El PSOE andalús comença a pensar en la successió de Susana Díaz

La por a com es resoldrà el postsusanisme a Andalusia després de la possible victòria de Susana Díaz en la lluita pel lideratge del PSOE fa temps que està instal·lada entre els socialistes andalusos, atès que qui la rellevi haurà de ser capaç de perpetuar el partit en el poder institucional de la regió després de més de tres dècades. La successió no té marge d’error, atès que perdre la Junta d’Andalusia seria perdre la principal base de poder que sustenta Díaz, la que li dona legitimitat –«un PSOE guanyador»— i el seu  argument a les primàries per diferenciar-se dels contrincants.

Els partidaris de Díaz mantenen la seva confiança en la victòria, encara que no sigui el passeig triomfal previst. Si guanya, l’andalusa no ha amagat que la seva intenció és mantenir-se al capdavant de la Junta, que en cas de derrota seria un refugi daurat. Díaz no és diputada a les Corts, i per aquest motiu la Presidència de la Junta es converteix en la millor de les plataformes per alçar-se com a oposició a Mariano Rajoy. Els 33.000 milions de pressupost que té a les mans li permeten a més mostrar a la pràctica les polítiques que promou.

COMPAGINAR CÀRRECS

Els estatuts que emparen aquesta decisió, i fins i tot, traslladen des del seu equip, permetrien que Díaz mantingués a més la secretaria federal del PSOE i la secretaria general del PSOE-A. Però no és la seva intenció compaginar-los, almenys no durant gaire temps, donat que tota l’oposició reclama des que es va conèixer la seva candidatura una atenció plena a la comunitat. És l’element recurrent en els últims plens, fins al punt que solapa el debat polític, i la mateixa presidenta ironitza dient que només els falta el «vagi-se’n senyora Díaz», parodiant José María Aznar en l’època de Felipe González.

El Rubicó andalús arribarà doncs amb el congrés regional del PSOE-A. El nou líder haurà de ser elegit per primàries, i des de les files sanchistes avancen que presentaran batalla amb una candidatura alternativa. Però més enllà de la duresa de l’elecció, el debat estarà en el candidat que presenti l’aparell. A més d’una bona relació amb Díaz, haurà de tenir el beneplàcit de la majoria del partit i, sobretot, pes polític suficient per ser candidat a la Junta. I és que l’experiència fins ara convida a eludir la bicefàlia: Manuel Chaves va deixar la direcció institucional en mans de José Antonio Griñán i aquest va acabar reclamant les regnes del partit. La pugna va acabar trencant fins i tot la relació personal entre tots dos.

La situació política no és la més idònia a la regió, amb un PP que ja va guanyar les eleccions generals del 2016 i que segueix menjant-se terreny en les enquestes. La prioritat del PSOE-A és mantenir la Junta d’Andalusia, perquè com reconeix en privat un destacat dirigent, el govern d’Espanya es pot guanyar o perdre, però els socialistes andalusos no es poden permetre quedar-se sense el govern andalús. Menys encara quan el partit té la seva estructura partidària estretament lligada a l’administració autonòmica. Perdre la Junta seria traumàtic.

LIDERATGE PERSONALISTA

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

A més, l’estil de lideratge de Díaz no afavoreix la successió. Durant aquests anys ha exercit un estil personalista que ho absorbia tot, envoltant-se de gent sense un marcat perfil propi al Govern i fidels escuders en el més orgànic. De «la Junta ha fet», es va passar a una presidenta que parlava d’«els seus aturats», «els seus dependents» o «els seus col·legis». D’aquí la dificultat de trobar algú que sobresurti i que sigui capaç de solucionar amb èxit el repte.

Malgrat que oficialment la successió encara és un meló sense obrir, són molts els dirigents que han començat a moure’s discretament per jugar les seves cartes. Sempre sona el secretari general de Jaén, Francisco Reyes. La província va estar a punt de disputar-li les primàries a Díaz, però aquesta finalment va reconduir la situació i ara considera Reyes algú molt pròxim, tant com per convidar- lo al bateig del seu fill. En les quinieles també apareix la consellera d’Hisenda, María Jesús Montero, l’única amb perfil propi però que ha tingut unes quantes topades amb la presidenta; el responsable de Turisme, Javier Fernández, o la líder del PSOE de Sevilla, Verónica Pérez, tots dos del seu cercle més pròxim. També l’alcalde de la capital sevillana, Juan Espadas, compta amb un bon cartell i es perfila entre els favorits.