Marhuenda nega coaccions a Cifuentes i fa broma: "Em sento com la Pantoja"

El director de 'La Razón', Francisco Marhuenda, va apel·lar a la mateixa presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, a qui va dir conèixer «des de fa 30 anys», per negar l’acusació que pesa sobre ell d’haver «orquestrat una campanya d’intimidació i assetjament» contra ella i el seu entorn per evitar que denunciés les irregularitats detectades al Canal d’Isabel II.

Les referències a notícies inventades, «romanços» i insults els va circumscriure a una conversa «privada» amb «un amic desesperat», el conseller delegat de 'La Razón', Edmundo Rodríguez Sobrino, detingut dimecres juntament amb l’expresident madrileny Ignacio González en l’operació Lezo.

Marhuenda només es penedia d’haver anomenat «meuca» a la cap de Gabinet de la Comunitat de Madrid, Marisa González, qualificatiu pel qual va demanar disculpes insistentment davant les càmeres que el van esperar després de prestar declaració a l’Audiència Nacional. L’expectació mediàtica era tanta, que en to de broma, va afirmar sentir-se «com la Pantoja».

«No diré res fins a declarar», havia escrit a Twitter el director de 'La Razón', i, tret de negar l’acusació central, les coaccions a Cifuentes, es va contenir. Va ser quan va sortir del Jutjat Central d’Instrucció número 6 quan es va esplaiar. «Mai, mai, mai he publicat res contra Cifuentes. Ni cap notícia inventada». Així, va assegurar, es pot comprovar en el que ha transcendit de les converses mateixes que va mantenir amb Rodríguez Sobrino, «el soldat», l’«intocable», que tant ell com el president del rotatiu, Mauricio Casals, volien defensar i sobre el qual van pretendre deixar clar a la Comunitat de Madrid que era un dels seus.

En les gravacions se’l sent dir: «Sento això de Garrido (en referència al conseller portaveu del Govern regional), ja he dit que no surti res de bo d’ell. Ja ens hem inventat una cosa per donar-li una clatellada i que prengui nota».

Per negar-ho i com a prova que no va fer res, Marhuenda va dir haver entregat al jutge Eloy Velasco un dossier amb totes les informacions publicades pel diari que dirigeix sobre la Comunitat de Madrid. I, per si quedava algun dubte, va afegir que els companys el «critiquen per ser massa del PP». ¿Com podia llavors haver fet una campanya contra la presidenta madrilenya?

OBSESSIONAT AMB LES FILTRACIONS

Segons Marhuenda, el que ha transcendit de les gravacions demostra que va mantenir una conversa «amb un amic», de la qual no es penedia i en la qual, encara que sabés que estava sent gravat, tornaria a dir el mateix, excepte l’insult. Es tractava de calmar Rodríguez Sobrino, «obsessionat» amb el fet que des de la Comunitat de Madrid «es filtraven coses contra ell» per haver sigut el responsable de la filial sud-americana del Canal, Inassa, càrrec del qual es va veure obligat a dimitir a l’aparèixer relacionat amb els anomenats 'papers de Panamà'.

En aquest sentit, Marhuenda també li va entregar al jutge Velasco el document que el mateix Rodríguez Sobrino li havia entregat per explicar-li la seva gestió al capdavant de l’empresa amb seu a Bogotà i com és d’innocent davant les informacions que, en la seva opinió, donava a conèixer la cap de Gabinet de Cifuentes.

Com havia dit via tuit, el periodista català va defensar que «les informacions de 'La Razón' han sigut sempre veraces i ajustades als fets» i que la seva «relació» amb Cifuentes «és cordial de sempre».

No diré nada hasta declarar. Demostraré q en ningún momento se ha orquestado una campaña d intimidación y acoso contra @ccifuentes o entorno

— Francisco Marhuenda (@pacomarhuenda) 20 de abril de 2017

Las informaciones de @larazon_es han sido siempre veraces y ajustadas a los hechos. Mi relación con @ccifuentes es cordial de siempre.

— Francisco Marhuenda (@pacomarhuenda) 20 de abril de 2017

Notícies relacionades

Marhuenda: "Ja ens hem inventat una cosa per clavar-li una nata (a Cifuentes)"

Com més població, més recursos

Casals, que havia declarat davant el jutge abans que ho fes Marhuenda, es va remetre a la relació d’anys mantinguda amb Rodríguez Sobrino i, en una conversa informal amb periodistes, va apuntar que les converses intervingudes i el contingut de les quals ha transcendit, s’havien d’escoltar senceres per comprovar quina era la relació que mantenien, com és «la figura d’Edmundo» i com el conseller li preguntava per les seves malalties.

Va sostenir que les seves paraules poden semblar amenaçants, però no ho van ser. «Ho pot semblar, però no ho era. ¿Qui es pot imaginar que des d’un diari es pot amenaçar a algú?», va afirmar.