Xoc entre els socis del Govern per l'organització del referèndum

El contingut d’aquesta crònica possiblement serà desmentit oficialment per part dels portaveus i dirigents del Govern català. I és que, segons fonts del mateix Consell Executiu, s’escampa una seriosa i creixent preocupació en l’equip de Carles Puigdemont respecte a la viabilitat real de portar a terme el referèndum promès sobre la independència. Una preocupació que s’assembla a la sensació d’estar atrapats, i que està generant ja desavinences entre els dos socis del Govern.

    Xocs com la desautorització ahir de la portaveu Neus Munté a la republicana Marta Rovira per haver suggerit que es recorri a ciutadans que estan a l’atur per organitzar la consulta. O la petició de «lleialtat» de Puigdemont als seus consellers ahir en la cita setmanal de l’Executiu, segons fonts coneixedores de la reunió. Unes tensions que van desembocar en la convocatòria per part del president de la Generalitat d’una reunió dels socis de Junts pel Sí i la CUP, a la qual també va acudir la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. 

    Després de les últimes fissures, va ser especialment significativa l’escenificació d’un tancament de files en una trobada per coordinar estratègies a què van ser convocats, a més del vicepresident, Oriol Junqueras; Rovira, secretària general d’ERC, unes quantes hores abans desautoritzada pel Govern; el president del grup parlamentari de JxSí, Jordi Turull; el conseller d’Exteriors, Raül Romeva, i tres parlamentaris de la CUP. Tot i així, fonts presents a la cita la van emmarcar en les reunions de treball ordinàries i van afirmar que s’havien repassat diferents assumptes del procés, sense entrar en polèmiques. 

    L’última interlocutòria del Tribunal Constitucional (TC) ha deixat a la Generalitat una sensació inequívoca: el marge per fer el referèndum s’estreny. És un avís explícit al president i els seus consellers, però també a càrrecs inferiors, com la interventora general o els directors generals de pressupostos.

    Alts càrrecs, sí, però que s’hi juguen penes de presó d’un mínim de dos anys, així com una inhabilitació permanent si segueixen endavant amb el referèndum. És a dir, si porten a terme qualsevol acció pressupostària per tirar endavant el pla.

EN PRIVAT / La preocupació s’expressa en privat. La tesi oficial, en públic, és la que va manifestar dilluns Puigdemont (no sense fer la impressió que tot està per concretar) quan va dir a Catalunya Ràdio que «es trobarà la manera» de driblar el TC. O la d’ahir, quan Munté va prometre que s’aniran «esquivant» les dificultats, i que en el Govern català estan cada vegada «més preparats» de forma «conjunta, solidària i unitària».

    En tot cas, els recels entre el PDECat i ERC existeixen. El president va recordar dilluns que és Junqueras l’encarregat de la consulta. I el cap de setmana, el vicepresident va reclamar, en un acte de partit, que a partir d’ara tot es faci col·legiadament i que la societat es mobilitzi per donar força a un procés carregat d’interrogants. Fonts coneixedores dels detalls jurídics i legals admeten que «el perímetre s’estreny». «Estem atrapats tots, els d’un costat i els de l’altre», reconeix un diputat sobiranista.

    En aquestes circumstàncies, cobra força la hipòtesi d’una cosa així com una «subcontractació» del referèndum. És a dir, que, com en part va succeir el 9-N del 2014, el Govern delegui en entitats part de l’operatiu final per posar les urnes i obrir col·legis –o centres socials, casals, etcètera– i no patir el cop d’una inhabilitació política o d’una intervenció de l’Estat. Aquí encaixaria la voluntat de Rovira de contractar ciutadans a l’atur per coordinar les taules de votació, per exemple.

    L’únic que diferenciaria llavors aquest referèndum del de tres anys enrere seria que aquesta vegada sí que s’aplicaria el resultat, segons Puigdemont. Però per fer-ho és necessari el que el cap del Govern defineix, sense xifres, com una «majoria molt clara» de participants. ¿Més del 50%? La convenció de Viena no recomana fixar una xifra mínima, per evitar un boicot dels contraris a la consulta. Però el cert és que per donar força al resultat, és a dir, perquè no hi tornin a participar només majoritàriament els independentistes, la participació hauria de pujar molt més respecte al 9-N del 2014.

    En el Govern no falta qui es pregunta si realment Junqueras està preparant a fons la consulta. Mentrestant, ERC també recela de les autèntiques intencions del PDECat. Per posar un exemple, hauria d’estar en marxa o previst l’enviament de la targeta censal a tots els catalans. O la contractació d’urnes.

    Fonts coneixedores de l’anterior procés es pregunten si amb tan poca antelació, sobretot si el referèndum es convoca abans de l’estiu, ha donat temps a preparar una  cosa que, segons va reconèixer l’exconsellera Joana Ortega en el judici del 9-N, va ocupar un any i mig de treball al Consell

Executiu que va presidir Artur Mas.

    Dit tot això, el concepte «atrapats» per definir el Govern català inclou una conclusió: arribats al punt actual d’escalfament del xoc amb l’Estat, ningú pot fer un pas enrere, a risc de ser considerat, com a mínim, un traïdor a la causa. La CUP segueix dia a dia al clatell del Govern. I qui es va atrevir a dubtar de la consulta, la presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa, va rebre una sonora salva de crítiques internes i externes.

Notícies relacionades

El PDECat ordena marcar distàncies amb ERC i la CUP

Junqueras reclama unitat al PDECat i la CUP per fer el referèndum

INHABILITACIONS / El cost de seguir endavant poden ser les inhabilitacions de càrrecs del Govern –com va passar amb Mas, Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs– però el Govern ha d’explicar encara com garantir que alts càrrecs i funcionaris quedin protegits. L’única sortida seria, segons fonts consultades, que aquests es neguessin a prendre determinades decisions amb un text similar al dels lletrats del Parlament.

    Sobre els preparatius, Munté va decretar ahir silenci total. Una de les solucions al sudoku podria passar per una ruptura PDECat-ERC. Les tensions en el Govern, els recels interns, la pressió externa i la dura actitud del Govern del PP poden portar a un desenllaç bastant abans del setembre, la data límit. Públicament, tot segueix en peu. Segons Munté, el Govern manté «el compromís» de fer possible la consuta. De portes endins, la sensació de carreró sense sortida cada dia és més evident.