Euskadi, el futur sense ETA

Tot i que eclipsat pel desarmament, els últims dies han deixat una imatge de calat: la de tots els partits polítics i sindicats bascos, a excepció del PP, recolzant l’acte d’entrega de les armes d’ETA. La normalització de la vida política a Euskadi ha rebut un nou impuls amb el desarmament, desitjat també per l’esquerra abertzale. EH Bildu ha apostat en el transcurs dels últims anys per fer política sense complexos a la Cambra basca, la que tantes vegades va criticar Herri Batasuna. Tot i les moltes ferides que han deixat 50 anys de terrorisme, els avanços han sigut molt ràpids, i de fet l’any passat va arribar a pactes amb el PNB i el PSE, com el que va permetre aprovar els pressupostos d’Àlaba.

    El Govern basc ja té preparat el seu pla de convivència per als pròxims anys. Presentat amb prou feines dos dies abans del desarmament d’ETA, el document aborda temes relacionats amb la política penitenciària i la reinserció dels presos de la banda terrorista. Però també inclou mesures lligades a les víctimes de totes les violències, la memòria i la revisió crítica del passat.

    Així, l’Executiu autonòmic, format pel PNB i el PSE, se situa en un escenari en què ETA ha desaparegut totalment. La dissolució, encara pendent, podria ser realitat ben aviat, perquè la banda ha admès que abordarà aquest debat en les pròximes setmanes, com va admetre el seu dirigent David Pla des de la presó en una entrevista recent.

    EH Bildu, que va negociar amb el PNB la formació del Govern basc durant setmanes, encara que finalment comprovés que els penabistes preferien reeditar els seus pactes amb el PSE, ha anunciat noves iniciatives per recuperar protagonisme social i polític. L’esquerra abertzale admet públicament que no ha sabut aprofitar les possibilitats de guanyar capacitat d’influència que els ha brindat el final d’ETA. 

    Per reforçar la seva estructura política, EH Bildu, coalició que engloba Sortu, EA, Aralar i Alternatiba, celebrarà al juny un congrés de refundació, en què les formacions polítiques que la integren perdran protagonisme i s’apostarà per un model similar al d’un partit polític, amb una única direcció que liderarà una secretaria general. Pretén, segons anuncien, guanyar efectivitat a l’hora de prendre decisions.

    

INDEPENDENTS / En aquest procés, EH Bildu ha anunciat la seva intenció d’incorporar independents d’esquerres, no necessàriament identificats amb cap de les forces de la coalició. Aquesta obertura vol, per un costat, fer front a la irrupció de Podem a Euskadi, trencant amb la imatge d’una esquerra abertzale monolítica i tancada. I, alhora, pretén reforçar un perfil més dialogant en la recerca d’aliats per seguir la senda sobiranista oberta a Catalunya.

    Els cinc anys transcorreguts des del cessament definitiu d’ETA han coincidit amb un descens en les aspiracions independentistes basques. En l’últim Euskobaròmetre, l’estudi elaborat per la Universitat del País Basc, es constata que el 41% dels bascos volen una consulta sobre la seva relació amb Espanya, encara que l’Estat no l’accepti, mentre que el 16% la recolzaria únicament si estigués pactada. Però l’enquesta també revela que els partidaris de la independència es quden en el 31% de l’electorat, davant el 39% que s’hi oposa i el 18% que vincula el seu suport a les circumstàncies.

Notícies relacionades

Les ocasions perdudes d'ETA

ETA escenifica la seva claudicació després de mig segle de terror

    Unes sensacions idèntiques han deixat les consultes sobiranistes portades a terme pel moviment Gure Esku dago (És a les nostres mans) en 34 municipis de Guipúscoa i un de Biscaia, ja que malgrat la seva majoria nacionalista, la participació mitjana es va situar en el 24,45%. Això sí, entre els votants, el 95,8% es va mostrar a favor de la independència del País Basc.

    També ha baixat, en paral·lel, la importància d’ETA, que ha passat de ser la principal preocupació dels ciutadans bascos (39%) el 2001 a la seva «pràctica desaparició de l’horitzó quotidià des del 2010», explica el professor de la Universitat del País Basc Francisco Llera, responsable de l’Euskobaròmetre. Ara, gairebé sis anys després del final de la violència, el mercat laboral, els problemes econòmics o la corrupció són els temes que més inquieten els bascos, mentre que la violència, el terrorisme, els presos i el procés de pau van ser esmentats només per l’1% de persones enquestades pel Sociòmetre basc, que elabora el Govern basc, el 2016.