La 'Catalan Republic'

Als dos extrems de l’independentisme hi va haver qui va fer un pas al costat. D’un, Artur Mas, es coneixen fil per randa els seus moviments. L’altre, el cap de llista de la CUP el 27-S, Antonio Baños, va presentar ahir el seu llibre 'La República possible'. I ho va fer del braç d’Oriol Junqueras, Nèmesi de Mas i, més recentment, arxienemic dels anticapitalistes, després de la negociació recent dels pressupostos.

    

«Jo vaig viure una part petita del procés, però se’m va fer molt llarga», va dir Baños per començar la presentació del seu llibre, és a dir, «per vendre el peix», en referència a la seva obra. Una metàfora marina que Junqueras li va criticar, divertit, recordant que també Mas recorre al mar i a les seves imatges per construir discursos. «Passo d’anticapitalista a convergent en un parell de setmanes», va respondre Baños recordant les crítiques que va rebre de l’entorn cupaire des que va deixar l’escó.

  

 A Baños i a Junqueras els uneix la república, just quan un dels debats oberts en el sobiranisme és si incloure el terme o no en el text de la pregunta del referèndum. Baños va apuntar que desitjaria que el nom oficial del nou Estat fos República Catalana i fins i tot ja se l’imagina als fòrums internacionals: «Catalan Republic».

Baños i el vicepresident del Govern van coincidir en el canvi viscut en els últims temps al voltant de la identitat catalana, que ha passat de qüestions essencialistes, com «la llengua i la cultura», a aspectes democràtics, com la voluntat ferma de votar. I en el nou Estat, Junqueras va apuntar un nou canvi cap a «la identitat republicana», és a dir, «el compromís amb les institucions en la mesura que aquestes institucions defensen els drets de la ciutadania». Nota implícita: les institucions espanyoles no defensen els catalans.

    I segona nota, aquesta ja explícita, de Junqueras: «Perquè no és català qui és català des de sempre, sinó el que vol ser català per sempre». No hi ha líder del catalanisme que s’ho valgui que no formuli la seva definició del que és i qui és català. El més cèlebre va ser, evidentment, Jordi Pujol.

Notícies relacionades

Junqueras revifa el pla de la DUI mentre segueix la bronca a Junts pel Sí

Sánchez demana a Feijóo «deixar de donar tombs»: «No es pot ser europeista al matí i a la nit ficar-se al llit amb la ultradreta»

    

Si en els últims mesos hi ha hagut qui ja ha comparat la manera de fer de Junqueras amb la de l’expresident (en el seu vessant públic), sembla que al vicepresident no li molesta excessivament l’adjudicació. I és que Junqueras és capaç, com feia Pujol, de fer, simultàniament, un 'sostenella' i un 'enmendalla'. Quan les seves paraules sobre la declaració d’independència van aparèixer en l’acte va ser veloç al recordar que tot venia d’una intervenció de l’economista Xavier Sala i Martín. Però passats uns minuts, va ser ell qui va recordar que el programa electoral de Junts pel Sí preveu la DUI si no es pot votar.