L'oposició intenta frenar la votació de les conclusions del procés constituent

Segons la professora i investigadora, les convencions són antídots contra triomfs com el de Donald Trump o el brexit. «La millor manera de reconstruir la confiança és escoltar la gent. Aquestes persones que participen en la Convenció després se’n van a casa seva, o parlen a la ràdio local amb el missatge d’estem sent escoltats». «La gent s’adona que això és sobre persones com jo –afegeix-, perquè si jo participo, jo importo, no és una cosa de les elits».

Els representants polítics surten amb bon gust a la boca d’aquest tipus d’experiències, que busquen nous sistemes constitucionals –com va intentar en el seu moment  Islàndia i pretén ara fer el procés constituent català– perquè «es van adonar que era un debat més lliure, que no havien de sotmetre’s al que l’argumentari del partit preveu en cada assumpte». «Ens pensàvem que no entendrien els temes però quan van tenir el temps de parlar amb ells van veure clarament que no hi havia problema». Potser és que la gent és més intel·ligent... «del que els polítics es pensaven», conclou Suiter rient.