El cop de gràcia a l''aguirrisme'

Esperanza Aguirre sempre va somiar acabar la seva carrera com a alcaldessa de Madrid. Després de 34 anys en política, en què va ser la ministra d’Educació eixelebrada de José María Aznar, presidenta del Senat i de la Comunitat de Madrid, administració que va dirigir amb mà de ferro, igual que el PP de la regió, durant 9 i 12 anys respectivament, anhelava ocupar un lloc amb escàs poder nacional però de gran projecció. Fa anys que va tirar la tovallola de disputar la cadira a Mariano Rajoy i es conformava amb ser la veu de la seva consciència, la sempiterna imatge de la petita oposició al líder.

    Però un bassal ple de «ranas» s’ha interposat en el seu camí. L’últim a saltar a la bassa, el seu delfí, Ignacio González, per qui ella ha posat la mà al foc sempre. Però el seu successor al capdavant de l’Administració regional està entre reixes des de dimecres per enriquir-se, presumptament, a través de l’empresa pública Canal d’Isabel II, igual que la seva mà esquerra al partit, Francisco Granados, que va ser empresonat fa més de dos anys per la trama Púnica.

    L’operació Lezo, en què s’investiga el lucre il·lícit de González però també el finançament del PP madrileny, ja posat en qüestió per diverses causes judicials, suposa per a molts en les files conservadores el cop de gràcia a l’aguirrisme, terme que engloba la mateixa lideressa i el minvant seguici de fidels que durant anys li ha sigut lleial, a l’estela de la seva gran sintonia amb el sector més conservador de la població madrilenya. L’equip de Rajoy anhela i insta, entre bambolines, que Aguirre dimiteixi del seu càrrec de portaveu municipal a Madrid, convençut que la seva situació és cada vegada més insostenible. Però de moment no han fet el pas de demanar-l’hi en públic per evitar que s’atrinxeri.

    Però si el febrer de l’any passat va deixar les regnes del PP de Madrid per la seva responsabilitat in vigilando, és a dir, per no haver detectat els moviments de Granados en l’ombra, «què pot al·legar ara per mantenir-se en el càrrec després d’haver caigut la seva mà dreta», es pregunten a la seu nacional, on no tenen dubtes que Aguirre no ha ficat la mà a la caixa, però sí que consideren que hauria d’assumir,un altre cop, responsabilitats polítiques, de passada, per donar suport al PP i a Rajoy en l’enèsima setmana complicada per la corrupció.

    Enmig de la tempesta, ella insisteix que va destapar la Gürtel i es fa la víctima com una cap ignorant i traïda mentre medita nous arguments de defensa. Segons la seva versió, tot just li han sortit tres «ranas» dels 500 càrrecs nomenats en la seva llarga carrera, però en realitat són una vintena els dirigents de la seva corda que estan en el punt de mira de la justícia, per no mencionar que els tres secretaris generals que el PP de Madrid ha tingut en els últims 20 anys estan condemnats o a la presó. Entre ells Granados i González, mentre el primer, Ricardo Romero de Tejada, va ser propietari d’una targeta black.

    Acorralada per la corrupció estructural, la trajectòria d’Aguirre, que està marcada per les seves arrels liberals, el seu carisma, ambició i domini dels mitjans, sembla que està a punt d’arribar al final. Ara, d’aquí unes setmanes o com a molt tard abans de les municipals, s’haurà de retirar. Encara que l’últim capítol de la seva vida política va començar a escriure’s temps enrere: quan va deixar de sobte la Comunitat en mans de González, quan va tornar a la vida pública per frenar Podem i va perdre l’alcaldia a mans de Manuela Carmena i, per últim, quan va deixar anar les regnes del PP.

Notícies relacionades

Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"

Despoblació i extensió territorial

EL PAPER DE LA PRESIDENTA / Pel camí l’aguirrisme s’ha anat desinflant i ara compta amb uns quants diputats autonòmics, alcaldes i regidors, però cada vegada menys. Molts s’han passat al bàndol de l’actual presidenta, Cristina Cifuentes, tocada per l’escàndol, ja que s’ha vist obligada a declarar i l’oposició li demana explicacions, però també reforçada, segons els seus defensors, per haver sigut ella la que va posar en mans de la fiscalia les dades fosques sobre la gestió del Canal.

    Aquest gest, que els seus detractors atribueixen a una operació de maquillatge perquè ja sabia que hi havia una investigació, li va suposar intensificar el seu enfrontament amb Aguirre i González, amb pressions d’alguns mitjans incloses, com ha destapat l’operació Lezo. En els pròxims dies es veurà quina repercussió acaba tenint finalment en el seu futur i el del PP.