Els comuns, davant el repte fallit del PSUC i ICV

Quatre partits decideixen aparcar les seves diferències per crear un front d'esquerres. ¿Us sona la història? 80 anys abans que Barcelona en Comú, Iniciativa, EUiA i Podem intentessin confluir, la Federació Catalana del PSOE, el Partit Comunista de Catalunya, la Unió Socialista de Catalunya de Joan Comorera, i el Partit Català Proletari van crear el PSUC. La unitat de la lluita antifranquista es va trencar en democràcia i, després de diverses escissions, el riu psuquer va desembocar en Iniciativa. Trenta anys després del naixement dels 'ecosocialistes', els comuns afronten des d'aquest dissabte, en la seva assemblea fundacional, el repte fallit dels seus dos predecessors: convertir-se en el partit hegemònic a Catalunya.

El PSUC va ser tercer en les primeres eleccions al Parlament el 1980, amb 25 escons, xifra a la qual ni els psuquers ni els seus hereus han aconseguit acostar-se mínimament. Embrancat en lluites internes, 'El Partit' de la resistència antifranquista es va desplomar quatre anys després fins als 6 diputats i el màxim que ha aconseguit Iniciativa va ser un tercer lloc el 1988 (9 diputats, capitanejats per Rafael Ribó) i els 13 escons que va obtenir el 2012 amb Joan Herrera com a cap de files. Barcelona en Comú, després de conquistar la capital catalana la primavera del 2015, va preferir no sumar-se a la coalició de Catalunya Sí que Es Pot en les plebiscitàries de la tardor. Però l'esquerra alternativa va tenir una pujada d'autoestima amb el doblet català d'En Comú Podem en les eleccions generals del 20-D i el 26-J. La doble victòria electoral va animar els comuns a passar de marca electoral a confluència estable. 

Les enquestes situen el nou espai polític encara lluny del rècord del PSUC, tot i que l'últim baròmetre del CEO ja li dona 19 diputats i la tercera plaça en les pròximes eleccions catalanes. De totes maneres, l'objectiu dels comuns va molt més enllà de la següent cita electoral, ja que aspiren a ser l'alternativa de país a mitjà termini. A l'espera que Podem acabi pujant a l'arca d'Ada Colau, els vells rockers del PSUC i d'Iniciativa estan molt il·lusionats. Veterans com Jaume Bosch i Jordi Guillot, dos referents de les dues formacions, assisteixen a l'assemblea d'aquest dissabte desbordants d'optimisme.

Notícies relacionades

La llegenda del PSUC

Pablo Iglesias no anirà a l'assemblea fundacional del partit de Colau

"No es guanya en quatre dies, s'ha de construir un projecte amb perseverança, paciència i il·lusió, però a les pròximes eleccions a Catalunya els comuns han de sortir a superar els 25 diputats del PSUC de Benet", sentencia Bosch. Si Johan Cruyff va aconseguir transformar l'ADN del Barça, l'exlíder d'Iniciativa assegura que el 15-M ha canviat la mentalitat de l'esquerra alternativa. "El que més m'agrada d'Iglesias i Colau és que surten a guanyar i això és superatractiu. Això és el que faltava en els últims anys a Iniciativa, que s'havia conformat, en uns moments en què l'esquerra tradicional, entre els quals em compto jo, estàvem una mica perduts. Si no parteixes de la base que surts a guanyar t'acabes convertint en un partit residual", assegura l'exdiputat i exsenador d'ICV. 

Tant Guillot com Bosch defensen que igual que el PSUC i ICV van jugar papers claus en els seus moments històrics, ara és l'hora que els comuns facin el salt endavant. Tot i haver estimat les seves sigles, no senten nostàlgia a l'abandonar-les per fer un salt endavant al qual estan convençuts que Podem se sumarà. "Al final Podem acabarà confluint; aquests problemes de creixement només són petits accidents. Va amb aquests processos complexos en què es troba gent de diverses procedències", apunta Guillot. El portaveu del PSUC el 1984 destaca que a Xavier Domènech, arquitecte dels comuns, li servirà de molt ser llicenciat en Història. "A més del seu tarannà conciliador, un historiador com ell sabrà reconèixer els errors i encerts del passat". I és que, com deia George Santayana, "aquells que no recorden el passat estan condemnats a repetir-lo".