ETA anuncia que és ja "una organització desarmada"

Gairebé sis dècades després del seu naixement i cinc anys i mig després de renunciar a la violència, la banda terrorista ETA culminarà avui el seu procés de desarmament unilateral, sense haver obtingut cap concessió per part del Govern. En el que pot ser un dels seus últims comunicats, els etarres van declarar ahir a la matinada, a través d’una carta enviada a la radiotelevisió britànica BBC, que ja és «una organització desarmada», perquè les armes i els explosius que tenia sota el seu control «estan en mans de la societat civil».

En el text, dirigit «al poble basc i a la comunitat internacional», no es fa cap menció a la seva possible dissolució. La banda, no obstant, adverteix que «el procés no està completat» ja que el «dia del desarmament» serà avui i encara es poden produir, assegura, «atacs dels enemics de la pau». L’objectiu perseguit amb l’elecció d’aquesta metodologia per a l’entrega de les armes s’evidencia en el mateix comunicat, quan assenyala: «Vam agafar les armes pel poble basc i ara les deixem a les seves mans, per seguir fent passos en l’objectiu d’aconseguir la pau i la llibertat al nostre poble, perquè per avançar en l’agenda de solucions s’han d’adquirir compromisos». L’organització justifica la mediació de diversos ciutadans com un símbol que entrega els seus arsenals al «poble basc», i no a la justícia ni a la Policia.

En la seva nota, amb data d’ahir, la banda al·ludeix a la tasca dels representants socials bascofrancesos, autodenominats Artesans de la pau, que han assumit la labor de «mediar» amb la banda per entregar les localitzacions dels arsenals a les autoritats del país veí.

D’aquesta forma, encara que no han transcendit els detalls, després d’aquesta declaració s’espera que en les pròximes hores es posaran en mans dels jutges i les forces de seguretat franceses les localitzacions dels arsenals d’ETA. Aquesta entrega es realitzarà de forma discreta, sense la presència de mitjans, i en un lloc situat lluny de Baiona, on se celebraran els actes organitzats pels Artesans de la pau. Posteriorment, es farà públic l’inventari de l’armament entregat, que serà immeditament investigat. La fiscalia francesa ha avançat que ordenarà als cossos policials la incautació de les armes així que rebi la informació sobre la ubicació dels zulos.

SUPORT DE LES INSTITUCIONS BASQUES

En la seva nota, ETA també reconeix «el suport» prestat per les institucions basques. El Govern d’Iñigo Urkullu va oferir la seva col·laboració per tancar aquest cicle i ha actuat com a intermediari entre el grup de verificadors internacionals i l’Executiu central. «L’única garantia per seguir avançant és la dels milers de persones que es reuniran a la ciutat de Baiona en suport del desarmament», afegeix la banda.

L’organització terrorista també assenyala que el desarmament ha sigut «un camí dur i difícil» perquè Espanya i França «han posat tots els obstacles i problemes possibles». «Estan entossudits en l’esquema de vencedors i vençuts i enrocats en la via policial», afegeix.

Amb aquest comunicat ETA compleix amb el guió previst, després que el 17 de març passat anunciés que anava a procedir al seu desarmament unilateral abans del 8 d’abril. Avui, l’esplanada Roland Barthes acollirà una jornada denominada 'Dia del desarmament', que començarà amb conferències, debats i la projecció d’un documental i una pel·lícula, i que culminarà amb una concentració «pel desarmament i la pau». Els organitzadors de l’esdeveniment, activistes i sindicalistes del País Basc francès, han assegurat que no pretén ser una celebració, i que està obert a ciutadans de totes les sensibilitats polítiques.

Els Executius de Vitòria i Pam-plona han confirmat aquesta setmana que no hi assistiran, encara que el 'lehendakari', Iñigo Urkullu, i la presidenta de Navarra, Uxue Barkos, es van reunir dimecres passat amb el coordinador de la Comissió Internacional de Verificació, Ram Manikkalingam, per mostrar el seu suport «als bons oficis» que està desenvolupant aquest equip. En declaracions a Euskadi Irratia, Mixel Berhokoirigoin, portaveu del grup de desarmament, ha assenyalat que el Govern de França no ha col·laborat en el procés, però que tampoc hi ha posat «traves ni obstacles».

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

«La millor opció hauria sigut que l’Estat francès, com en tots els processos de pau, s’hi hagués implicat i hagués entrat en contacte i, pactades unes condicions tècniques, hagués pres part en el desarmament», ha considerat Berhokoirigoin.

El Govern vol mantenir un perfil baix davant d’aquest pas fet per ETA. El portaveu de l’Executiu, Íñigo Méndez de Vigo, va reiterar ahir el mateix missatge dels últims mesos: la banda s’ha de desarmar, demanar perdó i ajudar a aclarir els delictes. «Ha de saber que no aconseguirà cap benefici polític per part del Govern», va afegir abans de mostrar la seva satisfacció pel suport «unànime» de la resta de forces polítiques espanyoles.