Dol unànime per Carme Chacón

L'estranya sensació que només la mort d'una persona és capaç de forçar una treva en la lluita partidista ha tornat a recórrer la política de dalt a baix. La sobtada mort de Carme Chacón, que tenia una cardiopatia congènita, va trencar diumenge el cor de dirigents i exdirigents de tots els colors polítics, que s'han unit aquest dilluns al dolor del socialisme català i espanyol per la inesperada pèrdua de la primera ministra de Defensa de la història d'Espanya.

Al marge han quedat per sempre les discrepàncies i tibantors polítiques que Chacón va tenir amb molts dels que aquest dilluns l'han acomiadat a les seus dels que van ser els seus dos partits: el PSC, que va portar al seu millor i al seu pitjor resultat electoral en unes generals, i el PSOE, en què de l'anhel de liderar-lo només la van separar 22 vots. Junts preparen ara un acte d'homenatge per al 19 d'abril a Barcelona. La commoció pel prematur decés ha obligat, a més, a un alto el foc en un dividit PSOE entre els tres candidats a les primàries.

Tres elogis es van repetir durant la luctuosa jornada: l'"exemple" de tenacitat i fèrries conviccions de l'exdirigent socialista; el seu compromís amb la modernització de les Forces Armades; i la seva contribució com a dona a la ruptura de molts 'sostres de vidre'. Així, l'actual ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, ha vindicat la "valentia" de Chacón i li ha manifestat els seus respectes "com a espanyola, com a dona i com a ministra de Defensa".

Nombrosos militants del PSOE i polítics de diversos partits s'han congregat al carrer de Ferraz de Madrid per donar el seu últim adeu a Chacón. Les seves restes mortals han estat durant set hores a la seu socialista, on va quedar instal·lada la capella ardent. El cotxe fúnebre ha sigut rebut amb aplaudiments pels simpatitzants, alguns amb una rosa vermella a les mans, que han fet cua a la porta per rendir homenatge a la socialista catalana. Chacón serà incinerada aquest dimarts a Madrid i les seves cendres viatjaran després fins a la seva localitat natal, Esplugues de Llobregat.

Una gran fotografia de Chacón somrient va presidir el vestíbul de la seu del PSOE, al costat d'un gran ram de roses, també vermelles, i una taula amb dos llibres de condolences en què van deixar els seus records, per exemple, una nodrida representació d'exministres que van compartir govern amb ella en el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero. L'expresident, visiblement emocionat, l'ha descrit com "una gran amiga, una lleial companya i una exemplar servidora pública".

DOL INSTITUCIONAL

A més de Cospedal, per part del Govern també hi ha anat la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que entre llàgrimes ha exalçat la capacitat de Chacón per guanyar-se "el respecte de tots". El president Mariano Rajoy ha enviat una corona de flors a la capella ardent i els Reis han fet arribar un telegrama al president de la gestora del PSOE, Javier Fernández, per transmetre-li el seu condol i lloar el "compromís i servei a Espanya" de l'exministra.

Notícies relacionades

Les reaccions a la mort de Carme Chacón, en directe

Mor Carme Chacón

Paral·lelament, a Barcelona, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, inaugurava un llibre de condolences en memòria de Chacón en què es va repetir la processó de dirigents, militants i simpatitzants per dedicar-li unes paraules de comiat. A la seu del partit es pot veure una foto de Chacón durant una campanya amb el lema 'El futur és esforç i justícia social', a més d'una corona de roses vermelles amb la inscripció del nom del partit i dues banderes amb el crespó negre.

UNA CATALANA AMB PROJECCIÓ

També s'han reproduït a Catalunya els missatges de condol d'institucions i partits, deixant de banda les profundes discrepàncies que Chacón va mantenir fins i tot amb el mateix PSC a causa del procés independentista. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha recalcat el fet que l'exdirigent socialista va ser una de les figures catalanes que han arribat a unes cotes de responsabilitat més altes. Idea que van calcar en les seves valoracions la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i forces polítiques com el PDECat i ERC.