Ignacio González: una llufa més d'Esperanza Aguirre

Després de més de 30 anys ocupant innombrables càrrecs públics, entre els quals destaquen el de president de la Comunitat de Madrid o el de secretari general del PP en aquest territori, Ignacio González (Madrid, 1960) ha sigut detingut aquest dimecres a Madrid per suposades irregularitats en la gestió del Canal Isabel II, un cas que se suma als diferents escàndols que han esquitxat la seva trajectòria.

González ha fet la major part de la seva carrera política a l'ombra d'Esperanza Aguirre, a qui va conèixer quan només tenia 24 anys a l'ajuntament de la capital. Quan el 1996 va ser designada ministra d'Educació per José María Aznar, se'l va emportar amb ella i el va nomenar subsecretari d'Educació i Ciència. I, el 2003, van aterrar junts al Govern de la Comunitat de Madrid com a presidenta i vicepresident. El setembre del 2012, va agafar el relleu d'Aguirre quan aquesta va dimitir per "motius personals", però el seu desig de ser reelegit en els comicis del 2015 es va truncar al ser imputat pel 'cas àtic. Mariano Rajoy no va dubtar aquesta vegada a recolzar Cristina Cifuentes perquè cobrís la primera línia.

EL 'CAS ÀTIC'

González té un àtic a Estepona que, després de llogar-lo un temps, va adquirir per 770.000 euros, molt per sota del seu valor real, que rondava els 1,3 milions. Durant unes indagacions policials es van gravar unes converses telefòniques de les quals els investigadors van entreveure la possibilitat que s'estigués cometent un presumpte delicte de suborn i blanqueig de capitals. La denúncia inicial va ser interposada pel Sindicat Unificat de Policia (SUP) i es va obrir una investigació policial. Segons sembla, el comissari Pedro Javier Villate va vendre el 2008 l'àtic i tres places de garatge a la immobiliària Coast Investor, però no va inscriure la compravenda al Registre de la Propietat per un "tema d'impostos". Segons els denunciants, la dona de González, Lourdes Cavero, va subscriure llavors un contracte d'arrendament de l'àtic de llarga durada, per uns 2.000 euros al mes, un preu "molt inferior" a la mitjana que es paga a la zona, uns "6.000 euros al mes", i pagats a una empresa "sense activitat".

El març del 2015, només dos mesos abans de les eleccions autonòmiques, l'assumpte va agafar actualitat al saber-se que González va tenir una reunió amb diversos comandaments policials implicats per demanar-los que no transcendís que era inquilí del citat àtic adquirit per un testaferro a través d'una societat radicada en un paradís fiscal, concretament a Panamà. Una informació que González es va afanyar a negar i a capgirar, assegurant que sí que es va reunir amb els comissaris Enrique García Castaño i José Villarejo, però en un trobada en què va ser víctima d'un intent d'"extorsió" policial perquè retirés les denúncies per la investigació sobre l'àtic.

El cas segueix en procés d'instrucció i a més de González, també estan imputats la seva dona i el president de l'Atlètic de Madrid, Enrique Cerezo.

ELS ESPIES D'AGUIRRE

Notícies relacionades

El PP retira provisionalment el carnet de militant a Ignacio González

Detingut Ignacio González per irregularitats al Canal de Isabel II

Un altre escàndol en què s'ha vist involucrat ha sigut el de la trama d'espionatge de la Comunitat de Madrid. El 2009, la investigació el va posar sota sospita, però ell mateix va acabar sent objecte de seguiment durant un viatge a Colòmbia. González va defugir una vegada i una altra admetre l'existència d'aquests espies malgrat les informacions que confirmaven que, des de la Conselleria d'Interior, presidida en aquell moment per Francisco Granados, ara a la presó, es va crear una trama finançada amb diner públic per perseguir adversaris polítics d'Esperanza Aguirre, com van ser l'exvicealcalde de Madrid Manuel Cobo i l'exvicepresident segon i conseller de Justícia i Interior de la comunitat Alfredo Prada.

L'expresidenta de la Comunitat de Madrid va dir que dels "més de 500 alts càrrecs" que havia nomenat "només dos li havien fet llufa", Francisco Granados i Alberto López Viejo. Sembla que ara n'ha de sumar un altre a la seva llista.