Les ocasions perdudes d'ETA

L'entrega unilateral i incondicional de les armes d'ETA, 66 mesos després del seu cessament definitiu de l'activitat armada, s'ha de situar en el context de la història de la banda i de les seves múltiples negociacions i converses amb representants del Govern espanyol. Després de desaprofitar més d'una desena d'oportunitats per deixar les armes i obtenir algun tipus de rèdit, finalment no ha aconseguit ni tan sols que els governs francès i espanyol s'impliquin en la recollida de l'armament del qual es volen desfer. Més lluny encara queden les condicions que ha posat sobre la taula en les successives taules de negociació.

Les primeres converses de representants del Govern espanyol amb ETA es remunten al 1976, quan la banda estava dividida en ETA militar i ETA politicomilitar. Després d'anys de contactes fallits, sense que en cap moment cessessin els atemptats, l'únic èxit tangible va ser la dissolució d'ETA politicomilitar el 1982. En només dos anys, 150 membres de l'organització van sortir de la presó o van tornar de França.

El primer oferiment de treva el va fer ETA el 29 de gener de 1988, amb l'objectiu de reprendre les converses entaulades a Alger un any abans. Les seves pretensions se centraven aleshores en l'anomenada Alternativa KAS, que incloïa l'amnistia, la dissolució dels cossos repressius i el reconeixement de la sobirania nacional d'Euskadi perquè optés, si així ho desitjava la societat, per la creació d'un Estat propi. Les converses van fracassar quan la banda va exigir el trasllat de tres dirigents empresonats a França i l'establiment d'una taula del PSOE i HB.

1998: EMISSARIS D'AZNAR

Els governs de Felipe González havien fet diversos intents d'acostament a la banda que no van quallar, com el gestionat a través del premi Nobel de la pau Adolfo Pérez Esquivel el 1995. Amb la victòria del PP el 1996, es van tallar els contactes. No obstant, dos anys més tard, José María Aznar va autoritzar una reunió amb ETA, aprofitant la treva declarada el setembre del 1998 després de la firma del pacte de Lizarra, subscrit per ETA, HB, EA, PNB, IU i els principals sindicats nacionalistes.

En l'única reunió celebrada, la banda va exigir el reconeixement del dret d'autodeterminació i que s'abordessin qüestions polítiques, cosa a la qual els enviats del Govern es van negar. No hi va haver segona cita.

2006: L'ÚLTIMA OPORTUNITAT

Entre el 2005 i el 2007 es va portar a terme l'última negociació amb ETA, gestada amb discreció durant mesos pel socialista Jesús Eguiguren i el líder de l'esquerra 'abertzale' Arnaldo Otegi. Ginebra i Oslo van ser algunes de les ciutats on es van reunir dirigents etarres com José Antonio Urrutikoetxea, 'Josu Ternera'; o Xabier López Peña, 'Thierry', amb Eguiguren, que estava en contacte amb el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

Notícies relacionades

Iñaki Antigüedad: "Entenc que hi hagi qui parli de derrota d'ETA, però per mi no ho és"

Patxi Elola: "A ETA l'han vençut la Policia i els jutges, no la societat basca"

Sobre la taula, la possibilitat de canviar pau per presos, mentre en una altra taula paral·lela, els partits bascos decidirien el futur polític d'Euskadi. En aquesta segona negociació es va arribar a plantejar, en el marc de la Constitució, la possibilitat de crear una entitat interparlamentària entre la comunitat basca i la comunitat navarresa, a través d'un procés vinculat a la voluntat de bascos i navarresos.

Encara que l'acord entre les formacions polítiques va estar a prop, ETA va exigir que s'aprovés la creació d'un òrgan comú de Navarra i Euskadi, amb capacitat legislativa, en el termini de dos anys, una condició inassumible per a PSE i PNB. Les converses es van encallar i les negociacions a les dues taules van quedar definitivament sepultades sota la runa de la T-4 de Barajas a finals del 2006. Tot i que encara hi va haver algun contacte posterior, cap Govern es va tornar a asseure amb ETA.