El PP deixa sola Aguirre i l'empeny a dimitir

Deixar anar llast. Aquesta és la intenció del PP davant la nova setmana horribilis marcada per la corrupció. Per això, la dimissió de l’actual portaveu del PP a l’Ajuntament de Madrid, Esperanza Aguirre, acorralada després de la detenció del que va ser el seu número dos, Ignacio González, permetria a la direcció nacional i al mateix Mariano Rajoy, que fa anys que s’enfronta a la lideressa, agafar una mica d’aire en un context molt complicat.

    

A la citació del president del Govern a declarar en el judici de la trama Gürtel se li ha afegit l’operació Lezo, que ha destapat noves irregularitats al PP de Madrid. Per forçar-la a fer un pas enrere, l’equip del president ha posat en marxa l’operació empenta, que consisteix a pressionar de forma sibil·lina un càrrec perquè renunciï voluntàriament.

    

Ni el líder ni els seus màxims col·laboradors s’han posat encara en contacte amb Aguirre però, segons fonts de la cúpula, la intenció és donar-li pistes, i el millor canal és a través dels mitjans de comunicació. Per això, el coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maillo, va evitar ahir recolzar-la públicament i, via RNE, la va invitar a «reflexionar» sobre el seu futur. «Ella sap el que ha de fer en cada moment», va assenyalar, al mateix temps que va subratllar que el cas de González «no aventura coses positives».

MOLTS PRECEDENTS

A més, des que va esclatar l’escàndol la cúpula popular va començar a deixar caure, en converses privades amb els periodistes, que Aguirre té «molt complicat» repetir com a candidata a l’alcaldia de Madrid. Un altre avís a navegants. I el PP té una llarga tradició de com conduir un càrrec a la dimissió sense demanar-li públicament el cessament. Les hemeroteques deixen bons exemples sobre el que va passar amb Luis Bárcenas, Rodrigo Rato, Ana Botella, Rita Barberá… Rajoy s’hi implica en comptades ocasions i deixa fer al seu equip fins que se surt amb la seva.

    

Però Aguirre ja s’ha enfrontat al cap de files en múltiples ocasions, i a vegades s’ha sortit amb la seva. Ahir, de fet, no va fer cas dels missatges de la seu nacional i va asseverar que, «de moment», no pensa dimitir fins que no tingui més «informació» sobre els fets dels quals s’acusa González, que guarda silenci i aquest divendres ha sigut citat davant el jutge instructor. La portaveu municipal va representar el paper de cap dolguda davant una traïció i, a punt de plorar, va assenyalar que per a ella seria «un cop» i «lamentable» que el que va ser la seva mà dreta sigui un corrupte. «Estic convençuda que no ha pogut fer una cosa com aquesta», va afegir.

    

No obstant, és difícil aventurar quant podrà aguantar la pressió. L’oposició demana el seu cap i ella ha posat tantes vegades la mà al foc per González que la seva pròpia trajectòria la picona. Aguirre va testificar ahir en el judici de la primera etapa de la trama Gürtel. Tranquil·la, i amb la lliçó ben apresa, va descarregar tota responsabilitat del Govern de Madrid en la contractació de les empreses de Francisco Correa en el que va ser el seu viceconseller de Presidència, l’acusat Alberto López Viejo, encara que va admetre que no va frenar que se seguís comptant amb la xarxa per a «moltíssims» actes institucionals. També va negar conèixer el presumpte capitost i va insistir que ella va destapar la Gürtel.

4 MILIONS DE FIANÇA

En aquest context, el jutge instructor del cas Lezo, Eloy Velasco, va ordenar registres en diverses empreses, com PwC, OHL, Indra, Licuas i Saerco, a la recerca de proves del lucre personal atribuït en aquesta causa a González i els seus col·laboradors a través de l’empresa pública d’aigües Canal de Isabel II. Algunes d’aquestes empreses ja havien sigut investigades pel finançament il·legal del PP que el mateix Velasco instruïa en el seu vessant regional en el cas Púnica.

Notícies relacionades

Marhuenda nega coaccions a Cifuentes i fa broma: "Em sento com la Pantoja"

Aguirre admet que no va frenar els contractes amb Correa perquè "no podia concebre el que passava"

    

Ahir a la nit, el jutge va acordar presó eludible amb fiança per a l’exgerent de Canal de Isabel II Adrián Martín i per a l’exdirectora financera María Fernanda Richmond. El primer haurà de pagar 100.000 euros si vol eludir la presó. La xifra per a Richmond és bastant més elevada: quatre milions d’euros.