Ignacio González es va unir amb Zaplana per blanquejar els seus diners amb un advocat uruguaià

La investigació sobre els delictes presumptament comesos per l'expresident madrileny Ignacio González han fet que torni a estar d'actualitat una altra persona que fa temps que està allunyada dels focus. L'exministre de Treball i expresident de la Generalitat valenciana Eduardo Zaplana apareix tan relacionat amb González que el jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco el situa en les operacions de blanqueig de capitals utilitzades per qui, entre altres funcions, va estar al capdavant de la gestió del Canal d'Isabel II.

En el acte de presó incondicional dictat divendres a la nit per a González i l'exresponsable de la filial sud-americana del Canal i conseller de 'La Razón' Edmundo Rodríguez Sobrino, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, s'atribueixen a l'expresident madrileny diverses pràctiques per blanquejar els diners obtinguts del cobrament de comissions per adjudicacions irregulars, com la relativa a la instal·lació d'un camp de golf en uns terrenys de l'empresa pública d'aigua al centre de Madrid o la pagada per OHL d'1,4 milions pel tren de Móstoles a Navalcarnero.

També hi figura l'adquisició del 50%, juntament amb Zaplana, d'una societat relacionada amb l'advocat uruguaià Fernando Belhot, que té un despatx que facilita estructures societàries, per suposadament controlar "els drets de patent d'un producte de desinfecció d'aigua". La investigació "ha revelat els plans de l'expresident de la Comunitat de Madrid per fer aquesta inversió a través de societats opaques i testaferros". En concret, González li va proposar a Zaplana "muntar una estructura financera" a "Holanda, els Estats Units o l'Uruguai" amb l'objectiu de "canalitzar alguna operació a mitjà o llarg termini". 

Entre les formes per blanquejar, el jutge també cita la constitució d'una empresa de gestió de guarderies amb la seva dona, Lourdes Cavero, en què amb una aportació mínima de 10.000 euros el matrimoni aconsegueix controlar el 20% d'una societat valorada al voltant del milió. A més, detalla la "facturació triangular entre la societat Comunica Mas, la mercantil Asecom" i l'expresident madrileny. Aquesta última pràctica també la va realitzar amb Asesora, controlada pel seu germà Pablo, per a qui el jutge va decretar presó eludible amb fiança de quatre milions d'euros. 

Davant la falta de liquiditat en els seus comptes, González va disposar d'una sèrie de préstecs ficticis amb el seu pare i el seu germà per 15.000 euros que després compensaria amb diners en b. El seu ritme de vida no es podia sostenir amb els ingressos justificats que té amb la seva dona, cosa que era tan evident que fins i tot ho van comentar Rodríguez Sobrino i l'exdirectora financera del Canal María Fernanda Richmon (presó eludible amb fiança de quatre milions) en una entre tots dos gravada.

VÍDEO DE COLÒMBIA

Zaplana torna a sortir en la resolució a l'esmentar-se una conversa que manté amb González després que ell fos gravat sortint d'un hotel amb bosses a Colòmbia, en què parlen de la comissió d'1,4 milions d'euros que OHL paga per l'adjudicació del tren que havia d'unir Móstoles i Navalcarnero. Aquí, l'expresident madrileny diu que "algú va haver de demanar els diners en nom seu" i que Javier López Madrid, conseller d'OHL i gendre del fundador de la companyia, José Miguel Villar Mir, "li va reconèixer que es pensaven -s'entén l'entorn de la presidència d'OHL- que la comissió anava dirigida a ell".

Es dona la circumstància que en una de les agendes intervingudes a López Madrid, en la investigació pel finançament irregular del PP del 'cas Púnica', hi apareixen anotacions manuscrites que coincideixen cronològicament amb l'adjudicació d'aquesta infraestructura ferroviària. Hi donava la instrucció de "Nacho" al llavors conseller delegat de Mintra, Jesús Trabada, que va ser qui va firmar el contracte d'adjudicació el 22 d'octubre del 2007. El pagament que la constructora va fer es va portar a terme amb diners que López Madrid li va explicar a González que provenien de Mèxic "i del titular del compte a Suïssa on s'haurien rebut, l'empresari Adrián de la Joya".

FINANÇAMENT IRREGULAR DEL PP

Pel que fa al finançament irregular del PP madrileny, l'acte explica que l'acusació contra l'Agència d'Informació i Comunicacions de la Comunitat de Madrid (ICM) parteix de qui va ser subdirector general de l'ens, que va denunciar davant Anticorrupció que González havia demanat al llavors conseller delegat de la societat, José Martínez Nicolás, "al voltant d'un milió d'euros per sanejar els comptes del PP de Madrid". Els diners es va obtenir mitjançant "contractes inflats amb les mercantils PricewaterhouseCooper (PwC) i Indra. La resolució xifra el flux detectat en 687.497 euros, 566.497 el 2012 i 121.000 l'any següent, procedents d'Indra i les seves empreses proveïdores. 

La investigació ha posat de manifest que Martínez Nicolás (a qui el jutge va donar una setmana per pagar una fiança de 100.000 euros), responsable d'ICM entre el 2007 i el 2014, ha tingut un enriquiment il·lícit de més d'un milió d'euros. En els seus comptes a Liechtenstein s'han detectat dues transferències de 545.980 euros amb destí a Panamà, i de 529.123, a Suïssa.

Notícies relacionades

El jutge decreta presó sense fiança per a Ignacio González

El cop de gràcia a l''aguirrisme'

La resolució també detalla com González, el seu germà Pablo i el seu cunyat Juan José Caballero es van enriquir amb la instal·lació d'un camp de golf als terrenys del Canal d'Isabel II i apunta al possible pagament de comissions per la construcció dels Teatros del Canal. Així mateix, atribueix a González responsabilitats en la compra de la filial sud-americana de l'empresa d'aigua, Inassa, malgrat que es va fer el 2001, i ell no va ser vicepresident de la Comunitat de Madrid fins al 2003.

LA XIVATADA

Segons el jutge, Ignacio González "hauria col·locat una periodista de la seva confiança a RTVE perquè defensés la seva imatge o interessos", i considera que "s'ha evidenciat l'ús de la influència sobre Mauricio Casals (president de 'La Razón') per aturar la cobertura mediàtica de les seves activitats criminals amb l'objectiu d'aconseguir impunitat i obtenir informació sensible sobre la investigació judicial en curs". La resolució es refereix així a la xivatada d'una magistrada "amiga de la casa", que va trucar a aquest diari per avisar-los que els estaven gravant, segons li va dir el mateix Casals al president madrileny. Fonts jurídiques han admès que, encara que les investigacions continuen, la jutge en qüestió encara no ha sigut identificada.