Els comuns aproven apostar per una "república catalana" que no trenqui amb Espanya

Havia de ser un dia d'alegria 'comuna'. Després d'una gestació llarga i complexa semblava que tot anava per bon camí i que aquest dissabte seria una jornada de celebració total per a tots aquells que somiaven amb el naixement del PSUC del segle XXI. Però la festa no ha pogut ser completa després que Albano Dante Fachin, líder de Podem Catalunya, decidís la setmana passada despenjar-se de la confluència del partit apadrinat per Ada Colau. Pablo Iglesias no l'ha pogut fer canviar de decisió i això ha fet que el líder de Podem i la seva franquícia a Catalunya siguin els grans absents en el bateig dels comuns, al pavelló on Iglesias va viure el desembre del 2014 el primer gran acte de força del podemisme català.

Iglesias ha deixat un vídeo gravat per a l'assemblea donant la benvinguda al nou partit i Pablo Echenique, secretari d'organització de Podem, ha assistit a l'assemblea en representació de la formació morada. El temps dirà si finalment, com la majoria pensa, hi ha una confluència a dues velocitats. Iglesias i Domènech treballen per sortir de l'embolic. De moment, tot i l'absència, la Vall d'Hebron s'ha tenyit d'un to festiu. No cada dia neix un superpartit i que, a més, es marca el repte de ser un partit hegemònic. "Pessimisme de la intel·ligència, optimisme de la voluntat", com deia Antonio Gramsci, l'autor fetitxe de la nova esquerra. En Comú Podem partia de la cinquena plaça a la graella del 20-D i va acabar guanyant la carrera catalana de les generals, repetint el 26-J. Un doblet que, unit a la conquista 'comuna', ha disparat la il·lusió en una esquerra alternativa que no estava acostumada a celebrar victòries.

TORNEM-HI AMB EL REFERÈNDUM

'Jo vinc d'un silenci' de Raimon, un dels símbols de la lluita antifranquista, ha obert l'assemblea, en una referència al PSUC. Molts dels que van forjar la llegenda psuquera estaven asseguts al costat de molts joves provinents del planter del 15-M i els moviments socials, que compartien la mateixa il·lusió. Alguns d'ells ja van participar en aquell primer gran acte del 2014 en què, com assenyalava Gerardo Pisarello, poc es podien imaginar que s'aconseguiria tot el que s'ha aconseguit en aquest parell d'anys. L'aposta pel referèndum pactat, una bandera que havia sigut abandonada, els va impulsar al doble triomf en les generals. La gestió d'aquest assumpte serà clau en el futur dels comuns. Aquest dissabte ja se n'ha viscut un primer exemple. "Som aquí per construir un espai catalanistes i sobiranista que defensa el referèndum i que vol exercir el dret a decidir sense demanar permís", ha sentenciat Pisarello, primer tinent d'alcalde de Barcelona, obrint així la porta al RUI. Després de reconèixer que en els comuns conviuen sensibilitats més independentistes i més federalistes, Xavier Domènech s'ha mantingut en la via pactada, considerant que la construcció nacional de Catalunya és més forta i viable si es fa a partir de les aliances a l'Estat, amb "un referèndum vinculant, reconegut, que interpel·li tota la ciutadania de Catalunya i amb efectes jurídics, un treball sense pausa i sense data". Hores abans de ser elegit com a líder dels comuns, Domènech ha celebrat que s'estava vivint un "dia històric".

Notícies relacionades

Pablo Iglesias no anirà a l'assemblea fundacional del partit de Colau

Iglesias busca la fórmula per no quedar fora del tauler català

Les 9.200 persones que s'havien inscrit fins a aquest dissabte al matí tenen fins a les 14.00 hores d'aquest dissabte per votar l'executiva. Després de ser el cavall de batalla de Podem, la retirada del partit morat dissipa els dubtes de la seva composició. Domènech serà elegit el líder de la direcció provisional i tot indica que la seva llista de consens coparà 24 llocs de la cúpula. Les vuit cadires restants semblen destinades per als crítics de Podem, comandats per Jéssica Albiach que es troben en una situació contradictòria: poden pertànyer a la direcció d'un partit al qual el seu partit ha renunciat, de moment, a integrar-se.

Descartat el pols entre la llista de Fachin i la dels crítics, el principal interès era veure com quedava finalment la ponència política dels comuns. Els assistents a l'assemblea hauran de votar abans de dinar dues esmenes al text consensuat entre les organitzacions, que aposta per una "república catalana" que comportaria sobiranies en un Estat plurinacional. Finalment l'opció del grup impulsor, que intenta acontentar les diferents ànimes 'comunes (independentistes, federalistes i confederalistes) ha guanyat amb claredat. "Volem una República catalana; i volem que ajudi a fer d'Espanya un Estat verdaderament plurinacional", ha sentenciat Domènech al defensar la seva tesi, rebutjant que sigui una postura ambigua, com li havia retret el defensor de l'esmena més independentista. "Llibertat, fraternitat i igualtat no és indefinició. És el projecte revolucionari per a aquest país".