Polis i lladres

Dels 13 policies (mossos d’esquadra, UDEF...), que ahir havien de comparèixer en el judici del cas Palau, al final només se’n van requerir set, i d’aquests tan sols un va declarar extensament; als altres sis els lletrats se’ls van ventilar en menys que volava un bitllet de 500 euros al Palau de la Música. A la policia se la truca molt per res a tot arreu.

El que sí que va quedar clar durant aquesta minvant successió d’agents és que ja no hi ha polis com els d’abans. Ha canviat la moda i ara es porta el policia estil Vic Mackey. Potser aquest hagi sigut el model amb què el policia espanyol s’ha fet definitivament internacional, és a dir, modern; ja que, per remuntar-nos a la nit dels temps, quan Starsky i Hutch estaven a la cresta de l’onada, aquí el que continuava veient-se al carrer era l’estil Plinio.

I quan vam tenir els primers polis semblants a Serpico va resultar que la pel·lícula ja era de la dècada anterior. Avui dia, potser la diferència cinematogràfica més significativa entre el policia americà i l’ibèric és que al nostre encara se’l segueix traient amb camisa de màniga curta.

Préstecs a l’aire

Notícies relacionades

La Policia certifica que Ferrovial va finançar il·legalment CDC

Àngel Colom evita revelar qui li va suggerir que demanés diners a Millet

I ara, un assumpte de màniga ampla. Després dels policies va comparèixer Andreu Viloca, que ha sigut l’últim tresorer de CDC i de la Fundació Trias Fargas. La seva intervenció també va resultar extraordinàriament breu (13 minuts), i quan l’advocat de l’acusació popular, Àlex Solà, li va preguntar pels préstecs de la fundació a Convergència, el defensor de l’extresorer, Javier Melero, va protestar i va dir que el seu representat no contestaria preguntes sobre aquest tema, perquè és objecte d’investigació en el cas Vendrell, en què Viloca està imputat.

Però tant Convergència com la Fundació Trias Fargas han canviat de nom i ja pertanyen al passat. Totes dues són pura mitologia en el més textual dels sentits, perquè recorden l’astúcia del romà Caco, que va robar el bestiar d’Hércules estirant les cues dels animals perquè semblés que caminaven cap enrere. (Ah, del seu nom procedeix el sinònim de lladre en castellà, però això ja és etimologia).